Raspberry Pi

De Viquipèdia
Infotaula equipament informàticRaspberry Pi
Raspberry Pi 4 Model B - Side.jpg
Modifica el valor a Wikidata
DesenvolupadorFundació Raspberry Pi Modifica el valor a Wikidata
FabricantNewark Corporation
RS Components (en) Tradueix
Farnell element14 Modifica el valor a Wikidata
Llançament29 febrer 2012 Modifica el valor a Wikidata
Unitats venudes30.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema operatiuAlpine Linux
Arch Linux ARM (en) Tradueix
Debian
Firefox OS
Gentoo
IPFire
Kali Linux
Kodi
LibreELEC
Linux
NetBSD
OSMC
OpenELEC
OpenWrt
PiPlay
Plan 9
RISC OS (en) Tradueix
Raspberry Pi OS
Ubuntu MATE
Volumio (music player) (en) Tradueix
Windows 10 IoT (en) Tradueix
postmarketOS (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webraspberrypi.com Modifica el valor a Wikidata
Format per
Raspberry Pi Zero (en) Tradueix
Raspberry Pi Zero W (en) Tradueix
Raspberry Pi 2 Model B (en) Tradueix
Raspberry Pi Model A (en) Tradueix
Raspberry Pi Model B (en) Tradueix
Raspberry Pi 3 Model B (en) Tradueix
Raspberry Pi Model A+ (en) Tradueix
Raspberry Pi 1 Model B+ (en) Tradueix
Raspberry Pi Compute Module (en) Tradueix
Raspberry Pi 3 Model B+ (en) Tradueix
Raspberry Pi 3 Model A+ (en) Tradueix
Compute Module 3 (en) Tradueix
Compute Module 3 Lite (en) Tradueix
Raspberry Pi 4 Model B (en) Tradueix
Raspberry Pi Zero 2 W (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El Raspberry Pi és un ordinador monoplaca, placa única, placa reduïda o SBC (acrònim en anglès de Single-Board Computer) de baix cost desenvolupat al Regne Unit per la Fundació Raspberry Pi.

L'objectiu principal d'aquest disseny és estimular l'ensenyament de les ciències de la computació,[1][2][3][4][5] a les escoles. No obstant, el model original també es va popularitzar inesperadament com a plataforma per a dissenys d'aficionats i per a usos informàtics generals. Els primers models es van començar a comercialitzar el febrer de 2012.[6]

Així doncs, l'organització darrere de la Raspberry Pi consisteix en dos braços. Els primers models foren desenvolupats per Raspberry Pi Foundation però després de llançar el Model B de Raspberry Pi 1, la fundació va crear Raspberry Pi Trading, amb Eben Upton com a CEO, per desenvolupar el tercer model, el Raspberry Pi Model 1 B+. A partir d'aquest moment, Raspberry Pi Trading quedà com la responsable de desenvolupar la tecnologia mentre que Raspberry Pi Foundation s'ocupà de l'objectiu educatiu.

Raspberry Pi no inclou perifèrics, és a dir, teclat o ratolí. Tampoc carcassa. Tanmateix, alguns accessoris han estat inclosos en bastants paquets oficials i no oficials.

Tot i que no s'indica expressament si és hardware lliure o amb drets de marca, en la seva web oficial expliquen que disposen de contractes de distribució i venta amb dues empreses, però que al mateix temps, qualsevol pot convertir-se en revenedor o redistribuidor de targetes Raspberry Pi.

El programari sí que és de codi obert. El seu sistema operatiu oficial és una versió adaptada de Debian denominada Raspbian, tot i que permet utilitzar altres sistemes operatius, incolent una versió de Windows 10. En totes les seves versions inclou un processador Broadcom, memòria RAM, GPU i ports USB i HDMI.

La segona evolució, Raspberry B+ es va anunciar el juliol de 2014. Tot mantenint el mateix processador, incorpora diverses millores en els seus connectors i un menor consum energètic.[7] El darrer model, Raspberry Pi 3, es va anunciar el 2 de febrer de 2016 i compta amb un processador molt millorat amb fins a 10 vegades més ràpid que la Raspberry Pi original, connectivitat sense fils wireless i Bluetooth 4.1 a més un GB de memòria RAM.[8]

La fundació dona suport per a descàrregues de diferents distribucions Linux adaptades a l'arquitectura ARM : Raspbian (derivada de Debian), RISC OS 5, Arch Linux ARM (derivat d'Arch Linux) i Pidora (derivada de Fedora).[9] Com a eina d'ensenyament de programació promouen principalment el llenguatge de programació Python,[2] però també altres llenguatges com ara Tiny BASIC,[10] C, Perl[2] i Ruby.[11]

