Raymond Cattell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaRaymond Cattell
Raymond Cattell.jpg
Naixement 20 de març de 1905
West Bromwich
Mort 2 de febrer de 1998 (92 anys)
Honolulu
Alma mater University College de Londres i King's College de Londres
Ocupació psicòleg i catedràtic d'universitat
Ocupador Universitat Harvard, Universitat Colúmbia i Universitat de Clark
Obres notables 16PF i Cattell Culture Fair III
Modifica dades a Wikidata

Raymond Bernard Cattell (20 de març de 1905–2 de febrer de 1998) va ser un psicòleg britànic establit posteriorment als Estats Units. Cattell va teoritzar sobre la intel·ligència i la personalitat, proposant l'existència d'una intel·ligència fluida i una intel·ligència cristal·litzada a més a més de, entre d’altres aportacions importants, el model d’anàlisi factorial i la seva pròpia teoria sobre la personalitat.

Es tracta d'un dels psicòlegs més famosos del segle XX, al que cal unir la seva gran productivitat literària, cosa que ha ajudat a augmentar la seva popularitat.

Ha participat en l’elaboració (ja sigui com a autor o com a coautor) de 55 llibres i més de 500 articles en revistes especialitzades i de divulgació, a més d'haver participat en la realització d'almenys 30 proves estandarditzades d'ús comú entre els psicòlegs. Tot això el converteix en un autor molt influent.

Com a psicòleg, Cattell va ser seguidor i defensor del mètode científic aplicat a la psicologia, sent dels primers a proposar el mètode d'anàlisi de factors, en oposició al que anomenava «verbal theorizing» (teorització verbal). Una de les aplicacions més importants de l'anàlisi factorial de Cattell en psicologia va ser la definició de 16 factors (coneguts col·lectivament com a 16PF; és a dir, “Personality Factors” o factors de la personalitat) o trets fonamentals que deriven de la personalitat humana. Aquests factors segons ell eren factors font, perquè pensava que a partir d'aquests es creava la personalitat individual.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Raymond Bernard Cattell va néixer el 20 de març de 1905 i morí el 2 de febrer de 1998.

Les principals contribucions de RB Cattell en psicologia les podem dividir en 3 àrees.

Se li atribueix el desenvolupament d'una influent teoria de la personalitat, la creació de nous mètodes per a l'anàlisi estadística, i el desenvolupament de la teoria de la intel·ligència fluida i cristal·litzada, que més tard va ser elaborada pel seu alumne més famós, John Horn.

Tot i això, l’aportació més important de RB Cattell és la de la teoria de la intel·ligència fluida i cristal·litzada.

Definim intel·ligència com la capacitat capacitat de generar informació nova a partir de la informació que rebem de l’exterior i/o de la que disposem en forma de coneixement a la nostra memòria.

Tot i que tradicionalment, la intel·ligència s'ha vist estretament vinculada a les següents capacitats:

  • Pensar i establir associacions entre conceptes.
  • Solucionar problemes quotidians.
  • Generar nous problemes (de major complexitat).
  • Crear innovacions i solucionar problemes en l'àmbit cultural.

Contribucions Científiques[modifica | modifica el codi]

Teoria de la intel·ligència fluida i cristal·litzada[modifica | modifica el codi]

Cattell no va ser l’únic a postular teories sobre la intel·ligència, durant el segon terç del segle XX, el psicòleg de la Universitat de Chicago Louis Leon Thurstone (1887 - 1955) va desenvolupar els seus estudis sobre les habilitats primàries de la intel·ligència, que van resultar les següents: Comprensió del llenguatge, agilitat perceptiva, raonament lògic, habilitat numèrica i matemàtica, fluïdesa verbal, percepció espacial.

Més de tres dècades després, el psicòleg britànic Raymond Cattell (1905 - 1998) va establir una nova distinció entre dos tipus d'intel·ligències: intel·ligència fluida i cristal·litzada. La intel·ligència fluïda, segons Cattell, refereix a una habilitat heretada per pensar i raonar d'una manera abstracte, mentre que la intel·ligència cristal·litzada neix de l'experiència i encarna el nivell d'aculturació, educació i aprenentatge.

La diferència entre aquests dos tipus d'intel·ligència sol vincular-se a la variable de l’edat. No obstant això, resulta més precís concebre la diferència entre intel·ligència fluida i cristal·litzada sobre la base de la influència de l'herència i / o de l'ambient.

- Intel·ligència Fluida: La intel·ligència Fluida fa referència a la capacitat de la persona per adaptar-se i enfrontar situacions noves de forma àgil, sense que l'aprenentatge previ, l'experiència o el coneixement adquirit suposin una ajuda determinant per a la seva manifestació. Està molt vinculada a les variables neurofisiològiques (per exemple, amb el desenvolupament de connexions neuronals), i la seva influència és més acusada ja que el seu desenvolupament depèn en gran part de la base genètica (tot al contrari que amb la intel·ligència cristal·litzada).

En aquest mateix sentit, podem establir una vinculació entre el potencial desenvolupament de la intel·ligència fluida i el creixement del nen en un ambient enriquidor. Viure en un ambient positiu i enriquidor correlaciona amb el desenvolupament de connexions neuronals en les regions del cervell associades a la memòria, l'aprenentatge i l'orientació en l'espai.

La intel·ligència fluïda està composta per:

  • La capacitat de raonar amb continguts abstractes.
  • El raonament lògic.
  • La capacitat d'establir relacions o extreure diferències.

