Rappolstein

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Vista del Castell de Rappolstein i el poble de Rappolstein (Ribeauvillé) des de la roca de la Pau d'Udine sobre el massís del Taennchel
Blasó dels Rappoltstein

El Rappoltstein o Rappolstein en francès Ribeaupierre foren un llinatge alemany d'Alsàcia que va durar uns quants segles. El seu nom deriva del castell Rappoltstein o Ribeaupierre.

Aquesta poderosa senyoria comprendrà una trentena de municipis a l'Alt Rin, de les quals Guémar, Illhaeusern, Bennwihr, Ribeauvillé, Zellenberg, Thannenkirch, Aubure i una part de Sainte-Marie-aux-Mines. La seva potència va culminar amb Maximí I i Guillem II. Aquest últim va ser molt proper de l'emperador Maximilià I. Egenolf.[1] va fer reconstruir el castell de Guémar i en va fer la seva residència. L'últim membre d'aquesta il·lustre descendència va ser Joan-Jaume, que no va tenir més que dues filles. Un dels seus gendres, el comte palatí Cristian de Birkenfeld va recollir la seva successió.

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers de la descendència[modifica | modifica el codi]

Vista parcial de les muralles de l'Alt-Rappolstein envoltat per la vegetació

La llegenda fa descendir els Ribeaupierre o Rappolstein dels cèlebres Ursini de Spoleto d'Itàlia. El 1030 es troba tres germans d'aquesta descendència forçats a anar-se del país. Es refugiaren a Alemanya. Un dels tres germans, Rochus, es va instal·lar llavors prop del poble de Sigolsheim per construir-hi un castell que anomenarà «Roche Spoletine». A l'època de Frederic Barba-roja, duc d'Alsàcia i de Suàbia, la regió d'Alsàcia va veure arribar nombrosos cavallers. Un d'ells, Egenolf d'Urslingen que es casarà amb Emma una rica hereva alsaciana el 1022, i serà el fundador de la família dels Rappolstein. El domini serà llavors integrat al de la família imperial del Sacre Imperi Romanogermànic.

Llavors el castell de Rappoltstein fou construït sota el nom de Castrum Rapolsdestein que és probablement el conegut avui sota el títol de castell de Saint-Ulrich. Fou Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic qui el 1084 va cedir aquest castell al bisbat de Basilea. El castell fou llavors reprès cap a 1114 per l'emperador Enric V. Frederic Barba-roja el va tornar cap a 1162 al bisbat de Basilea, quan era bisbe Ortlieb de Froburg, que el va infeudar a Egelolf I d'Urselingen.,[2] que va venir establir-se a Alsàcia vers el 1160 i que va ser així el primer hereu dels Rappolstein. Va morir vers 1186. Després el castell de Rappolstein va ser el feu dels descendents que van prendre el nom de senyors de Rappoltstein o Ribeaupierre i el van posseir constantment amb aquest títol com depenent del bisbat de Basilea. Va prendre el sobrenom de «Spoleto», perquè va obtenir el govern d'aquesta ciutat de l'emperador Frederic I, quan el va acompanyar en les expedicions d'Itàlia.

Llista de senyors de Rappolstein[modifica | modifica el codi]

Premers senyors[modifica | modifica el codi]

A NN de Rappoltstein ∞ Bilitruda † vers 1022 1 fill: Reginbold I
B Reinbold o Reginbold I de Rappoltstein, vers 1022–1038 NN No se sap si va tenir fills
C Adalbert I (?) de Rappoltstein NN Fill: (1) Adalbert II
D Adalbert II de Rappoltstein † vers 1147 ∞ Adelheid Filla: Emma
E Emma (o Hemma) de Rappoltstein † 1156 Egelolf I d'Urselingen Fill: Ulric I (Ulric d'Urselingen).

