Ratpenat bru dels graners

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaRatpenat bru dels graners
Eptesicus serotinus
Eptesicus serotinus.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Chiroptera
Família Vespertilionidae
Gènere Eptesicus
Espècie Eptesicus serotinus
(Schreber, 1774)
Distribució
Eptesicus serotinusMap.png
Mapa de distribució de E. serotinus
Modifica dades a Wikidata

El ratpenat bru dels graners (Eptesicus serotinus) és una espècie europea d'aspecte robust.

Descripció[modifica]

Té ales allargades i una cua que sobrepassa poc més de 3 mm de l'uropatagi. Les orelles són relativament curtes: doblegades endavant arriben a la meitat de la distància entre l'ull i l'extrem del musell. El tragus, de forma més o menys linear i amb la punta arrodonida, fa aproximadament 1/3 de la llargada de l'orella i presenta un petit lòbul a la base.

Pelatge llarg, de color marró fumat pel dors i de color marró grogós pel ventre, amb una línia de demarcació mal definida entre les dues coloracions. Les orelles i el musell són negres, i el patagi de color marró negrós. Les cries presenten tonalitats més fosques que els adults.

Dimensions corporals: cap + cos (62 - 82 mm), cua (39 - 65 mm), avantbraç (48 - 58 mm) i envergadura alar (315 - 380 mm).

Pes: 15 - 35 g.

Hàbitat[modifica]

Ocupa hàbitats diversos, però els que més freqüenta són les llacunes salobres costaneres, els horts i altres llocs habitats, on s'amaga en construccions humanes, forats dels arbres i esquerdes de les roques.

Costums[modifica]

Ix a caçar al capvespre, amb un vol lent, entre els 6 i els 10 m d'altura, que descriu corbes amples.

A l'estiu les femelles poden formar petites colònies de cria que gairebé mai no excedeixen la vintena d'individus.

Sinònims[modifica]

  • gabonensis, Trouessart, (1897).

Subespècies[modifica]

  • E. serotinus serotinus, Schreber, (1774).
  • E. serotinus andersoni, Dobson, (1871).
  • E. serotinus boscai, Cabrera, (1904).
  • E. serotinus horikawai, Kishida, (1924).
  • E. serotinus pachyomus, Tomes, (1857).
  • E. serotinus pallens, Miller, (1911).
  • E. serotinus pashtonus, Gaisler, (1970).
  • E. serotinus shirazensis, Dobson, (1871).
  • E. serotinus turcomanus, Eversmann, (1840).

Espècies semblants[modifica]

  • Els nòctuls de la mateixa mida tenen el tragus en forma de bolet.
  • Els ratpenats del gènere Myotis de la mateixa mida tenen el tragus acabat en punta.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]