Raquel Payà
 Placa plaça Raquel Payà (Pedagoga)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 maig 1918 la Font de la Figuera (la Costera) |
| Mort | 12 juny 1971 (53 anys) València |
| Dades personals | |
| Formació professional | Magisteri a l'Escola Normal de València |
| Activitat | |
| Ocupació | Pedagoga |
| Família | |
| Mare | Maria Ibars i Ibars |
Raquel Maria Payà Ibars (la Font de la Figuera, València, 14 de maig de 1918 - València, 12 de juny de 1972) fou una doctora en pedagogia.[1][2]
Biografia[modifica]
Filla de la mestra i escriptora de Dénia Ana Maria Ibars Ibars. Després d'estudiar batxillerat, es matriculava a la facultat de Filosofia i Lletres de València, on es doctoraria en Pedagogia. Més endavant exerciria com a professora en aquesta mateixa facultat.[3]
Formà part del Pla Professional (1934-1938) i va ser deixebla de Carmen García de Castro, Angelina Carnicer, Maria Villén, Concepción Tarazaga i Julio Cosin, professors normalistes a l'avantguarda pedagògica, sent formada així en la metodologia de l'Escola Nova.[1] Aquesta pedagoga va consagrar la seua tasca professional com a «mestra de mestres» a la reforma pedagògica en tots els àmbits de l'educació i, especialment, en l'àrea de la infància i la joventut inadaptades.[4]
El 1955, quan era professora a l'Escola de Magisteri de Valladolid, va realitzar una exposició a la XXIV Setmana d'Educació Nacional.[5]
El 1962, sent professora de pedagogia de l'Escola de Magisteri de Madrid, va realitzar una ponència amb el títol Cómo alcanzar la plenitud humana en el aspecto mental a Tarragona a l'Instituto Nacional de Enseñanza Media Antonio Martí Franquès, dins un cicle de conferències.[6]
El 1965, sent professora de l'Escola de Magisteri de València, va realitzar una xerrada a Girona a l'escola de Magisteri.[7] També, a Barcelona participà en el VII Congreso Cinematográfico Internacional amb la ponència Televisión, instrumento educativo.[8]
Estava casada amb el pintor valencià Juan Enrique Pastor de Velasco.
Reconeixement i memòria[modifica]
A la ciutat de València, al barri En Corts, districte Quatre Carrers, de la junta de Russafa, des del 1980, té dedicada una plaça, anomenada Plaça de Raquel Payà (Pedagoga).[9] A la Font de la Figuera se li ha dedicat una Avinguda i una Travessia.[10]
A Dénia hi ha un Centre d'Educació Especial Comarcal Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine. que porta el seu nom. A la ciutat de València hi ha un Col·legi Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine. d'educació infantil i primària amb el seu nom.[11][12]
Pel decret 234/2007, de 7 de desembre, del Consell, es creen els Premis Raquel Payá, de la Generalitat Valenciana, que s'atorguen des de l'any 2008, per tal de reconèixer i premiar públicament els menors que es troben en centres socioeducatius complint mesures judicials per a la seua reeducació i reinserció social.[13][14]
Obres[modifica]
- Best, J.W.. Cómo investigar en educación. Morata, 1967. «Introducció a la versió castellana Maria-Raquel Payà Ibars»
- Servicios sociales a la infancia inadaptada. Revista de educación (Madrid), ISSN 0034-8082, Nº. 135, 1961, pags. 7 - 11
- Interferencias entre afectividad y aprendizaje. Revista de educación (Madrid), ISSN 0034-8082, Nº 127, pags. 28 - 31
- La realidad del hijo. Escuela Española, Any XIV, núm. 687, 8 d'abril de 1954, pàg. 199
- PAYÁ IBARS, María Raquel; (1960), Objetivos, organización y métodos de la educación de adultos, Bolaños y Aguilar, Madrid
- PAYÁ IBARS, María Raquel; (1960), Mentiras del niño, mentiras al niño y educación en la verdad, Gráf. F. Martínez, Madrid
- PAYÁ IBARS, María Raquel; (1961), El Servicio Social y la inadaptación de la infancia y de la juventud, Dirección General de Sanidad: Servicios de Protección Maternal e Infantil, Ministerio de la Gobernación, Madrid
- PAYÁ IBARS, María Raquel; (1968), Cada día: Geografía e Historia: quinto curso, Hijos de Santiago Rodríguez, Burgos
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «María Raquel Payá Ibars». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Ramírez, María Rosa. «Raquel Payà, Maria Beneyto i Lucrecia Bori, tres dones injustament oblidades». À Punt Mèdia, 14-05-2021. [Consulta: 20 març 2023].
- ↑ «Premios Raquel Payá» (en castellà). Generalitat Valenciana. [Consulta: 20 març 2023].
- ↑ «Resolució de 6 de febrer de 2013, de la consellera de Benestar Social, per la qual es disposa la publicació de la decisió del jurat corresponent a la VI edició dels Premis Raquel Payá de la Generalitat». Diari oficial de la Generalitat Valenciana, 07-03-2013 [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ «XXIV Semana de Educación Nacional» (en castellà). La Vanguardia, 30-12-1955 [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ «Tarragona : ciclo de conferencias para estudiantes» (en castellà). La Vanguardia, 21-12-1962 [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ «Festividad de St. Tomás de Aquino» (en castellà). La Vanguardia, 05-03-1965 [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ «El VII Congreso Cinematográfico Internacional inicia sus tareas» (en castellà). La Vanguardia, 15-10-1965 [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ «La plaza de la pedagoga Raquel Payá» (en castellà). Cadena SER, 17-01-2018. [Consulta: 20 març 2023].
- ↑ «Avinguda Raquel Payà · 46630 La Font de la Figuera, València, Espanya» (en català). [Consulta: 20 març 2023].
- ↑ «CPEE Raquel Payà» (en castellà). [Consulta: 20 març 2023].
- ↑ «Infociudad - COLEGIO PÚBLICO RAQUEL PAYÁ - València». [Consulta: 20 març 2023].
- ↑ «Decret 234/2007». Diari oficial de la Generalitat Valenciana, 07-12-2007 [Consulta: 28 febrer 2015].
- ↑ «Los XV Premios Raquel Payá reconocen la integración social de personas menores atendidas por Fundación Diagrama en la Comunidad Valenciana» (en castellà). [Consulta: 20 març 2023].