La majoria de Raspberry Pis estan fetes en una fàbrica de Sony a Pencoed, Gales.[12] Algunes també han estat fabricades a països asiàtics com la Xina o el Japó.[13][14]

Especificacions tècniques[modifica]

Model A Model B Zero Zero
Generació 1 1+ 3+ 1 1+ 2 3 3+ 4 [15] PCB 1.2 i PCB 1.3 W (wireless) 2 W [16]
Preu:[2] 25 $ 20 $ 25 $ [17] 35 $[18][19] 35 $[20] 35 $ 35 $ 35/45/55 $ 5 $ 10 $ 15 $
Arquitectura ARMv6Z (32-bit) 64 bit ARMv6Z (32-bit) ARMv7-A(32-bit) ARMv8-A (64/32-bit) ARMv8-A (64/32-bit) ARMv6Z (32-bit) ARMv8-A (64/32-bit)
SoC:[2] Broadcom BCM2835 (CPU + GPU + processador de senyals digitals + SDRAM) Broadcom BCM2837B0 Broadcom BCM2835 (CPU + GPU + processador de senyals digitals + SDRAM) Broadcom BCM2836 Broadcom BCM2837 Broadcom BCM2837B0 Broadcom BCM2711 Broadcom BCM2835 Broadcom BCM2710A1
CPU: ARMv6k de un sol nucli a 700 MHz[8] 4× Cortex-A531.4 GHz ARMv6k de un sol nucli a 700 MHz[8] ARMv7 de 4 nuclis a 900 MHz[8] ARM Cortex A53 64bit de 4 nuclis a 1,2 Ghz ARM Cortex A53 64bit de 4 nuclis a 1,4 Ghz 4× Cortex-A72 a 1.5 GHz 1 GHz single-core ARM1176JZF-S 4× Cortex-A53 1 GHz
GPU: Broadcom VideoCore IV,[21] a 250 Mhz, OpenGL ES 2.0, descodificador 1080p30 H.264 Broadcom VideoCore IV,[21] a 400 Mhz, OpenGL ES 2.0, descodificador 1080p30 H.264 Broadcom VideoCore VI Broadcom VideoCore IV @ 250 MHz Broadcom VideoCore IV @ 400 MHz (Core) / 300 MHz (V3D
Memòria (SDRAM): 256 MiB (compartits amb la GPU) 512 MiB (compartits amb la GPU) per tots els models posteriors al maig de 2016 1 GB 1 GB LPDDR2 (900 Mhz) 1/2/4 GB 512 MiB (compartits amb la GPU) 512 MiB (compartits amb la GPU)
Ports USB 2.0:[22] 1 2 (gràcies al hub USB integrat) 4[19] 2 1 Micro-USB (direct del xip BCM2835) 1 Micro-USB (direct del xip BCM2835)
Ports USB 3.0: 2
Sortida de vídeo:[2] Connector RCA, HDMI 2x HDMI (rev 2.0) via micro-HDMI Mini-HDMI, 1080p60 Mini-HDMI, 1080p60
Sortida d'àudio:[2] connector de vídeo compost, connector 3,5 mm jack, HDMI connector jack de 3,5 mm i 4 pols per àudio i vídeo, HDMI (rev 1.3 & 1.4)[19] Mini-HDMI, àudio estèreo a través de PWM i GPIO
Emmagatzematge integrat: SD / MMC / ranura per a SDIO microSD[19] MicroSDHC
Connectivitat de xarxa:[2] Cap 10/100 Ethernet (RJ45) 10/100 Ethernet (RJ45), 2,4 Ghz 802.11n Wireless, Bluetooth 4.1 10/100/1000 Ethernet (RJ45), 2,4/5 Ghz 802.11ac Wireless, Bluetooth 4.2 10/100/1000 Ethernet (RJ45), 2,4/5 Ghz 802.11ac Wireless, Bluetooth 5 ll:
Rellotge de temps real:[2] Cap Cap
Consum energètic: 300 mA (1.5 W)[23] 200 mA (1 W) 700 mA, (3.5 W) 600 mA (3.0 W)[19] 1,2 A (3,8 W) 350 mA (1.75 W)
Font d'alimentació:[2] 5 V via Micro-USB o GPIO header
Dimensions: 85,60mm × 53,98mm × 17 mm[24] (3,370 × 2,125 polsades) 85 mm × 56 mm × 17 mm [25] 65 mm × 30 mm × 5 mm  65 mm × 30 mm × 5 mm 
Sistemes operatius suportats: Debian GNU/Linux, Fedora, Arch Linux[26] Debian GNU/Linux, Fedora, Arch Linux, Windows 10 IoT Debian GNU/Linux, Fedora, Arch Linux[26] Debian GNU/Linux, Fedora, Arch Linux

Models amb microcontrolador fabricat per la Fundació Raspberry Pi :

