Ranuncle bulbós
Ranunculus bulbosus  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Ranunculaceae |
| Tribu | Ranunculeae |
| Gènere | Ranunculus |
| Espècie | Ranunculus bulbosus L., 1753 Ranunculus bulbosus |
.svg){kind=icon}
El ranuncle bulbós també anomenat botó d'or, api bord, queixal del diable, gata rabiosa (Ranunculus bulbosus) és una espècie de planta de la família Ranunculaceae, nativa de tot Europa on creix en praderies seques, gespes i prats de dall.[1][2][3] De tots els ranuncles que hom anomena botons d'or, tanmateix aquesta espècie seria la més comuna a bona part del país.[4]
Descripció
[modifica]Dins de l'extens gènere Ranunculus s'han creat diverses subdivisions que intenten clarificar la relació existent entre les diferents espècies d'aquest gènere. La secció Chrysanthes inclou als botons d'or (amb flors de color groc brillant amb cinc pètals) amb fulles profundament dividides en tres o cinc lòbuls també dividits, però menys profundament. Els fruits són núcules nombroses, llises i fortament comprimides, disposades sobre un receptacle floral més o menys globós.
És una planta herbàcia perenne que assoleix els 20-60 cm d'altura. Tija erecta, racemosa, vellutada. La base de la tija està inflada en forma de bulb.[1] Les fulles són trilobades i profundament dividides, les inferiors són llargament peciolades mentre que les superiors són més petites i sèssils. Les flors són terminals de color groc brillant amb 5-7 pètals i 1,5-3 cm d'ample.[5]
Concretament, el ranuncle bulbós és fàcil de distingir de la resta de botons d'or semblants per tenir el sèpals reflexos i l'òrgan de reserva subterrani bulbiforme, no en forma de rizoma. Aquest bulb, després d'assecar-se la planta a l'estiu, permet sobreviure a la planta durant tot l'hivern gràcies a aquesta estructura subterrània (geòfit).
És una espècie molt polimorfa de la que se n'han descrit una gran multitud de formes amb categoria taxonòmica diferent segons les fonts consultades. Però cap de les subespècies descrites per Bolós i Vigo a la Flora dels Països Catalans han estat, a dia d'avui, separades en espècies diferents.[4][6]
Com tots els ranuncles, conté un glicòsid tòxic, la protoanemonina. El bestiar evita menjar-ne quan és fresc. Un cop sec perd la seva toxicitat i el fenàs que conté no té cap risc.[7]
Taxonomia
[modifica]Ranunculus bulbosus L. va ser descrita per Carl von Linné, l'any 1753, a la seva obra principal, Species Plantarum.
Als Països Catalans se n'ha descrit cinc subespècies amb petites diferències entre elles. No és difícil trobar exemplars amb caràcters intermedis que dificulten una correcta determinació d'aquests taxons intraespecífics.
- Ranunculus bulbosus subsp. bulbifer (Jord) Neves
- Ranunculus bulbosus subsp. aleae (Willk.) Rouy & Foucaud
- Ranunculus bulbosus subsp. bulbosus
- Ranunculus bulbosus subsp. castellanus (Boiss.& Reut. ex Freyn)Ball & Heywood
- Ranunculus bulbosus subsp. ascendens (Brot.) Neves
Referències
[modifica]
- 1 2 «Ranuncle bulbós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Ranuncle bulbós, Botó d'or». Flors de Catalunya. Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. [Consulta: juny 2016].
- ↑ «Ranunculus bulbosus L.». FloraCatalana. Arxivat de l'original el 2016-07-30. [Consulta: juny 2016].
- 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.268-269. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- ↑ Kentish Cook, Christopher David. «Ranunculus» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 28 juliol 2026].
- ↑ «Ranunculus L.» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 25 juliol 2026].
- ↑ Uva, RH; Neal, JC; Ditomaso, JM. Weeds of The Northeast (en anglès). Ithaca, NY.: Cornell University Press, 1997, p. 294-295.