Rayhana bint Zayd ibn Amr

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Rayhana)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rayhana bint Zayd ibn Amr
Mort 631
Ocupació slava
Modifica dades a Wikidata

Rayhana bint Zayd ibn Amr —en àrab ريحانة بنت زيد بن عمروRayḥāna bint Zayd ibn ʿAmr— va ser una dona jueva de la tribu Banu Quraydha amb una discutida relació amb el profeta Mahoma.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Rayhana era originàriament membre de la tribu Banu n-Nadir que es va casar amb un home dels Banu Qurayza. Rayhana va ser capturada com esclava després de la derrota dels Banu Qurayza a mans dels exèrcits de Mahoma. Segons Ibn Ishaq, Mahoma la va prendre com esclava i li va oferir l'estat de convertir-se en la seva dona si ella va acceptar l'Islam, però ella s'hi va negar. Segons el seu relat, tot i que Rayhana es diu que més tard es va convertir a l'Islam, va morir com a esclava.[1] Segons Marc Scholl, Rayhana va esdevenir la concubina del Profeta, o es va casar amb ell i es van divorciar després.[2]

Ibn Sad, citant Al-Waqidí, diu que la seva relació era de manumissió, però que més tard es va casar amb Mahoma.[3] Segons Al-Halabí, Mahoma després del casament va anunciar el dot per a ella. En contraure matrimoni, ella es va negar a portar el hijab, el que no va agradar a Mahoma. En qualsevol cas, sembla que la parella més tard s'hauria reconciliat. Ella va morir jove, en una data similar a Mahoma, i va ser enterrada al cementiri Jannat al-Baqi.[4] Ibn Hàjar cita una descripció de la casa que Muhammad va donar a Rayhana després del seu matrimoni.

En una altra versió, Hafiz Ibn Minda escriu que Rayhana va ser posada en llibertat i va tornar a viure amb el seu propi poble. Aquesta versió no és coherent amb la possible exterminació de la tribu.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Plantilla:Citalibro
  2. Schöller, Marco. "Qurayza (Banu al-)". Enciclopaedia of the Qur'an. 
  3. Ibn, Sa'ad. «III». A: Tabaqat, p. 92 - 93. 
  4. al-Halabi, Nur al-Din. «Sirat-i-Halbiyyah». Uttar Pradesh: Idarah Qasmiyyah Deoband, 2, pàg. 90.
  5. Ibn, Hajar. Isabaha, p. 309.