Ranuccio I de Parma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRanuccio I Farnese

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 març 1569 Modifica el valor a Wikidata
Parma (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 març 1622 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Parma (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Santa Maria de la Steccata Modifica el valor a Wikidata
  Duc de Parma i Piacenza
1592 – 1622
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica i govern Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Parma Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióregent, polític, estadista Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
DinastiaMèdici Farnese
CònjugeMargarida Aldobrandini
FillsOttavio Farnese, Victòria Farnese d'Este, Francesco Maria Farnese, Odoard I de Parma, Maria Caterina Farnese, Isabella Farnese (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesAlexandre Farnese
Maria de Portugal i de Bragança
GermansMargarida de Parma i de Portugal i Odoard de Parma Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Ranuccio I Farnese o Ranuccio I de Parma (Parma, Ducat de Parma 1569 - íd. 1622) fou el 4t Duc de Parma, càrrec que va ocupar entre 1592 i 1622.

Orígens familiars[modifica]

Va néixer el 28 de març de 1569 a la ciutat de Parma, sent el segon fill del duc Alexandre I de Parma i Maria de Portugal. Fou net per línia paterna de Pere Lluís I de Parma i Gerolama Orsini, i per línia materna d'Eduard de Portugal i Isabel de Bragança.

Va morir el 5 de març de 1622 a la ciutat de Parma.

Tron de Portugal[modifica]

La mort el 1580 del seu besoncle el rei Enric I de Portugal sense descendència va desencadenar una crisi successòria quan Ranuccio tenia 11 anys. Com a fill de la filla gran d'Eduard de Portugal, fill del rei Manuel I de Portugal, Ranuccio era segons l'antic costum feudal, l'hereu legítim al tron de Portugal. No obstant això la condició del seu pare d'aliat i súbdit del rei Felip II de Castella, també pretendent al tron, va fer que els seus drets no fossin reclamats convenientment.

Duc de Parma[modifica]

A la mort del seu pare, ocorreguda el desembre de 1592, fou nomenat duc de Parma. Durant el seu regnat el ducat es va annexionar els territoris de Colorno, Sala Baganza i Montechiarugolo.

Va portar a terme una renovació cultural de la ciutat de Parma, donant suport les arts i la construcció del Teatre Farnese, revitalitzant la universitat de Parma i ampliant les muralles de la ciutat. Així mateix finalitzà la construcció del Palau de la Pilotta, cort de la família Farnese. Ranuccio I, però, també és recordat per la seva crueltat: un exemple en fou l'execució pública de 100 residents de Parma sospitosos de conspirar contra ell.

Núpcies i descendents[modifica]

Es casà el 7 de maig de 1600 a la ciutat de Roma amb Margarida Aldobrandini, filla de Joan Francesc Aldobrandini i Olímpia Aldobrandini, neboda aquesta del papa Climent VIII. D'aquesta unió nasqueren:

Enllaços externs[modifica]



Precedit per:
Alexandre I de Parma
Duc de Parma
1592-1622
Succeït per:
Odoard I de Parma