Raqueta de tennis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Raqueta de tennis

Una raqueta de tennis és un instrument esportiu que consisteix en un cercle obert, una xarxa que el cobreix, i un mànec per sostenir-la.

Parts[modifica]

  • Cap o arc:

De forma ovalada, on tenim el cordatge i té dues cares, per les quals podem colpejar de la mateixa manera. La mida del cap de la raqueta influeix en la potència que es donen els cops. Solen classificar-se en: Mid size: fins a 95 polzades quadrades= 163 centímetres quadrats de superfície. Mid-plus: fins a 105 polzades quadrades= 677 centímetres quadrats de superfície. Super Mid-Plus: fins a 115 polzades quadrades. Over-size:Per sobre de les 115 polzades quadrades.

  • Coll o cor:

Part que uneix el cap amb el puny i per on s'agafa la raqueta amb la mà esquerra, d'un jugador destre, per fer els canvis d'empunyadures i estar en posició d'equilibri mentre esperes el cop del rival. Per la seva part interior hi ha informació sobre el pes, tensió recomanada de les cordes, mida del cap, etc.

  • Puny:

És per on s'agafa la raqueta amb la mà dominant. El gruix del puny canvia en funció de la grandària de la mà del jugador que agafa la raqueta.

  • Marc o canya:És el que forma el cos de la raqueta i té diferents "perfils". Aquests dissenys de perfils venen en funció del tipus de jugadors que jugui amb ella.
  • Taló de puny

Part posterior de la raqueta per on hi ha el logotip de la marca, la qual fa que siga possible posar-la dempeus en una superfície plana. La seva funció és decorativa.

Característiques[modifica]

  • Una raqueta de tennis, des de fa ja segles es regeix per l'estàndard de mesurar de 60 a 70 centímetres de llarg i de no superar mai els 400 grams de pes. Parlem de raquetes funcionals, clar, no d'escultures ni raquetes de joguina.
  • No obstant això, en l'actualitat, la Federació Internacional ha establert les mesures exactes: 81,3 centímetres de longitud màxima des de l'extrem del mànec al bastidor, i una superfície cordada de 39,4 centímetres de llarg per 29,2 d'ample.
  • Una raqueta que funcioni correctament haurà de tornar la pilota amb més o menys velocitat depenent de la tensió del cordatge. Amb una tensió de 17 quilograms, la pilota podrà arribar als 230 quilòmetres per hora.
  • Quan la raqueta està fent servir un professional sol canviar de cordatge segons la temperatura i la humitat ambient, o si la trobada esportiva es juga en pista coberta o no.
  • Per suavitzar les vibracions que al colpejar amb la raqueta es produeixen en el braç del jugador, les raquetes porten una mena d'amortidor o element de goma escuma a la vora inferior del bastidor.
  • En un partit de campionat, la raqueta sol canviar unes 8 o 10 vegades. A causa de la tensió a què està sotmesa i la importància que mantingui totes les seves característiques intactes, les grans figures del tennis mundial actual trenquen fins a 100.000 cordams l'any.

Història[modifica]

Al tennis, a mesura que ha anat passant el temps s'han anat introduint millores i van canviant algunes coses. La raqueta de tenis ha anat evolucionant a través de més de sis segles d'història que té aquest esport. Fins al segle XV l'esport del que finalment ha derivat el tennis es jugava amb la mà. No va ser fins aleshores quan es van començar a utilitzar les raquetes. Al segle xvi les raquetes que s'utilitzaven per jugar eren una mica més petites de les que s'utilitzen ara i el cordatge era diagonal en lloc de l'actual que és horitzontal. A partir del segle xvii les raquetes van augmentant la seva mida per arribar a ser molt més semblants a les que coneixem actualment. Aquestes primeres raquetes no diferenciaven el mànec. Al segle xix es va produir la primera evolució destacada de raquetes de tenis. El mànec es va diferenciar, el cordatge ja era vertical i horitzontal i es van deixar de fabricar les raquetes amb una sola peça. No obstant, fins al tercer quart del segle XIX es jugava principalment al Real Tennis o Jeu Paume (esport del qual deriva el tenis que es jugava a pista coberta) i per aquest motiu les raquetes estaven una mica inclinades cap a un costat. Durant aquests anys de finals del segle xix i principis del XX es van començar a utilitzar certs materials com caoba, noguera, freixe o roure per l'elaboració de les raquetes. Amb això es buscava aconseguir que pesaren menys. Per al grip es buscava la millor agafada i per això s'utilitzava fusta d'arç, cedre,bedoll i til·ler. A mesura que va passant el temps es van introduint certes millores en les raquetes. A partir de 1930 es comença a introduir un clau de forma transversal al coll de la raqueta. L'objectiu era trobar solidesa. Poc després apareixen les raquetes amb el cor obert. Durant els anys 40 les marques comencen a fabricar les raquetes de forma industrial, quasi tota amb làmines de fusta. Llavors comencen a aparèixer algunes marques com Slazenger, Dunlop, Spalding i Wilson. Encara que la primera que es va fabricar va ser per part de Dunlop el 1938 llançant el primer prototip de la raqueta Maxply. Aquesta es fabricava amb capes de fusta. Fins al 1965 les raquetes eren de fusta. Aquell any, Rene Lacoste va crear una raqueta metàl·lica. Al segle xx les raquetes de fusta comencen a desaparèixer i s'utilitza la fibra de carboni, grafit o ceràmica entre altres productes. A més a més, comencen a sorgir mides de raquetes per adults, per a nens, amb el cap més gran, etc. Actualment els fabricants busquen alleugerir les raquetes i millorar la seva potència i el control. L'evolució en l'esport és una cosa que sempre ha existit i ho continuarà fent.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raqueta de tennis