Rasa del Molí de Moixons

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaRasa del Molí de Moixons
Mapa Rovira-Moixons-Tristany.jpg
TipusRiu modifica
Ubicació
Cota inicial777[1]
Entitat territorial administrativa
LocalitzacióSolsonès.
Cota final604[1]
 41° 52′ 06″ N, 1° 31′ 24″ E / 41.86831°N,1.52335°E / 41.86831; 1.52335
Afluent
9 (2xD i 7xE)[1]
Dades i xifres
Dimensions3.868 m[2]  default (Llargada
Superfície642,6[2]
Pendent4,5 %
Desnivell173

La Rasa del Molí de Moixons[3] és un torrent afluent per l'esquerra de la Rasa de la Rovira que neix a poc més de 800 m. al nord-oest de la masia de Casacremada (Pinós).

Termes municipals que travessa[modifica]

La Rasa del Molí de Moixons transcorre íntegrament pel terme municipal de Pinós (Solsonès).

Xarxa hidrogràfica[modifica]

Xarxa hidrogràfica de la Rasa del Molí de Moixons

La xarxa hidrogràfica de la Rasa del Molí de Moixons està constituïda per 20 cursos fluvials que sumen una longitud total de 15.522 m.

Distribució municipal[modifica]

El conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Rasa del Molí de Moixons transcorre pels següents termes municipals:

Distribució per municipis de la xarxa[4]
Municipi Cursos o trams Longitud que hi transcorre
Riner 4 2.163 m.
Pinós 18 13.359 m.

Principals afluents[modifica]


Principals afluents de la Rasa del Molí de Moixons
Per la dreta Cota (en m.)del
naixement
Cota (en m.)de
la confluència
m. longitud
curs principal
m de la seva
xarxa hidrogràfica
Ha. de la seva
conca
Per l'esquerra
Rasa de Tristany 767 621 3.569 8.333 354,6

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
  2. 2,0 2,1 Xarxa de rius de les conques principals de Catalunya
  3. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  4. La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.