Dinastia d'Urselingen[modifica | modifica el codi]

1.1 1156–1188 Egenolf I d'Urslingen
1.2 1188-1193 Ulric I d'Urslingen
1.3 1193–1221 Egenolf II de Rappolstein
1.4 1193–1236 Anselm I de Rappoltstein
1.5 1221–1242 (Fill de nom desconegut)
1.6 1221–1262 Ulric II de Rappolstein el Vell
1.7 1236–1242 Enric I de Rappolstein
1.8 1262–1283 Ulric III de Rappolstein el Jove
1.9 1262–1279 Enric III de Rappolstein
1.10 1279–1283 Ulric IV de Rappolstein
1.11 1279–1293 Anselm II de Rappolstein

Primera divisió 1293 i 1298[modifica | modifica el codi]

Senyors d'Hohen-Rappoltstein   Senyors de Groß-Rappoltstein i Hohenack
2.1a 1293–1313 Enric IV 2.1b 1293–1351 Enric V.
2.2a 1313–1318 Enric VII. 2.2b 1298–1311 Anselm II.
2.3a 1313–1335 Joan III. 2.3b 1311–1351 Joan II.
2.4a 1335–1338 Joan V.
2.5a 1335–1338 Anselm IV.

Unificació (1338/1351 a 1368)[modifica | modifica el codi]

Senyors de Rappoltstein
  3.1     1338–1377     Ulric VI.
  3.2     1338–1368     Joan IV.
  3.3     1338–?     Ulric VII.
  3.4     1338–1368     Brunó I.
  3.5     1341–1342     Ulric V.
  3.6     1351–1362     Joan II.

Segona divisió 1368[modifica | modifica el codi]

Senyor de Hohen-Rappoltstein

Senyors de Groß-Rappoltstein i Hohenack

  • 1368–1377 Ulric VII.
  • 1377–1397 Herzlauda de Groß-Rappoltstein (casada amb Enric de Sarwerden, 1376)
  • 1397–1419 Joan comte de Lupfen
  • 1419–1436 Joan (II) de Lupfen senyor de Hohenack

Reunificació 1436[modifica | modifica el codi]

Senyors de Rappoltstein i Hohenack

Senyors de Rappoltstein, Hohenack i Geroldseck del Wasichen

Fita fronterera del pont Bonduron a Sainte-Marie-aux-Mines datada de 1722 delimitant la frontera entre els Ribeaupierre i el Ducat de Lorena

Cristià II de Deux-Ponts/Zweibrucken (1673-1699)[modifica | modifica el codi]

A la desaparició dels Ribeaupierre/Rappolstein el 1673, els seus hereus directes van ser una branca dels comtes palatins que es van col·locar sota la bandera del rei de França. Les terres de l'elector dels Deux-Ponts van estar sota sobirania francesa de 1680 a 1697, després sueca de 1697 a 1719 i van tornar a ser franceses amb la Pau de Campio Formio el 1797 fins al Congrés de Viena que les va fer bavareses el 1816.

Dinastia de Zweibrucken[modifica | modifica el codi]

Des de 1673 el príncep Cristià II de Deux-Ponts (Zweibrucken) va assolir el tron del ducat. Fou seguit per llavors per:

  • 1699-1735 Cristià III
  • 1735-1746 Cristià IV
  • 1746-1767 Frederic Miquel
  • 1775-1776 Carles August
  • 1776-1793 Maximilià Josep
  • 1793-1799 Frédéric des Zweibrucken-Birkenfeld
  • 1799-1806 Maximilià de Bavière, elector palatí, rei de Bavière 1806-1825

Maximilià de Zweibrucken o Deux-Ponts[modifica | modifica el codi]

En l'època de la Revolució francesa, el duc de Deux-Ponts era Maximilià cosí de Guillem i Cristià, antic coronel de l'exèrcit reial del regiment d'Alsàcia. Hereu de Baviera, en fou el primer rei per la voluntat de Napoleó el 1806. Els comtes palatins van conservar la senyoria dels Ribeaupierre fins a 1801. El Congrés de Viena li va tornar les seves terres palatines que van restar a mans del regne fins al final de la Primera Guerra Mundial. Actualment són part d'Alemanya a l'estat de Renània-Palatinat.

