Ratpenat de cova de Schreibers
Miniopterus schreibersii  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | vulnerable |
| Dades | |
| Edat màxima | 22 anys |
| Envergadura | 0,309 m |
| Cicle diürn | nocturn |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Miniopteridae |
| Gènere | Miniopterus |
| Espècie | Miniopterus schreibersii (Kuhl, 1817) Miniopterus schreibersii |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Vespertilio schreibersii Miniopterus schreibersi
|
| Protònim | Vespertilio schreibersii |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El ratpenat de cova de Schreibers[1] (Miniopterus schreibersii) és una espècie de ratpenat. És relativament fàcil de diferenciar-lo dels vespertiliònids per la peculiar morfologia del cap i la cara.
Morfologia
[modifica]Un dels trets que més fàcilment permet reconèixer aquesta espècie és el cap: petit i arrodonit, té el front bombat, de manera que, vist de perfil, sembla que s'elevi per sobre la cara. El musell és curt, i les orelles, també curtes i triangulars, es disposen molt separades entre elles. El tragus és curt, amb la punta arrodonida, té la mateixa amplada en tota la seva longitud i es projecta cap endavant. Les ales són estretes i puntegudes, i la cua, aproximadament tan llarga com el cap i el cos junts, queda completament inclosa dins l'uropatagi.
El pelatge del llom és llarg, mentre que el del cap és curt i espès, una mica arrissat. La coloració és marró grisenca o grisa cendrosa, més clara per la regió ventral, i els adults tenen una taca marró grogosa o canyella al coll i una altra al front. El musell, les orelles i les membranes alars són de tonalitats més fosques que el cos, i el tragus és groguenc o, de vegades, gris clar.
Dimensions corporals: cap + cos (48 - 65 mm), cua (42 - 64 mm), avantbraç (42 - 48 mm) i envergadura (305 -350 mm).
Pes: 9 - 20 g.
Ecologia
[modifica]És una espècie comuna a tot el Mediterrani, atès que es troba al Magrib, la península Ibèrica, la península Itàlica, França, els Balcans i gairebé totes les illes del Mediterrani, incloses les Balears.[2] Ocupa tota mena d'hàbitats, des de boscos fins a àrees obertes i ambients antropitzats, sempre que hi pugui trobar refugis adients. El seu nom comú reflecteix la gran tendència a refugiar-se en coves, si bé ocasionalment també es pot allotjar en soterranis i altres habitacles humans.
Ix a caçar poc després de pondre's el sol, amb un vol alt (10-20 m) i ràpid (50-55 km/h) que recorda el dels falciots. És el ratpenat que té uns costums més gregaris: s'ajunta en grups de centenars i fins milers d'individus que pengen del sostre de la cova, de vegades barrejats amb altres espècies cavernícoles, com el rater mitjà, el rater gros i els ratpenats de ferradura.
Taxonomia
[modifica]- Sinònims
- baussencis, Laurent (1944).
- inexpectatus, Heinrich (1936).
- italicus, Dal Piaz (1926).
- ursinii, Bonaparte (1837).
- Subespècies
- M. s. schreibersii, Kuhl (1817).
- M. s. bassanii, Cardinal i Christidis (2000).
- M. s. blepotis, Temminck (1840).
- M. s. chinensis, Thomas (1908).
- M. s. dasythrix, Temminck (1840).
- M. s. eschscholtzii, Hodgson (1835).
- M. s. fuliginosus, Hodgson (1835).
- M. s. haradai, Maeda (1982).
- M. s. japoniae, Thomas (1905).
- M. s. oceanensis, Maeda (1982).
- M. s. orianae, Thomas (1922).
- M. s. orsinii, Temminck (1840).
- M. s. pallidus, Thomas (1907).
- M. s. parvipes, G. M. Allen (1923).
- M. s. smitianus, Thomas (1927).
Referències
[modifica]- ↑ «ratpenat de cova de Schreibers». Diccionari dels mamífers del món. Fundació Barcelona Zoo; TERMCAT, 2023 i 2024. [Consulta: 27 juny 2025].
- ↑ Alcover, 1988, p. 102.
Bibliografia
[modifica]- Alcover, Josep Antoni. Els mamífers de les Balears. Palma: Editorial Moll, 1988. ISBN 84-273-0265-7.
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 72-73.
- Fordham et al. (2006). Miniopterus schreibersii. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 desembre 2007 (en anglès).