Família Model SoC Memòria Tamany Ethernet Wi-Fi GPIO Any sortida Preu
Raspberry Pi Pico [27] N/A RP2040 RAM 264 KB FLASH 2MB Pico (21 mm × 51 mm) No No 40-pin 2021 < 1 $

Connectors[modifica]

Pi Zero[modifica]

Model A[modifica]

Model B[modifica]


Denominació i antecedents[modifica]

"Model A" i "Model B" són referències culturals[28] als models originals de l'ordinador educatiu britànic BBC Micro, desenvolupat per Acorn Computers qui originalment desenvolupa la família de processadors d'Advanced RISC Machines.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Raspberry Pi: Cheat Sheet
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 «FAQs». Raspberry Pi Foundation. [Consulta: 6 octubre 2011].
  3. Cellan-Jones, Rory. «A £15 computer to inspire young programmers» (en anglès). BBC News, 05-05-2011. [Consulta: 25 juny 2019]. «blog with video»
  4. Price, Peter. «Can a £15 computer solve the programming gap?». BBC Click, 03-06-2011. [Consulta: 2 juliol 2011]. «video report»
  5. Bush, Steve. «Dongle computer lets kids discover programming on a TV». Electronics Weekly, 25-05-2011. [Consulta: 11 juliol 2011]. «Announced by UK games developer David Braben, the device can run Linux and is intended to be a low-cost (£15) way to introduce children to computer science.»
  6. Raspberry Pi: We are Live .
  7. [ http://www.raspberry.cat/20140716/nou-model-de-raspberry-pi-el-b/
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «The Raspberry Pi 3 is out now!». https://www.raspberrypi.org.+[Consulta: 29 maig 2016].
  9. «OS Downloads». [Consulta: 5 novembre 2012].
  10. Liz Upton. «TinyBASIC for Raspberry Pi», 29-10-2012. Arxivat de l'original el 2012-11-01. [Consulta: 31 octubre 2012].
  11. «Event driven Raspberry Pi GPIO programming in Ruby». github.com/jwhitehorn, 15-09-2014.
  12. «About Us».
  13. «Raspberry Pi: 14 million sold, 10 million made in the UK | ZDNet». ZDNet, 27-07-2017.
  14. @chrisfleck. «Great call with @EbenUpton today. Congrats on 40 Million #RaspberryPi sold! A lot more headed to The enterprise wit…», 11-05-2021.
  15. «The Raspberry Pi Foundation unveils the Raspberry Pi 4» (en anglès). https://techcrunch.com,+25-06-2019.+[Consulta: 25 juny 2019].
  16. «Farnell shipping latest small form factor Raspberry Pi Zero 2W» (en anglès). https://www.eenewsembedded.com,+28-10-2021.+[Consulta: 3 novembre 2021].
  17. «3A+ - Raspberry Pi» (en anglès). Raspberry Pi, 20-11-2018.
  18. Bowater, Donna «Mini Raspberry Pi computer goes on sale for £22». The Daily Telegraph [Londres], 29-02-2012.
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 «Introducing Raspberry Pi Model B+». Raspberry Pi Foundation. [Consulta: 14 juliol 2014].
  20. Upton, Eben. «Raspberry Pi 2 on sale now at $35» (en anglès). Raspberry Pi, 02-02-2015. [Consulta: 2 febrer 2015].
  21. 21,0 21,1 «Q&A with our hardware team». Raspberry Pi Foundation. Arxivat de l'original el 2011-09-24. [Consulta: 20 setembre 2011].
  22. «Verified USB Peripherals and SDHC Cards;». Elinux.org. [Consulta: 6 maig 2012].
  23. «Power supply confirmed as 5V micro USB». Raspberrypi.org. Arxivat de l'original el 1 d’abril 2014. [Consulta: 25 juliol 2012].
  24. «Final PCB artwork». Arxivat de l'original el 2013-01-31. [Consulta: 7 març 2012].
  25. Sharwood, Simon. «NEW Raspberry Pi B+, NOW with - count them - FOUR USB ports». The Register. [Consulta: 15 juliol 2014].
  26. 26,0 26,1 «FAQs». Raspberry Pi. [Consulta: 3 novembre 2011]. «What Linux distros will be supported at launch? Debian, Fedora and ArchLinux will be supported from the start.»
  27. Campbell, Ian Carlos. «The Raspberry Pi Pico is a tiny $4 microcontroller running off the company’s very own chip» (en anglès). https://www.theverge.com,+21-01-2021.+[Consulta: 24 maig 2022].
  28. Williams, Chris. «Psst, kid... Wanna learn how to hack?». The Register, 28th November 2011. [Consulta: 24th December 2011]. «The RaspberryPi Model A and Model B (a reference to the BBC Micro) are expected to go on sale in December...»

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raspberry Pi