Raoul Salan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRaoul Salan
Raoul Salan-portrait.jpg
Biografia
Naixement 10 juny 1899
Ròcacorba
Mort 3 juliol 1984 (85 anys)
París
Lloc d'enterrament Vichèi
Educació École Spéciale Militaire de Saint-Cyr
Activitat
Ocupació Militar
Branca militar Exèrcit de Terra francès
Rang militar Army General Tradueix
cap de batalló
capità
tinent
tinent segon
Lieutenant-colonel Tradueix
general de brigada
coronel
general de divisió
Q21074374 Tradueix
Comandament Q2818167 Tradueix, Q2807918 Tradueix i French Far East Expeditionary Corps Tradueix
Conflicte Primera Guerra Mundial, Segona Guerra Mundial, guerra d'Indoxina i guerra d'Algèria
Participà en
Col·laboracionisme a França
Família
Fills Dominique Salan Tradueix
Germans Georges Salan
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Raoul Salan (Ròcacorba, 11 de juny de 1889 - París, 3 de juliol de 1984) fou un militar francès.

Allistat el 1917 en la infanteria colonial i després admès a l'Acadèmia Militar de l'Saint-Cyr, s'especialitza en tàctiques militars pròpies de l'Extrem Orient, ja que de 1924 a 1937 roman la major part del temps a la Indoxina, llavors encara sota domini francès: la seva carrera militar, indubtablement brillant, comença a cridar l'atenció dels alts comandaments en l'última d'aquestes dates, destacant per la seva tenacitat.

Trencades les hostilitats entre els aliats i l'Eix el 1939, es distingeix en accions militars lliurades a Toló, Belfort i Mulhouse. Acabada la comtessa, retorna a Indoxina, al costat del general de Lattre, amb breus estades a la metròpoli. El 1952 succeeix a de Lattre en el càrrec de comandant en cap de l'exercit francès a l'Extrem Orient.

Algèria[modifica]

El 1953 rep el nomenament d'Inspector General de Defensa, i després de l'alliberament d'Indoxina i la retirada de les forces franceses d'aquella península sub-asiàtica, és destinat a Algèria, aconseguint el grau de general i, el 1956, de comandant en cap de tot el territori.

Amb motiu dels esdeveniments del maig de 1958, juga un important paper en el conat de pronunciament d'Algèria, i fa aclamar al general De Gaulle; aquest el nomena, l'endemà de la crisi, delegat general del Govern d'Algèria, amb tots els poders civils i militars a la seva mà. Inspector general de Defensa durant els últims mesos de 1958, és nomenat governador militar de París el 1959, i agafa la jubilació el juny de 1960. Fixa la seva residència a Algèria, i el setembre de 1960 publica un manifest en el qual propugna una Algèria francesa, mostrant-se en obert desacord amb la postura del Govern, que està disposat a concedir la independència a aquesta nació.

La rebel·lia[modifica]

Adscrit ja de manera oberta a l'extrema dreta francesa, desacata una ordre per la qual se'l menava retornar a la metròpoli, i es refugia a Espanya en tant prepara el cop militar del 22 d'abril de 1961, traslladant-se en secret a Alger, on es reuneix amb Challe. Fracassat el cop, crea en la clandestinitat l'anomenada Organització de l'Exèrcit Secret, més coneguda amb les sigles «OAS», i que en realitat és una organització terrorista cridada a defensar els interessos dels grans terratinents francesos a Algèria. Així combat la política del Govern, provocant nombrós atemptats, sent condemnat a mort en absència, el juliol de 1961. Finalment el Govern aconsegueix detenir-lo a Alger, on es trobava amagat, el 20 d'abril de 1962. Jutjat de nou a causa de les seves activitats, és condemnat a complir cadena perpètua el 23 de maig d'aquell mateix any.

L'indult[modifica]

Indultat pel general De Gaulle el 15 de juny de 1968, el mateix any es beneficiava d'una amnistia, el 14 de juliol. A aquesta benevolència del poder no eren aliens, segons sembla, els esdeveniments del maig de 1968. Havent-se-li aplicat l'amnistia total, el 1982, sota la presidència de Mitterrand, s'incorporava a la reserva de l'Exèrcit. Membre d'una modesta família de funcionaris que votaven pel socialisme, es mostrà lleial a la República fins a la seva rebel·lió el 1961 contra la legalitat vigent.

El mateix De Gaulle l'havia considerat com un personatge inquietant:

« <Hàbil i seductor en certa mesura, entranya quelcom d'ondulant i enigmàtic que, segons el meu criteri, no encaixa bé amb la solidesa i la rectitud que exigeix una gran responsabilitat.> »

Salan deixà escrites les seves Memòries, en certa manera com a justificació de la seva trajectòria (1970-75).

Al llarg de la seva vida, per altra banda, havia acumulat els honors més desitjables per a un militar; gran creu de la Legió d'Honor, medalla militar, Creu de Guerra 1914-1918, Creu al Valor militar (França), medalla Interaliada, i Distinguished Service Cross.

BIbliografia[modifica]