Ramón París García

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ramón París)
Infotaula de personaRamón París García
Biografia
Naixement21 maig 1969 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióil·lustrador, dissenyador, animador Modifica el valor a Wikidata

Lloc webramon.paris Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2245452 Modifica el valor a Wikidata

Ramón París García (Caracas, 21 de maig de 1969) és un Il·lustrador, dissenyador i animador autodidacte;[1] És fill de Ramón París Aldana, poeta i guerriller del Frente Simón Bolívar,[2] creat a principis de l'any 1962 a Veneçuela. Ramón París García, va estudiar a Caracas la carrera de Comunicació Social i fou en aquesta època que també es va iniciar com a il·lustrador. L'any 2003 va viatjar a Barcelona per estudiar animació en 3D a la Universitat Pompeu Fabra. Ciutat on finalment s'establí professionalment.[cal citació]

És dins el món del llibre infantil on ha tingut més reconeixement. Els seus àlbums han estat premiats diverses vegades: La Caimana (2019), escrit i dibuixat en col·laboració amb María Eugenia Manrique, va rebre el Premi White Ravens[3] 2019 de la International Youth Library i el premi al millor llibre infantil i juvenil del Banco del Libro (Veneçuela).[cal citació]

Duermevela (2017), escrit per Juan Muñoz-Tebar, va rebre el premi “Los mejores libros para niños y jóvenes" del Banco del libro[4](Veneçuela), 2018”; el premi IBBY de mèxic (International Board on Books for a Young Children) el mateix any 2018. Així com el premi “Favorit de l'audiència, 2017” a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya.[5]

Altres àlbums il·lustrats en la seva bibliografia són: Zoo Ilógico (2019) en col·laboració amb Raúl Romero; El Arbol de la vida (2018), en col·laboració amb Clarita Ruíz; Estaba la rana (2015); La Lectura Poliédrica (2015), en col·laboració amb Jesus Ballaz i Francisco Rincón; Un Perro en Casa (2012) en col·laboració amb Daniel Nesquens; Un Abuelo, sí! (2011) en col·laboració amb Nelson Ramos Castro[6]

Referències[modifica]

  1. «Ramón París» (en castellà). Datos.bne.es: El portal de datos bibliográficos de la Biblioteca Nacional de España. [Consulta: 30 abril 2020].
  2. Araujo, Elisabeth. «Ramón París, ilustrador: Siempre hay espacio para la paciencia y los sueños» (en castellà). Actualy.es, 08-03-2017. [Consulta: 3 maig 2020].
  3. «The White Ravens: A Selection of International Children's and Youth Literature» (en alemany). International Youth Library (Múnic). [Consulta: 30 abril 2020].
  4. «Ganadores infantiles 2018» (en castellà). Banco del Libro (Venezuela). [Consulta: 30 abril 2020].
  5. «Bologna Children's Book Fair» (en italià). Bologna Fiere. [Consulta: 30 abril 2020].
  6. Hernández, Diajanida. «Ramón París: un ilustrador también es un narrador» (en castellà). Colofón, Revista Literaria, 20-06-2018. [Consulta: 3 maig 2020].

Enllaços externs[modifica]