Camp de concentració de Ravensbrück
(de) KZ Ravensbrück 
| |
 | |
| Epònim | Ravensbrück |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | camp de concentració nazi |
| Història | |
| Creació | 1938 |
| Governança corporativa | |
| Gerent/director | Fritz Suhren |
| Entitat matriu | Schutzstaffel |
| Filial | |
| camps/760 | control d'autoritats EHRI |
| Lloc web | ravensbrueck.de |
Localització geogràfica  | |
Ravensbrück era un camp de concentració nazi exclusivament per a dones situat prop de Fürstenberg, a la regió alemanya de Mecklenburg. Ubicat a uns 90 km de Berlín, el camp quedava amagat en una zona pantanosa però ben comunicat amb la capital. Aquestes característiques el feien ideal per als dos objectius principals d'aquest camp de concentració: l'explotació i l'extermini.[1]
El camp va estar en funcionament des del 15 de maig de 1939 fins al seu alliberament per l'Exèrcit Roig, el maig del 1945, i durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial va ser ampliat tres vegades. A Ravensbrück, els nazis van registrar 132.000 dones i nens i 20.000 homes. Algunes de les presoneres procedien dels territoris catalanoparlants, com Generosa Cortina Roig, Sabina Bartolí Gardell, Coloma Seró, Roser Fàbregas Vilà, Neus Català, que hi va ser deportada el febrer del 1944, o Virtudes Cuevas, que hi passà cinc anys.[2] Es calcula que hi van morir més de 92.000 persones. Constanza Martínez Prieto, qui anys després va ser presidenta d'Amical de Mauthausen, va ser una de les supervivents del camp.[3]
La porta d'accés s'obria directament sobre la plaça del camp (Lagerplatz), que tenia la forma d'una llarga avinguda. Hi havia un gran edifici per a les dutxes i les cuines, els despatxos del cap de la seguretat del camp i dels vigilants, els calabossos i el crematori amb la seva xemeneia. El 1945 hi construïren cambres de gas.
Condicions de vida[modifica]
Les presoneres recloses en aquest camp i els kommandos treballaven en la producció d'armament per a les empreses alemanyes Siemens i Industriehof. Les condicions de vida eren molt dures:
| « | Moltes de les recluses arribaven al camp embarassades i els metges les feien avortar quan ja estaven de vuit mesos. En altres casos, el metges mataven els nadons immediatament després del part davant de les mares per a estudiar-ne les reaccions psicològiques. Entre el 1943 i el 1945 van néixer a Ravensbrück vuit-cents seixanta-tres nens. Quasi tots van morir..[4] | » |
Les deportades feien jornades de treball de catorze hores al dia, sense temps per a reposar després de les menjades. El 1942 començaren les primeres "seleccions" per a l'exterminació. Les dones malaltes, les jueves i les gitanes, amb els seus fills, eren gasejades a Bernburg, a prop de Dessau. El doctor Gebhardt, de la Universitat de Berlín, hi practicava els seus experiments. La Neus Català recordava una francesa que es va suïcidar després d'haver-li estat inoculat semen de ximpanzé.[5] Constanza Martínez Prieto, qui va ser presidenta d'Amical de Mauthausen, va ser una de les supervivents del camp.[3][6]
Malgrat les condicions adverses, les presoneres se les van empescar per a perjudicar la producció d'armament tot fent sabotatges. Per exemple, van descobrir la vulnerabilitat de la pólvora, i hi llençaven mosques o hi escopien, perquè adulterant-la es tornava inservible. També trencaven les premses o en retardaven el ritme mullant-les amb acetona.
Galeria d'imatges[modifica]
Les fosses comunes, els forns crematoris o els passadissos dels afusellats són imatges comunes a tots els camps nazis, i també ho són al de Ravensbrück, però en aquest hi havia una particularitat. Montserrat Roig esmenta, a l'obra de referència Els catalans als camps nazis, la imatge de postal i de balneari que hi tenien les instal·lacions dels SS, tal com es pot copsar a les fotografies adjuntes:
| « | Al voltant del camp hi havia les cases confortables dels SS, els seus jardins, els entorns del llac, els boscos, la sorra..., tot plegat podia ésser un esplèndid paisatge per a decorar un balneari.[7] | » |
-
Forns crematoris. -
Casa dels comandaments de la SS. Actualment un museu. -
Residència de les SS i de l'Unterführer -
Residència dels guardes de les SS -
Àrea residencial de les SS
Referències[modifica]
- ↑ «Espai Commemoratiu i Memorial de Ravensbrück». Memorial Democràtic. Gencat. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2016. [Consulta: 7 gener 2017].
- ↑ «'Madame Carmen' aún resiste» (en castellà). El País, 05-07-2015.
- ↑ 3,0 3,1 «Martínez Prieto, Constanza» (en castellà). [Consulta: 8 juliol 2021].
- ↑ Marimon, Sílvia, Neus Català, una dona contra Hitler, revista Sàpiens, número 31, maig 2005 p. 33
- ↑ Roig, Montserrat Els catalans als camps nazis. Barcelona, Edicions 62, (original de 1977), edició de 2001, pàgina 206
- ↑ «Vivir en el infierno nazi: el día a día en un campo de exterminio, desde ojos españoles» (en castellà). [Consulta: 10 juliol 2021].
- ↑ Roig, Montserrat Els catalans als camps nazis. Barcelona, Edicions 62, (original de 1977), edició de 2001, pàgina 205
Bibliografia[modifica]
- Armengou, Montse; i Belis, Ricard. Ravensbrück, l'infern de les dones, TV3 i Angle Editorial, Barcelona, 2007. ISBN 978-84-96521-75-9. Segons Neus Català, supervivent de Ravensbrück, aquest llibre "serà una eina de gran valor per complir el jurament que ens férem, en el moment de l'alliberament dels camps de la mort, totes les deportades i deportats: que mentre visquéssim, explicaríem tot el que havíem vist i sofert."
- Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona, Edicions 62, 2001 (original de 1977), ISBN 84-297-4969-1. És el llibre de referència sobre el pas dels catalans pels camps de concentració alemanys.
- Bassa, David; Ribó, Jordi. Memòria de l'infern. Barcelona, Edicions 62, 2002. Entrevistes a ciutadans catalans que van ser presoners als camps del Tercer Reich.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camp de concentració de Ravensbrück |
- Amical Ravensbrück Arxivat 2018-12-26 a Wayback Machine.