Ratolí mediterrani

Ratolí mediterrani
Mus spretus
	;
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	13985
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Rodentia
Família	Muridae
Gènere	Mus
Espècie	Mus spretus ; Lataste, 1883
Distribució
	;

El ratolí mediterrani^[1] o ratolí de camp^[2] (Mus spretus) és un petit mamífer de l'ordre dels rosegadors. Viu a la conca mediterrània occidental (Itàlia, sud de França, costa Mediterrània peninsular, Balears i nord d'Àfrica). És una espècie propera al ratolí comú.

Descripció[modifica]

És un múrid de mida petita, amb el dors gris bru, amb una línia més fosca al mig de l'esquena, i la panxa de color gris blanquinós, amb una separació clara entre la coloració del pelatge dorsal i ventral. La seva llargada varia de 7,9 a 9,3 cm amb una cua de 5,9 a 7,3 cm. El seu pes es troba entre els 15 i els 19 g.^[3]

Es tracta d'una espècie que s'assembla al ratolí comú en aparença però es diferencia per la mida de la cua sent més petita en ell que en el ratolí comú.

Distribució i hàbitat[modifica]

El ratolí mediterrani habita el sud-est d'Europa i la costa septentrional d'Àfrica. És present a Mallorca, Menorca i Eivissa^[4]. És una espècie que evita boscos frondosos i prefereix terrenys oberts. Els seus hàbitats són les pinedes de pi blanc i pinyoner, els conreus de secà i les brolles mediterrànies. A diferència del ratolí domèstic, no és comensal amb l'espècie humana. Es pot trobar ocasionalment en edificis abandonats.^[3]

Comportament i història natural[modifica]

És un animal majoritàriament nocturn. És omnívor, amb una alimentació formada majoritàriament per llavors, fruita i insectes. S'ha vist que només necessita dos terços de l'aigua que beu el ratolí comú per sobreviure. Els seus depredadors principals són els mussols, els mamífers carnívors i les serps.^[3]

Els mascles adults viuen en territoris de 340 m² que de vegades s'encavalquen amb territoris de femelles però no d'altres mascles. Tot i que defensen la part principal de l'àrea on viuen, són menys agressius que l'espècie Mus musculus.^[5]

Presenten un patró de comportament higiènic que el diferencia notablement del ratolí comú. S'ha vist que recullen i amaguen la seva matèria fecal recollint-la amb l'ajuda de la seva boca o arrossegant-la amb el musell fins a zones més apartades.^[6]

Reproducció[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ratolí mediterrani

És una espècie que es reprodueix durant nou mesos de l'any, però és sexualment inactiva de novembre a gener. Tot i això, tenen dues èpoques de cria principals entre l'abril i el maig i una altra entre l'agost i el setembre. Poden viure fins a 15 mesos.^[3]

La gestació té una durada de 19 a 20 dies i com a resultat, neixen de dues a deu cries cegues i sense pél. Al cap de dos, quatre dies es comença a desenvolupar el pél i els seus ulls s'obriran entre 12 i 14 dies després.^[3]

Les cries comencen a alimentar-se d'aliments sòlids quan comencen a veure, tot i això, se seguiran alletant fins a tres i quatre setmanes després del naixement. Assoleixen la mida adulta a les nou setmanes, en aquell moment ja seran sexualment madurs.^[3]

Referències[modifica]

↑ «Els múrids: rates i ratolins». A: Història natural dels Països Catalans. 13, p. 338.
↑ Alcaraz, J. «Mamífers de Catalunya», desembre 2019. [Consulta: 8 abril 2023].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 Palomo, L. Javier; Justo, Enrique R.; Vargas, J. Mario «Mus spretus (Rodentia: Muridae)» (en anglès). Mammalian Species, 840, 27-07-2009, pàg. 1–10. Arxivat de l'original el 2016-11-24. DOI: 10.1644/840.1. ISSN: 0076-3519 [Consulta: 23 novembre 2016].
↑ Alcover, 1988, p. 126-127.
↑ Gray, Samantha J.; Hurst, Jane L.; Stidworthy, Richard; Smith, John; Preston, Rowan «Microhabitat and spatial dispersion of the grassland mouse (Mus spretus Lataste)» (en anglès). Journal of Zoology, 246, 3, 01-11-1998, pàg. 299–308. DOI: 10.1111/j.1469-7998.1998.tb00160.x. ISSN: 1469-7998.
↑ Hurst, Jane L.; Smith, Jeremy «Mus spretus Lataste: a hygienic house mouse?». Animal Behaviour, 49, 3, 01-03-1995, pàg. 827–834. DOI: 10.1016/0003-3472(95)80214-2.

Bibliografia[modifica]

Alcover, Josep Antoni. Els mamífers de les Balears. Palma: Editorial Moll, 1988. ISBN 84-273-0265-7.

[HNPC-1] «Els múrids: rates i ratolins». A: Història natural dels Països Catalans. 13, p. 338.

[2] Alcaraz, J. «Mamífers de Catalunya», desembre 2019. [Consulta: 8 abril 2023].

[:0-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 Palomo, L. Javier; Justo, Enrique R.; Vargas, J. Mario «Mus spretus (Rodentia: Muridae)» (en anglès). Mammalian Species, 840, 27-07-2009, pàg. 1–10. Arxivat de l'original el 2016-11-24. DOI: 10.1644/840.1. ISSN: 0076-3519 [Consulta: 23 novembre 2016].

[FOOTNOTEAlcover1988126-127-4] Alcover, 1988, p. 126-127.

[:1-5] Gray, Samantha J.; Hurst, Jane L.; Stidworthy, Richard; Smith, John; Preston, Rowan «Microhabitat and spatial dispersion of the grassland mouse (Mus spretus Lataste)» (en anglès). Journal of Zoology, 246, 3, 01-11-1998, pàg. 299–308. DOI: 10.1111/j.1469-7998.1998.tb00160.x. ISSN: 1469-7998.

[6] Hurst, Jane L.; Smith, Jeremy «Mus spretus Lataste: a hygienic house mouse?». Animal Behaviour, 49, 3, 01-03-1995, pàg. 827–834. DOI: 10.1016/0003-3472(95)80214-2.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]