Ramon Usall i Santa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaRamon Usall i Santa
 Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
26 d'octubre de 2015 – 11 de gener de 2016
Circumscripció Lleida
Dades biogràfiques
Naixement 3 de desembre de 1977 (1977-12-03) (39 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Educació Sociologia
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Professor
Període en actiu 26 d'octubre de 2015 - 11 de gener de 2016
Altres dades personals
Partit polític CUP-CC
Modifica dades a Wikidata

Ramon Usall i Santa (Barcelona, 3 de desembre de 1977) és un professor, escriptor i polític català. És llicenciat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en història per la Universitat de Lleida. És membre de la Candidatura d'Unitat Popular.

Lleidatà nascut circumstancialment a Barcelona.[1] És llicenciat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en història per la Universitat de Lleida gràcies a la tesi doctoral Kosova. Gènesi i evolució del moviment nacional albanès, de l'autonomia iugoslava a l'estat kosovar independent.[2]

Activitat literària[modifica | modifica el codi]

És autor de les següents obres literàries que li han valgut l'obtenció de diferents premis:

  • Algèria viurà! França i la guerra per a la independència algeriana (Publicacions de la Universitat de València, 2004), una obra, sorgida de la seva tesina, que analitza la lluita per la independència d'Algèria.[3]
  • Un món en blau i grana. El Barça d'Eric Castel (Pagès Editors, 2004), guardonada amb el Premi Rovelló d'assaig sobre literatura infantil i juvenil concedit per l'Ajuntament de Mollerussa.[4] Una obra que revisa, amb ulls d'adult, el personatge de còmic Eric Castel.
  • La tempestuosa mar blava. Una aproximació als conflictes de la Mediterrània (Onada Edicions, 2006), una obra que analitza els conflictes existents a les diferents riberes de la Mediterrània i que fou guardonada amb el Premi d'assaig Abu Bakr concedit per l'Ajuntament de Tortosa el 2006.[5]
  • Tots els camins porten a Romania. Un cas del detectiu Rafel Rovira (Pagès Editors, 2007), una novel·la negra, protagonitzada per un detectiu lleidatà, que rebé el Premi de novel·la Manuel Cerqueda concedit durant la Nit Literària Andorrana de 2007.[6]
  • Futbol per la llibertat (Pagès Editors, 2011), obra que reflexiona sobre el paper que el futbol ha jugat en la lluita per la llibertat al llarg de la història i que fou guardonada amb el Premi d'assaig Josep Vallverdú de 2010.[7]
  • Futbolítica: Històries de clubs políticament singulars (Ara Llibres, 2017), una anàlisi de les relacions entre el futbol i la política centrada en una seixantena de clubs significatius.[8]

Al marge de les seves publicacions en solitari, també és autor de diferents capítols de llibres, editor de diverses publicacions així com col·laborador de diferents mitjans de comunicació com la revista Sàpiens, o els diaris Avui, La Mañana, o L'Esportiu, on publica periòdicament articles de caràcter històric que analitzen l'esport, i el futbol en particular, des d’una perspectiva social i política.[cal citació]

El detectiu de la seva creació, Rafel Rovira, ha protagonitzat també diverses narracions curtes publicades a la revista satírica lleidatana La Quera, o en forma de capítols de llibres col·lectius, com és el cas del recull de narracions negres dels Països Catalans Crims.cat (Al Revés, 2010), o de Lleida. Cròniques de la transformació d'una ciutat (Pagès Editors, 2012). Un projecte de novel·la, sota el títol de Seixanta-vuit, protagonitzat pel seu detectiu li valgué la concessió del Premi Lleida de narrativa el 2010.[9]

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Militant de diferents organitzacions de l'esquerra independentista des de la seva època d'estudiant de secundària, fou membre, durant la seva etapa d'estudiant universitari a la Universitat Autònoma de Barcelona, del sindicat estudiantil Alternativa Estel.[10]

El 2006 s'integrà a la Candidatura d'Unitat Popular, on encapçalà la llista a la Paeria de Lleida en les eleccions municipals de 2007,[11] sense obtenir, però, representació al consistori. També formà part de les llistes electorals de la CUP a la Paeria de Lleida, en les eleccions municipals de 2011,[12] i de la CUP-AE al Parlament de Catalunya, en la contesa electoral de 2012.[13] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 encapçalarà la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent a la circumscripció de Lleida després de presentar-se com a candidat a les primàries del partit.[14] Va esdevenir diputat al Parlament,[15] per bé que el desembre de 2015 va anunciar que al gener de 2016 renunciaria a l'acta de diputat per qüestions personals, essent substituït per Mireia Boya.[16] Renuncià l'acte de diputat l'11 de gener de 2016.[17]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Onada Edicions, La tempestuosa mar blava.» (en català). Onada Edicions, Desembre 2006.
  2. «KOSOVA. Gènesi i evolució del moviment nacional albanès, de l'autonomia iugoslava a l'estat kosovar independent». Tesis doctorales en red, 2010.
  3. «Algèria viurà!» (en català). Publicacions de la Universitat de València, 2004.
  4. «Ramon Usall guanya el Premi Rovelló d'assaig de literatura infantil i juvenil» (en català). Vilaweb, 19-04-2004.
  5. «El tortosí Albert Roig, el lleidatà Ramon Usall i la figuerenca Mercè Cuartiella guanyen els Premis Literaris de Tortosa» (en català). CCMA, 19-05-2006.
  6. «Ramon Usall presenta a la Bòbila ‘Tots els camins porten a Romania'» (en català). L'H Digital, 09-10-2008.
  7. «Ramon Usall guanya el Premi Vallverdú i el Premi Lleida de Narrativa en modalitat de novel·la» (en català). Ajuntament de Lleida, 19-11-2010.
  8. «Futbolítica: Històries de clubs políticament singulars». Ara Llibres. [Consulta: 4 juliol 2017].
  9. «Ramon Usall guanya el Premi Vallverdú i el Premi Lleida de Narrativa en modalitat de novel·la» (en català). Ajuntament de Lleida, 19-11-2010.
  10. «Un migdia a l’Autònoma, una tarda a Alfés, un vespre a Hernani…» (en català). L'Accent, 19-11-2012.
  11. «La CUP crida al vot dels 'rebels' de Lleida» (en català). CCMA, 18-05-2007.
  12. «La CUP de Lleida aspira a entrar a la Paeria en les properes eleccions municipals» (en català). Directe.cat, 20-01-2011.
  13. «La CUP presenta llista arrelada al territori i d’activistes provinents dels moviments socials» (en català). CUP Lleida, 21-10-2012.
  14. «Ramon Usall es perfila com el cap de cartell de la CUP a Lleida» (en català). Nació Digital, 16-07-2015.
  15. «Los diez diputado electos». La Vanguardia, 04-10-2015, pàg. 21.
  16. «El diputat de la CUP Ramon Usall plega ‘per raons estrictament personals’». Vilaweb, 19-12-2015. [Consulta: 27 desembre 2015].
  17. «Baños formaliza su renuncia al acta de diputado». La Vanguardia. [Consulta: 13 gener 2016].