Raspberry Pi

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Raspberry pi)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula equipament informàticRaspberry Pi
Raspberry Pi 4 Model B - Side.jpg
Modifica el valor a Wikidata
DesenvolupadorFundació Raspberry Pi Modifica el valor a Wikidata
FabricantNewark Corporation
RS Components (en) Tradueix
Farnell element14 Modifica el valor a Wikidata
Llançament29 febrer 2012 Modifica el valor a Wikidata
Unitats venudes30.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema operatiuAlpine Linux
Arch Linux ARM (en) Tradueix
Debian
Firefox OS
Gentoo
IPFire
Kali Linux
Kodi
LibreELEC
Linux
NetBSD
OSMC
OpenELEC
OpenWrt
PiPlay
Plan 9
RISC OS (en) Tradueix
Raspberry Pi OS
Ubuntu MATE
Volumio (music player) (en) Tradueix
Windows 10 IoT (en) Tradueix
postmarketOS (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webraspberrypi.com Modifica el valor a Wikidata
Format per
Raspberry Pi Zero (en) Tradueix
Raspberry Pi Zero W (en) Tradueix
Raspberry Pi 2 Model B (en) Tradueix
Raspberry Pi Model A (en) Tradueix
Raspberry Pi Model B (en) Tradueix
Raspberry Pi 3 Model B (en) Tradueix
Raspberry Pi Model A+ (en) Tradueix
Raspberry Pi 1 Model B+ (en) Tradueix
Raspberry Pi Compute Module (en) Tradueix
Raspberry Pi 3 Model B+ (en) Tradueix
Raspberry Pi 3 Model A+ (en) Tradueix
Compute Module 3 (en) Tradueix
Compute Module 3 Lite (en) Tradueix
Raspberry Pi 4 Model B (en) Tradueix
Raspberry Pi Zero 2 W (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El Raspberry Pi és un ordinador monoplaca, placa única, placa reduïda o SBC (acrònim en anglès de Single-Board Computer) de baix cost desenvolupat al Regne Unit per la Fundació Raspberry Pi.

L'objectiu principal d'aquest disseny és estimular l'ensenyament de les ciències de la computació,[1][2][3][4][5] a les escoles. No obstant, el model original també es va popularitzar inesperadament com a plataforma per a dissenys d'aficionats i per a usos informàtics generals. Els primers models es van començar a comercialitzar el febrer de 2012.[6]

Així doncs, l'organització darrere de la Raspberry Pi consisteix en dos braços. Els primers models foren desenvolupats per Raspberry Pi Foundation però després de llançar el Model B de Raspberry Pi 1, la fundació va crear Raspberry Pi Trading, amb Eben Upton com a CEO, per desenvolupar el tercer model, el Raspberry Pi Model 1 B+. A partir d'aquest moment, Raspberry Pi Trading quedà com la responsable de desenvolupar la tecnologia mentre que Raspberry Pi Foundation s'ocupà de l'objectiu educatiu.

Raspberry Pi no inclou perifèrics, és a dir, teclat o ratolí. Tampoc carcassa. Tanmateix, alguns accessoris han estat inclosos en bastants paquets oficials i no oficials.

Tot i que no s'indica expressament si és hardware lliure o amb drets de marca, en la seva web oficial expliquen que disposen de contractes de distribució i venta amb dues empreses, però que al mateix temps, qualsevol pot convertir-se en revenedor o redistribuidor de targetes Raspberry Pi.

El programari sí que és de codi obert. El seu sistema operatiu oficial és una versió adaptada de Debian denominada Raspbian, tot i que permet utilitzar altres sistemes operatius, incolent una versió de Windows 10. En totes les seves versions inclou un processador Broadcom, memòria RAM, GPU i ports USB i HDMI.

La segona evolució, Raspberry B+ es va anunciar el juliol de 2014. Tot mantenint el mateix processador, incorpora diverses millores en els seus connectors i un menor consum energètic.[7] El darrer model, Raspberry Pi 3, es va anunciar el 2 de febrer de 2016 i compta amb un processador molt millorat amb fins a 10 vegades més ràpid que la Raspberry Pi original, connectivitat sense fils wireless i Bluetooth 4.1 a més un GB de memòria RAM.[8]

La fundació dona suport per a descàrregues de diferents distribucions Linux adaptades a l'arquitectura ARM : Raspbian (derivada de Debian), RISC OS 5, Arch Linux ARM (derivat d'Arch Linux) i Pidora (derivada de Fedora).[9] Com a eina d'ensenyament de programació promouen principalment el llenguatge de programació Python,[2] però també altres llenguatges com ara Tiny BASIC,[10] C, Perl[2] i Ruby.[11]

