Vés al contingut

Rapa Nui (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaRapa Nui
Rapa-Nui Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióKevin Reynolds Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióKevin Reynolds i Kevin Costner Modifica el valor a Wikidata
GuióKevin Reynolds Modifica el valor a Wikidata
MúsicaStewart Copeland Modifica el valor a Wikidata
FotografiaStephen F. Windon Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePeter Boyle Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRegency Enterprises Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena14 juliol 1994 Modifica el valor a Wikidata
Durada107 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeXile Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema d'acció Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióilla de Pasqua Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0110944 The Movie Database: 10448 Filmaffinity: 491861 Allocine: 10258 Rottentomatoes: m/rapanui Mojo: rapanui Allmovie: v133413 TCM: 18776 TV.com: movies/rapa-nui Modifica els identificadors a Wikidata

Rapa Nui és una pel·lícula estatunidenca dirigida l'any 1994 a l'Illa de Pasqua per Kevin Reynolds. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Melodrama al voltant de l'enfrontament de dues castes a l'illa de Pasqua al segle XVII, els « orelles curtes » i els « orelles llargues ». Amics d'infantesa, Make i Noro es disputen l'amor d'una dona, Ramana.[2]

Repartiment

[modifica]
  • Jason Scott Lee (Noro)
  • Esai Morals (Make)
  • Sandrine Holt (Ramana)
  • Eru Potaka-Dewes (Ariki-mau)
  • George Henare (Tupa)

Guió

[modifica]

El guió va estar inspirat a Kevin Reynolds pels treballs del geògraf Jared Diamond, que per la seva banda va treure un llibre titulat Collapse. El film no és un documental sinó una faula ecològica i social, amb visió geonòmica mostrant, en una terra limitada, les interaccions entre demografia, economia, religió, desacords socials, comunitat humana i l'entorn, i els efectes dòmino que en resulten. L'illa i els seus habitants simbolitzen en aquest film la Terra i la humanitat actual, sense reflectir la realitat de les tradicions pasquanes antigues:[3]

  • els seus habitants mai s'han imaginat ser « els últims homes sobre la terra » i sabien perfectament que formaven part del món maori en nombrosos arxipèlags, ja que la seva tradició oral conservava el record de Hotu Matu'a, vingut de Hiva Oa;
  • en llengua maori, « Rapa-Nui » no significa « melic del món » sinó « gran Rapa » (la « petita Rapa » està situada a les illes Australs); Te pito o te fenua, « el melic de la terra », era simplement el mig de l'illa, espai sagrat i neutre per assemblees i negociacions ;
  • les « orelles llargues » no eren « la tribu dels aristòcrates » sinó una classe social (privilegiada) de cadascun dels nou vai’hu (clans familiars) de l'illa: Aka’hanga, Anakena, Heiki’i, Mahetua, Taha’i, Tepe’u, Tongariki, Va’i Mata i Vinapu ;
  • els hopu, representants de cada clan, saltaven efectivament a la mar des del precipici d'Orongo, prop del volcà Rano Kau, i nedaven amb l'ajuda d'un feix de canyes totora fins a l'illot Motu Nui, però el film redibuixa aquesta tradició com una violenta competició on s'ha de guanyar contra els altres i el vencedor fa de cap del seu clan l'ariki nui, mentre que en realitat, aquesta dignitat hereditària quedava al si del llinatge Miru, descendent segons la tradició del fill gran de Hotu Matu'té; no hi havia combat i cada hopu se situava a prop d'un niu de xatrac fosc amb la finalitat que la voluntat del déu Make-make es manifestés per l'ordre de posta dels ous: l' hopu que veia primer pondre la femella xatrac fosc que havia escollit, portava l'ou a l'ariki nui que li concedia per un any la dignitat de Tangata manu (« home ocell », arbitre dels conflictes entra clans, « neutre » i sagrat); els altres ous no eren retirats.

Referències

[modifica]
  1. «Rapa Nui». esadir.cat.
  2. «Rapa Nui». The New York Times.
  3. Alfred Métraux: Introduction à la connaissance de l'Île de Pâques, éditions du Muséum national d'histoire naturelle, Paris 1935, relatant els resultats de l'expedició franco-belga de Charles Watelin el 1934.