Ramon Trias Fargas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRamon Trias Fargas
Casa Fargas - 003.jpg
Placa a la façana de la Casa Fargas, on va néixer
Biografia
Naixement 27 desembre 1922
Barcelona
Mort 22 octubre 1989 (66 anys)
el Masnou (Maresme)
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Conseller d'Economia i Finances 

4 juliol 1988 – 22 octubre 1989
← Josep Manuel Basáñez i VillaluengaMacià Alavedra i Moner →

Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

22 juny 1986 – 7 juliol 1988 – Jordi Vila i Foruny →
Circumscripció electoral: Barcelona

Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

10 novembre 1982 – 23 abril 1986
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Conseller d'Economia i Finances 

8 maig 1980 – 16 novembre 1982
← Eduard Punset i CasalsJordi Planasdemunt i Gubert →

Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

20 març 1979 – 17 maig 1982
Circumscripció electoral: Barcelona


Logo CDC 2015.png 1r President de Convergència Democràtica de Catalunya 

1979 – 1989
← nou càrrecJordi Pujol i Soley →
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

1r juliol 1977 – 2 gener 1979
Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
Formació Universitat Nacional de Colòmbia
Universitat de Chicago
Activitat
Ocupació Polític, professor d'universitat i economista
Ocupador Universitat de València
Universitat de Barcelona
Partit Convergència Democràtica de Catalunya
Esquerra Democràtica de Catalunya
Família
Cònjuge Montserrat Trueta i Llacuna
Fills Antoni Trias i Trueta
Modifica les dades a Wikidata

Ramon Trias Fargas (Barcelona, 27 de desembre de 1922 - el Masnou, 22 d'octubre de 1989) fou un destacat polític catalanista del segle XX.

Biografia[modifica]

Fill d'Antoni Trias i Pujol, era economista de professió. L'any 1964 fundà Esquerra Democràtica de Catalunya, partit catalanista i liberal, que posteriorment es fusionaria amb Convergència Democràtica de Catalunya.[1]

Arran de l'ocupació franquista de Catalunya s'exilià amb la seva família a Suïssa i Colòmbia. Es llicencià en Dret a Bogotà (1947) i en Economia a la Universitat de Chicago (1950). Aquell mateix any tornà a Barcelona per exercir d'advocat. Fou catedràtic d'Economia Política a la Universitat de València (1962-1966) i a la Universitat de Barcelona (des del 1969 en endavant).

Amb el retorn de la democràcia a Espanya, Trias Fargas fou diputat de CiU per la circumscripció de Barcelona entre els anys 1977 i 1982, i posteriorment fou senador entre 1986 i 1988.

A Catalunya fou conseller d'Economia i Finances del govern de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 1982 i entre 1988 i 1989. També fou el candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions del 1983. Ocupà el càrrec de president de CDC durant els anys 1981 i 1989.

L'any 1989 el Col·legi d'Economistes de Catalunya el va distingir com a col·legiat d'honor.

Trias Fargas morí d'un atac de cor el 22 d'octubre de 1989 al Masnou, mentre parlava durant un míting electoral de CiU. Era casat amb Montserrat Trueta i Llacuna, filla del doctor Josep Trueta, i era pare de quatre fills.

Fons personal[modifica]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Ramon Trias Fargas fruit de la seva activitat personal, professional i política. En el primer apartat s'inclou documentació acadèmica i correspondència familiar. I dins la documentació professional destaca la produïda per la seva activitat docent a la Universitat de Barcelona i la seva activitat com economista a Editorial Labor i al servei d'estudis del Banco Urquijo, on s'inclouen informes i estudis, conferències, discursos, correspondència i obra publicada. La documentació política compren el material produït i aplegat com a màxim dirigent d'Esquerra Democràtica Catalana (discursos) i president de Convergència Democràtica de Catalunya (discursos, informes i declaracions). També inclou documentació com a membre de l'Assemblea de Parlamentaris (actes de reunions), sobre la tramitació de l'Estatut d'Autonomia de 1979 (informes), com a diputat del Congrés dels Diputats (discursos i dossiers sobre les diverses iniciatives en què intervingué), com a conseller d'Economia i Finances (informes, discursos i correspondència), com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona (informes, correspondència i reculls de premsa), i com a senador (campanyes electorals, comissions, interpel·lacions i correspondència). El fons es complementa amb documentació sobre el productor del fons, bàsicament reculls de premsa.[2]

Referències[modifica]

  1. «Ramon Trias i Fargas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Ramon Trias Fargas». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Trias Fargas


Càrrecs públics
Precedit per:
Eduard Punset i Casals
Conseller d'Economia i Finances
Senyal de la Generalitat de Catalunya

1980 –- 1982
Succeït per:
Jordi Planasdemunt i Gubert
Precedit per:
Josep Manuel Basañez i Villaluenga
Conseller d'Economia i Finances
Senyal de la Generalitat de Catalunya

1988 –- 1989
Succeït per:
Macià Alavedra i Moner
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Càrrec nou
President de CDC
CDC

1979 –- 1989
Succeït per:
Jordi Pujol i Soley
Premis i fites
Precedit per:
Fèlix Escalas i Chamení
Medalla RACEF.jpg
Acadèmic de la RACEF
Medalla 21

1976-1989
Succeït per:
Enrique Lecumberri Martí