La majoria de Raspberry Pis estan fetes en una fàbrica de Sony a Pencoed, Gales.[12] Algunes també han estat fabricades a països asiàtics com la Xina o el Japó.[13][14]

Especificacions tècniques[modifica]

Model A Model B Zero Zero
Generació 1 1+ 3+ 1 1+ 2 3 3+ 4 [15] PCB 1.2 i PCB 1.3 W (wireless) 2 W [16]
Preu:[2] 25 $ 20 $ 25 $ [17] 35 $[18][19] 35 $[20] 35 $ 35 $ 35/45/55 $ 5 $ 10 $ 15 $
Arquitectura ARMv6Z (32-bit) 64 bit ARMv6Z (32-bit) ARMv7-A(32-bit) ARMv8-A (64/32-bit) ARMv8-A (64/32-bit) ARMv6Z (32-bit) ARMv8-A (64/32-bit)
SoC:[2] Broadcom BCM2835 (CPU + GPU + processador de senyals digitals + SDRAM) Broadcom BCM2837B0 Broadcom BCM2835 (CPU + GPU + processador de senyals digitals + SDRAM) Broadcom BCM2836 Broadcom BCM2837 Broadcom BCM2837B0 Broadcom BCM2711 Broadcom BCM2835 Broadcom BCM2710A1
CPU: ARMv6k de un sol nucli a 700 MHz[8] 4× Cortex-A531.4 GHz ARMv6k de un sol nucli a 700 MHz[8] ARMv7 de 4 nuclis a 900 MHz[8] ARM Cortex A53 64bit de 4 nuclis a 1,2 Ghz ARM Cortex A53 64bit de 4 nuclis a 1,4 Ghz 4× Cortex-A72 a 1.5 GHz 1 GHz single-core ARM1176JZF-S 4× Cortex-A53 1 GHz
GPU: Broadcom VideoCore IV,[21] a 250 Mhz, OpenGL ES 2.0, descodificador 1080p30 H.264 Broadcom VideoCore IV,[21] a 400 Mhz, OpenGL ES 2.0, descodificador 1080p30 H.264 Broadcom VideoCore VI Broadcom VideoCore IV @ 250 MHz Broadcom VideoCore IV @ 400 MHz (Core) / 300 MHz (V3D
Memòria (SDRAM): 256 MiB (compartits amb la GPU) 512 MiB (compartits amb la GPU) per tots els models posteriors al maig de 2016 1 GB 1 GB LPDDR2 (900 Mhz) 1/2/4 GB 512 MiB (compartits amb la GPU) 512 MiB (compartits amb la GPU)
Ports USB 2.0:[22] 1 2 (gràcies al hub USB integrat) 4[19] 2 1 Micro-USB (direct del xip BCM2835) 1 Micro-USB (direct del xip BCM2835)
Ports USB 3.0: 2
Sortida de vídeo:[2] Connector RCA, HDMI 2x HDMI (rev 2.0) via micro-HDMI Mini-HDMI, 1080p60 Mini-HDMI, 1080p60
Sortida d'àudio:[2] connector de vídeo compost, connector 3,5 mm jack, HDMI connector jack de 3,5 mm i 4 pols per àudio i vídeo, HDMI (rev 1.3 & 1.4)[19] Mini-HDMI, àudio estèreo a través de PWM i GPIO
Emmagatzematge integrat: SD / MMC / ranura per a SDIO microSD[19] MicroSDHC
Connectivitat de xarxa:[2] Cap 10/100 Ethernet (RJ45) 10/100 Ethernet (RJ45), 2,4 Ghz 802.11n Wireless, Bluetooth 4.1 10/100/1000 Ethernet (RJ45), 2,4/5 Ghz 802.11ac Wireless, Bluetooth 4.2 10/100/1000 Ethernet (RJ45), 2,4/5 Ghz 802.11ac Wireless, Bluetooth 5 ll:
Rellotge de temps real:[2] Cap Cap
Consum energètic: 300 mA (1.5 W)[23] 200 mA (1 W) 700 mA, (3.5 W) 600 mA (3.0 W)[19] 1,2 A (3,8 W) 350 mA (1.75 W)
Font d'alimentació:[2] 5 V via Micro-USB o GPIO header
Dimensions: 85,60mm × 53,98mm × 17 mm[24] (3,370 × 2,125 polsades) 85 mm × 56 mm × 17 mm [25] 65 mm × 30 mm × 5 mm  65 mm × 30 mm × 5 mm 
Sistemes operatius suportats: Debian GNU/Linux, Fedora, Arch Linux[26] Debian GNU/Linux, Fedora, Arch Linux, Windows 10 IoT Debian GNU/Linux, Fedora, Arch Linux[26] Debian GNU/Linux, Fedora, Arch Linux

