Ratpenat de Schreibers

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ratpenat de Schreibers
Miniopterus schreibersii dasythrix.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Chiroptera
Família: Miniopteridae
Gènere: Miniopterus
Espècie: M. schreibersii
Nom binomial
Miniopterus schreibersii
Kuhl, 1817
Miniopterus schreibersii range Map.png

El ratpenat de Schreibers (Miniopterus schreibersii) es troba des del sud d'Europa fins al Japó, a més de Salomó, les Filipines, Àfrica del nord i subsahariana i Austràlia.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Un dels trets que més fàcilment permet reconèixer aquesta espècie és el cap: petit i arrodonit, té el front bombat, de manera que, vist de perfil, sembla que s'elevi per sobre la cara. El musell és curt, i les orelles, també curtes i triangulars, es disposen molt separades entre elles. El tragus és curt, amb la punta arrodonida, té la mateixa amplada en tota la seva longitud i es projecta cap endavant. Les ales són estretes i punxegudes, i la cua, aproximadament tan llarga com el cap i el cos junts, queda completament inclosa dins l'uropatagi.

El pelatge del llom és llarg, mentre que el del cap és curt i espès, una mica arrissat. La coloració és marró grisenca o grisa cendrosa, més clara per la regió ventral, i els adults tenen una taca marró grogosa o canyella al coll i una altra al front. El musell, les orelles i les membranes alars són de tonalitats més fosques que el cos, i el tragus és grogós o, de vegades, gris clar.

Dimensions corporals: cap + cos (48 - 65 mm), cua (42 - 64 mm), avantbraç (42 - 48 mm) i envergadura alar (305 -350 mm).

Pes: 9 - 20 g.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Ocupa tota mena d'hàbitats, des de boscos fins a àrees obertes i ambients antropitzats, sempre que hi pugui trobar refugis adients.

El seu nom comú reflecteix la gran tendència a refugiar-se en coves, si bé ocasionalment també es pot allotjar en soterranis i altres habitacles humans.

Costums[modifica | modifica el codi]

Ix a caçar poc després de pondre's el sol, amb un vol alt (10-20 m) i ràpid (50-55 km/h) que recorda el dels falciots. És el ratpenat que té uns costums més gregaris: s'ajunta en grups de centenars i fins milers d'individus que pengen del sostre de la cova, de vegades barrejats amb altres espècies cavernícoles, com el ratpenat de musell agut, el ratpenat de musell llarg i els ratpenats de ferradura.

Sinònims[modifica | modifica el codi]

  • baussencis, Laurent (1944).
  • inexpectatus, Heinrich (1936).
  • italicus, Dal Piaz (1926).
  • ursinii, Bonaparte (1837).

Subespècies[modifica | modifica el codi]

  • M. s. schreibersii, Kuhl (1817).
  • M. s. bassanii, Cardinal y Christidis (2000).
  • M. s. blepotis, Temminck (1840).
  • M. s. chinensis, Thomas (1908).
  • M. s. dasythrix, Temminck (1840).
  • M. s. eschscholtzii, Hodgson (1835).
  • M. s. fuliginosus, Hodgson (1835).
  • M. s. haradai, Maeda (1982).
  • M. s. japoniae, Thomas (1905).
  • M. s. oceanensis, Maeda (1982).
  • M. s. orianae, Thomas (1922).
  • M. s. orsinii, Temminck (1840).
  • M. s. pallidus, Thomas (1907).
  • M. s. parvipes, G. M. Allen (1923).
  • M. s. smitianus, Thomas (1927).

Espècies semblants[modifica | modifica el codi]

És relativament fàcil de diferenciar dels vespertiliònids per la peculiar morfologia del cap i la cara.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]