Rasa de Vila-riquer

Infotaula de geografia físicaRasa de Vila-riquer
TipusCurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial735 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaMontclar (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCan Beulaigua Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final595 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaBerguedà (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMontclar Modifica el valor a Wikidata
Desembocadurariera de Navel Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 01′ 18″ N, 1° 44′ 40″ E / 42.021542°N,1.744542°E / 42.021542; 1.744542
42° 00′ 07″ N, 1° 45′ 35″ E / 42.001836°N,1.759811°E / 42.001836; 1.759811
Conca hidrogràficaconca del Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida2,91 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica251,2 ha Modifica el valor a Wikidata
Pendent4,8 percentatge Modifica el valor a Wikidata

La Rasa de Vila-riquer[1] és un torrent afluent per la dreta de la Riera de Navel.

Municipis per on passa[modifica]

Des del seu naixement, la Rasa de Vila-Riquer passa successivament pels següents termes municipals.

Municipis
Longitud (en m.) % del recorregut
Per l'interior del municipi de Montclar 1.916 65,71%
Fent de frontera entre Montmajor i Montclar 1.000 34,29%

Xarxa hidrogràfica[modifica]

Xarxa hidrogràfica de la Rasa de Vila-riquer
Xarxa hidrogràfica de la Rasa de Vila-riquer

La xarxa hidrogràfica de la Rasa de Vila-riquer està integrada per 11 cursos fluvials que sumen una longitud total de 7.396 m.

Distribució per termes municipals[modifica]


Distribució municipal de la xarxa[2]
Municipi Longitud que hi transcorre
Montmajor 2.956 m
Montclar 6.538 m

Referències[modifica]

  1. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  2. La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.