Connectors[modifica]

Pi Zero[modifica]

Model A[modifica]

Model B[modifica]


Denominació i antecedents[modifica]

"Model A" i "Model B" són referències culturals[27] als models originals de l'ordinador educatiu britànic BBC Micro, desenvolupat per Acorn Computers qui originalment desenvolupa la família de processadors d'Advanced RISC Machines.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Raspberry Pi: Cheat Sheet
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 «FAQs». Raspberry Pi Foundation. [Consulta: 6 octubre 2011].
  3. Cellan-Jones, Rory. «A £15 computer to inspire young programmers» (en anglès). BBC News, 05-05-2011. [Consulta: 25 juny 2019]. «blog with video»
  4. Price, Peter. «Can a £15 computer solve the programming gap?». BBC Click, 03-06-2011. [Consulta: 2 juliol 2011]. «video report»
  5. Bush, Steve. «Dongle computer lets kids discover programming on a TV». Electronics Weekly, 25-05-2011. [Consulta: 11 juliol 2011]. «Announced by UK games developer David Braben, the device can run Linux and is intended to be a low-cost (£15) way to introduce children to computer science.»
  6. Raspberry Pi: We are Live .
  7. [ http://www.raspberry.cat/20140716/nou-model-de-raspberry-pi-el-b/
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «The Raspberry Pi 3 is out now!». https://www.raspberrypi.org.+[Consulta: 29 maig 2016].
  9. «OS Downloads». [Consulta: 5 novembre 2012].
  10. Liz Upton. «TinyBASIC for Raspberry Pi», 29-10-2012. Arxivat de l'original el 2012-11-01. [Consulta: 31 octubre 2012].
  11. «Event driven Raspberry Pi GPIO programming in Ruby». github.com/jwhitehorn, 15-09-2014.
  12. «About Us».
  13. «Raspberry Pi: 14 million sold, 10 million made in the UK | ZDNet». ZDNet, 27-07-2017.
  14. @chrisfleck. «Great call with @EbenUpton today. Congrats on 40 Million #RaspberryPi sold! A lot more headed to The enterprise wit…», 11-05-2021.
  15. «The Raspberry Pi Foundation unveils the Raspberry Pi 4» (en anglès). https://techcrunch.com,+25-06-2019.+[Consulta: 25 juny 2019].
  16. «Farnell shipping latest small form factor Raspberry Pi Zero 2W» (en anglès). https://www.eenewsembedded.com,+28-10-2021.+[Consulta: 3 novembre 2021].
  17. «3A+ - Raspberry Pi» (en anglès). Raspberry Pi, 20-11-2018.
  18. Bowater, Donna «Mini Raspberry Pi computer goes on sale for £22». The Daily Telegraph [Londres], 29-02-2012.
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 «Introducing Raspberry Pi Model B+». Raspberry Pi Foundation. [Consulta: 14 juliol 2014].
  20. Upton, Eben. «Raspberry Pi 2 on sale now at $35» (en anglès). Raspberry Pi, 02-02-2015. [Consulta: 2 febrer 2015].
  21. 21,0 21,1 «Q&A with our hardware team». Raspberry Pi Foundation. Arxivat de l'original el 2011-09-24. [Consulta: 20 setembre 2011].
  22. «Verified USB Peripherals and SDHC Cards;». Elinux.org. [Consulta: 6 maig 2012].
  23. «Power supply confirmed as 5V micro USB». Raspberrypi.org. Arxivat de l'original el 1 d’abril 2014. [Consulta: 25 juliol 2012].
  24. «Final PCB artwork». Arxivat de l'original el 2013-01-31. [Consulta: 7 març 2012].
  25. Sharwood, Simon. «NEW Raspberry Pi B+, NOW with - count them - FOUR USB ports». The Register. [Consulta: 15 juliol 2014].
  26. 26,0 26,1 «FAQs». Raspberry Pi. [Consulta: 3 novembre 2011]. «What Linux distros will be supported at launch? Debian, Fedora and ArchLinux will be supported from the start.»
  27. Williams, Chris. «Psst, kid... Wanna learn how to hack?». The Register, 28th November 2011. [Consulta: 24th December 2011]. «The RaspberryPi Model A and Model B (a reference to the BBC Micro) are expected to go on sale in December...»

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raspberry Pi