Els tres castells dels Ribeaupierre[modifica | modifica el codi]

Els tres castells: castell de Saint-Ulrich (a la dreta), l'Haut-Ribeaupierre o Alt-Rappolstein (cap a dalt) i Girsberg (a l'esquerra) vist des de la sortida oest de Ribeauvillé en direcció a Dusenbach

Existeix actualment tres castells en ruïnes que van pertànyer als Ribeaupierre que es troben a la sortida oest de Ribeauvillé, no lluny del cèlebre santuari de Dusenbach:

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Aquest article comprèn extractes bastant amples del diccionari de biografia dels homes cèlebres d'Alsàcia, d'Édouard Sitzmann publicat el 1910.
  • Fiefs des Ribeaupierre en Alsace (1221-1741) Archives de Meurthe-et-Moselle, cote : B. 492 à 493

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Egenolf és ortografiat indiferentment també com Egelolf o Eguenolf
  2. en alemany «Urslingen»

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Albrecht, Karl : Rappolsteinisches Urkundenbuch 759-1500, Eglinsdörfer & Waldmeyer, Colmar, 1888-1892 - 7 volumes
  • Bernhard Henri 1 Kleindient Jean-Louis : Les descendants des Ribeaupierre - Revue historique de Ribeauvillé et environs. Bulletin du cercle de recherches historiques de Ribeauvillé et environs, année 2000
  • Bischof, Georges : Les Ribeaupierre, seigneurs des Vosges, de vignoble et des vallées - Cahier de la société d’histoire du Val de Lièpvre, nº 11, 1986
  • Bischof, Georges, Gouvernés et gouvernants en Haute Alsace à l’époque autrichienne, Strasbourg, 1996
  • Boesch, Maurice, Le vignoble seigneurial de Heiteren. Annuaire de la Société d’histoire de la Hardt et du Ried, 1994
  • Bouvier, David, Les Sires de Ribeaupierre, seigneurs du Val de Lièpvre des origines à la guerre de Trente Ans, Cahier d’histoire de la Société d’histoire du val de Lièpvre, 2000
  • Bouvier, David, La guerre des mines (2e partie) : la mainmise des Habsbourg et les mines de Ribeaupierre, Cahier d’histoire de la société d’histoire du Val de Lièpvre, annuaire 2003
  • Bouvier, David, Les Sires de Ribeaupierre, seigneurs du Val de Lièpvre, des origines jusqu’au début de la guerre de Trente Ans, mémoire de maîtrise dirigé par Georges Bischoff, UFR des sciences historiques, université de Marc-Bloch, année 1998-1999.
  • Faller, Robert, Le Château de Ribeauvillé, bulletin de la Société d’histoire et d’archéologie de Ribeauvillé, 1937, pàgs. 33-63.
  • Gravier, N.F. : Histoire de Saint-Dié, Imprimerie de Gérard, Epinal, 1836. Réédité par les Éditions de la Tour Gile, 1993)
  • Jordan, Benoît : La noblesse d’Alsace entre gloire et la vertu : les Sires de Ribeaupierre (1451-1585), Strasbourg - Publication de la société savante d’Alsace et des régions de l’Est, 1991, collection Recherches et documents, nº 44
  • Michel, Daniel : Ulrich der XI - Herr von Rappolstein, Zu Hohenack und Geroldseck im Wasgau, wom Baurem-Aufruhr in the Monaten April und mai 1525, nach originalhanschrift der Kolmarer Stadtbibliotehek - J.P. Rissler Verlag, 1854, pàgs. 135-169
  • Jean-Daniel Schoepflin: L’Alsace illustrée - Traduction de M. Ravenez, Mulhouse, 1849-1851, tome 4
  • Schoepflin, Jean Daniel : Alsatia Diplomatica', Strasbourg, 1772
  • Guy Trendel & Christophe Carmona: Le Haut-Koenigsbourg et sa région, Éditions Pierron, Sarreguemine, 1998
  • Sittler, Lucien : Un seigneur alsacien de la fin du Moyen Âge : Maximilien de Ribeaupierre, Col. Études sur l’histoire du droit en Alsace, Vol. 9 - Strasbourg, 1933
  • Sitzmann, Édouard : Dictionnaire de biographie des hommes célèbres de l’Alsace, Rixheim, Imprimerie F. Sutter & Cie, 1910, 2 volumes