Vés al contingut

Ramon de Borgonya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRamon de Borgonya
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1070 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Besançon Modifica el valor a Wikidata
Mort20 setembre 1107 Modifica el valor a Wikidata (36/37 anys)
Grajal de Campos Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
Count of Galicia (en) Tradueix

← Rodrigo Ovéquiz (en) TradueixPedro Froilaz →
Regne de Galícia
Grand count (en) Tradueix

← Rodrigo Ovéquiz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte
Grand count (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaAnscarici i Casal de Borgonya a Lleó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeUrraca I de Lleó (1095 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsSancha Raimúndez, Alfons VII de Lleó Modifica el valor a Wikidata
ParesGuillem I de Borgonya Modifica el valor a Wikidata  i Estefania de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
GermansSibil·la de Borgonya
Clemència de Borgonya
Gisela de Borgonya
Renald II de Borgonya
Esteve I de Borgonya
Calixt II
Ermentruda de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 67221138Modifica el valor a Wikidata
Sepulcre de Ramon de Borgonya a la Catedral de Santiago de Compostel·la

Ramon de Borgonya (v 1050 - Grajal, Castella 1107).

Noble francès fill del comte Guillem I de Borgonya. Va arribar a Castella, vers el 1087, després de la realització de la batalla de Sagrajas, on els musulmans van guanyar el rei lleonès.

Es casà el 1087 amb la infanta Urraca de Castella,[1] que després de la mort del seu germà Sanç fou designada hereva del Regne de Castella.

D'aquest matrimoni en nasqueren dos fills:

  • la infanta Sança de Castella
  • l'infant Alfons de Castella, futur Alfons VII.[2]

Ramon de Borgonya, però, morí el 27 de maig de 1107, dos anys abans que Urraca rebés el reialme a la mort del seu pare.

Referències

[modifica]
  1. Iborra, Joan. Martí de Viciana: Libro tercero de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino (en castellà). Universitat de València, 2016-02-03. ISBN 978-84-370-9385-7. 
  2. Salamero Reymundo, Francisco «Importància de l'esterilitat reial en l'evolució de la corona d'Aragó» (PDF) (en català). GIMBERNAT. Revista Catalana d'Història de la Medicina i de la Ciència. Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Seminari Pere Mata. Universitat de Barcelona., vol.51, 2009, pàg. 27-42. ISSN: 0213-0718.