Rascador
.jpg)
Un rascador, en arqueologia prehistòrica, és una eina de pedra tallada obtinguda retocant una fulla o un esclat.[1][2]
En arqueologia del paleolític és un estri de pedra fabricat a partir d'una ascla que tant pot servir per a rascar com per a tallar. Apareixen durant el Paleolític inferior i són particularment freqüents tot al llarg del Paleolític superior, però n'hi ha igualment a les indústries anteriors, sobretot al Mosterià.[3]
Per a fabricar una rascadora es procedia al retoc d'una ascla amb una o diverses de les vores treballades amb un tipus de retoc superficial en forma d'escames regulars i contínues que formen un front de tall uniforme que permetia de tallar o rascar; generalment servien al treball de les matèries flexibles animals.
Tipològicament, un rascador es caracteritza per un front convex condicionat per retoc directe en part distal d'un esclat o d'una làmina lítica.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Erella., Hovers,. The lithic assemblages of Qafzeh Cave. Oxford University Press, 2009. ISBN 978-0-19-532277-4.
- ↑ J., Mithen, Steven. The prehistory of the mind : a search for the origins of art, religion, and science. Phoenix, 1998. ISBN 0-7538-0204-X.
- ↑ Hélène, Tixier, Jacques Inizan, Marie-Louise Roche,. Préhistoire de la pierre taillée. Cercle de Recherches et d'Études Préhistoriques 1980-84. ISBN 2-903516-01-4.
- ↑ 1937-, Renfrew, Colin,. Prehistory : the making of the human mind. Modern Library, Random House Pub. Group, 2008. ISBN 978-0-679-64097-4.