Rasa del Forn

Infotaula de geografia físicaRasa del Forn
TipusCurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial682 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaMontclar (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSobirana Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final560 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaBerguedà (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMontclar Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraRiera de Navel Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 00′ 07″ N, 1° 47′ 29″ E / 42.001893°N,1.791494°E / 42.001893; 1.791494
41° 59′ 20″ N, 1° 45′ 52″ E / 41.988883°N,1.764396°E / 41.988883; 1.764396
Conca hidrogràficaconca del Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida2,78 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica781,6 ha Modifica el valor a Wikidata
Pendent4,38 percentatge Modifica el valor a Wikidata

La Rasa del Forn[1] és un torrent afluent per l'esquerra de la Riera de Navel, al Berguedà.

Municipis per on passa[modifica]

Des del seu naixement, la Rasa del Forn passa successivament pels següents termes municipals.

Municipis[2]
Longitud (en m.) % del recorregut
Per l'interior del municipi de Viver i Serrateix 1.632 58,62%
Fent de frontera entre Montclar i Viver i Serrateix 1.152 41,38%

Xarxa hidrogràfica[modifica]

Xarxa hidrogràfica de la Rasa del Forn
Xarxa hidrogràfica de la Rasa del Forn

La xarxa hidrogràfica de la Rasa del Forn està integrada per 44 cursos fluvials que sumen una longitud total de 24.626 m.

Distribució per termes municipals[modifica]

Distribució municipal de la xarxa[3]
Municipi Longitud que hi transcorre
l'Espunyola 6.811 m.
Montclar 14.533 m.
Viver i Serrateix 8.179 m.


Referències[modifica]

  1. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  2. Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
  3. La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.