Ramona (pel·lícula de 1910)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaRamona
Fitxa tècnica
Direcció D. W. Griffith
Protagonistes
Producció Rex Beach
Guió D. W. Griffith i Stanner E. V. Taylor(guió)
Helen Hunt Jackson (història)
Fotografia G. W. Bitzer
Productora Biograph Company
Distribuïdora Biograph Company
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 23 de maig de 1910
Durada 17 min
Idioma original muda (títols en anglès)
Color en blanc i negre
Format 4:3 Tradueix
Temàtica
Gènere drama
Lloc de la narració Califòrnia
Més informació
IMDb Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Ramona és una pel·lícula muda estrenada 23 de maig[1] de 1910, dirigida per D. W. Griffith i protagonitzada per Mary Pickford i Henry B. Walthall. Basada en la novel·la homònima de Helen Hunt Jackson[2] (1884), Ramona explora, a través d'una història d'amor, l'injustícia i explotació exercida sobre els nadius americans. Existeixen altres tres versions de la pel·lícula: la del 1916 dirigida per Donald Crisp, la del 1928, dirigida per Edwin Carewe amb Dolores del Rio i la del 1936, dirigida per Henry King amb Loretta Young.

Argument[modifica]

Ramona és una noia òrfena, pertanyent a la prestigiosa família espanyola dels Moreno que viu en una hisenda a Califòrnia. Un dia arriba a treballar a l'hisenda Alessandro, un indi que s'enamora d'ella només veure-la en la capella. El sentiment és mutu però la madrastra de Ramona no li agrada veure rondar l'indi al voltant de la noia i els crida l'atenció cada cop que els veu junts. A més, Felipe, fill de la seva madrastra, li declara el seu amor però ella el rebutja ja que no l'estima. Un dia que Ramona embelesada en sentir cantar Alessandro s'abraça a ell, la madrastra els descobreix, acomiada Alessandro i envia Ramona cap a casa. Alessandro al tornar al seu poble troba que aquest ha estat destruït pels blancs i mentrestant ella s'assabenta que té sang índia. Això fa que ella abandoni la família per viure amb Alessandro. Tot i que els treballadors de la hisenda els volen perseguir, Felipe ho impedeix i els deixa marxar. Es casen, viuen en una de les cases enrunades del poble d'Alessandro i són feliços doncs tenen un fill. Un dia, es presenta un home blanc que els fa fora d'allà dient que allò és ara propietat seva. Han de marxar a les muntanyes únicament amb el que poden portar a sobre. El nen acaba morint i mentre l'estan enterrant apareix un altre home blanc que els vol fer fora ja que allò és el seu territori. Alessandro embogeix i corre per la muntanya perseguit per ella fins que aconsegueix atrapar-lo i el calma. En aquell moment, un altre home blanc els vol fer fora d'allà doncs estan en la seva terra. Alessandro es desespera i és assassinat. Felipe ha estat buscant mentrestant la parella i troba Ramona enterrant el seu marit. L'acull i la retorna a la hisenda.[3]

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Aquesta és la primera versió filmada de la novel·la de Helen Hunt Jackson. Griffith havia fet el paper d'Alessandro en el teatre[4] i va aconseguir que la Biograph s'interessés en rodar-ne una versió. La companyia va pagar 15 dòlars pels drets d'autor de la pel·lícula.[5] Per a la producció, Griffith es va desplaçar a les muntanyes de Camulos al comptat de Ventura a Califòrnia per rodar exactament en les mateixes localitzacions que on passava l'acció en la novel·la original.[3] En aquesta pel·lícula apareix el primer pla general de la història del cinema,[6] la destrucció del poblat, el qual li permetia dotar de dramatisme l'escena i fer que l'espectador es posés en el punt de vista d'Alessandro que contempla impotent l'escena que es produeix a la llunyania.[7] La pel·lícula, d'una bobina, va suposar el debut cinematogràfic de Mae Marsh.

La General Film Company en va fer una reedició per al mercat nord-americà que aparegué el 18 de setembre de 1914. La pel·lícula es conserva a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units (American Film Institute / Mary Pickford collection), en negatiu i positiu de 35 mm.

Referències[modifica]

  1. «Licensed releases». Moving Picture World 6, 22, 04-06-1910, pàg. 956.
  2. «Comments on the films. Ramona». Moving Picture World 6, 22, 04-06-1910, pàg. 942.
  3. 3,0 3,1 «Stories of the films. Ramona». Moving Picture World, 28-05-1910, pàg. 897.
  4. Rollins, Peter C. The Columbia Companion to American History on Film: How the Movies Have Portrayed the American Past (en en). Columbia University Press, 2004-06-05, p. 104. ISBN 9780231508391. 
  5. Brégent-Heald, Dominique. Borderland Films: American Cinema, Mexico, and Canada During the Progressive Era (en en). U of Nebraska Press, 2015. ISBN 9780803278844. 
  6. Gubern, Román. Historia del cine (en es). Editorial Anagrama, 2014-10-19. ISBN 9788433935243. 
  7. Leonard, Suzanne; Tasker, Yvonne. Fifty Hollywood Directors (en en). Routledge, 2014-11-20, p. 25. ISBN 9781317593942. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramona (pel·lícula de 1910)