Adquireix el seu punt màxim de desenvolupament de forma primerenca, al voltant de l'adolescència. Això és una gran diferència respecte al moment d'apogeu de la intel·ligència cristal·litzada. D'aquesta manera, durant la vida adulta, aquesta capacitat acostuma a veure’s progressivament reduïda a mesura que el cos va envellint, així com es van deteriorant les estructures neuronals.

La minva de la intel·ligència fluïda es pot deure a diversos factors: l'envelliment normatiu, accidents, patologies, consum d'estupefaents, etcètera. Aquests tres últims factors poden ocasionar lesions o alteracions en les diferents estructures del cervell i en el sistema nerviós central.

- Intel·ligència Cristal·litzada: La Intel·ligència Cristal·litzada és el conjunt de capacitats, estratègies i coneixements que constitueixen el grau de desenvolupament cognitiu aconseguit mitjançant la història d'aprenentatge d'una persona. Engloba les aptituds vinculades amb:

  • La comprensió del llenguatge.
  • El grau de comprensió i ús de relacions semàntiques.
  • La valoració de l'experiència.
  • La capacitat per establir judicis i conclusions.
  • Els coneixements mecànics.
  • L'orientació en l'espai.

Depèn en alt grau l'aprenentatge obtingut de l'experiència de la persona en el context cultural en què viu i es relaciona. El desenvolupament de la intel·ligència cristal·litzada de cada persona depèn en bona mesura que faci una bona inversió de la seva intel·ligència fluïda històrica en hàbits que li permetin aprendre coses noves. Dit amb altres paraules, el potencial de desenvolupament intel·lectual amb què naixem (també anomenada intel·ligència fluïda històrica) aconseguirà un major o menor nivell depenent de les experiències educatives que es produeixin durant la vida.

De fet, el desenvolupament de les capacitats intel·lectuals poden anar progressant durant la vida en la mesura que el context vivencial i la motivació de la persona per continuar aprenent ho permetin.

La manera en què l'experiència vital intervé en la intel·ligència d'una persona pot conèixer-se a través de l'observació dels efectes de l'estrès en el deteriorament de les estructures cerebrals. Segons un recent estudi de la Universitat de Toronto, les hormones que el cos humà segrega quan estem preocupats o nerviosos afecten directament a una àrea cerebral vinculada a les funcions cognitives, com ara la memòria o l'orientació en l'espai.

Anàlisi factorial[modifica | modifica el codi]

Cattell considerava que la ciència en general estava plena de teories no fundamentades, com a mínim històricament (quan hi havia moltes menys tècniques de medició que en l’actualitat). Durant la dècada del 1920 va treballar amb Charles Spearman en el desenvolupament de la teoria de l’anàlisi factorial per tal de fer més entendibles les dimensions bàsiques de las capacitats humanes i la seva pròpia estructura.

Aquest anàlisi factorial es duia a terme a partir del coeficient de correlació (estimació de la correlació entre diferents variables). Es desenvolupen càlculs entre els coeficients de correlació d’algunes variables pertanyents a un domini particular (com pot ser, per exemple, la conducta) per tal d’obtenir factors unitaris dins d’aquest domini, tots ells amb un grau d’especificitat major que el propi domini en sí.

Cattell també va portar, juntament amb Spearman, l’aplicació d’aquest model a l’estructura de la personalitat humana. Tenia la teoria que si s’aplicava el model d’anàlisi factorial a diferents mesures conductuals interpersonals, seria possible identificar patrons de personalitat dominants dins el comportament social, per tal de poder fer una generalització d’aquest.

Com a autor ha estat un referent en el plantejament metodològic analític per part de molts investigadors contemporanis, els quals han basat els seus mètodes de recerca en el model d’anàlisi factorial.

Teoria de la personalitat (16PF)[modifica | modifica el codi]

El 16PF és un test de personalitat d'àmplia aplicació i que des de la seva creació per Raymond Cattell, el 1949, ha patit cinc modificacions (la versió actual és del 1993). El seu nom vé perquè mesura la puntuació de l'individu en setze trets de la seva personalitat (que, després, es poden agrupar en cinc grans grups per definir el seu caràcter), obtinguda mitjançant un qüestionari d'elecció múltiple; la majoria de preguntes al·ludeixen a una situació quotidiana i una possible resposta; així, s'eviten parcialment les manipulacions que sorgeixen quan es pregunta a l'individu directament per com es veu o com és. S'usa especialment en les escoles i per a l'orientació vocacional. El test dóna puntuacions per als següents trets de la personalitat:

  • calidesa: una persona amb altes puntuacions és participativa i atenta, mentre que una amb baixa puntuació és més distant.
  • racionalitat: mesura si l'individu aprèn ràpidament, té un alt quocient intel·lectual i capacitat d'abstracció i tendeix a guiar-se per la raó o no.
  • estabilitat emocional.
  • dominància: prediu si una persona és agressiva i amb tendència al lideratge o submisa i amb tendència a evitar el conflicte.
  • vivacitat: una alta puntuació indica espontaneïtat i entusiasme mentre que un baix percentatge és propi de persones serioses, prudents o callades.
  • consciència: mesura el grau de compliment de la norma i el sentit del deure.
  • extraversió.
  • sensibilitat: les puntuacions elevades s'associen a individus que miren l'estètica, que són emotius i intuïtius, enfront dels més pragmàtics, racionals i poc propensos al sentit figurat.
  • confiança.
  • imaginació.
  • privadesa: les persones amb alta privadesa són reservades, diplomàtiques, polides i discretes, mentre que les que tenen poca privadesa acostumen a ser més innocents, senzilles i obertes.
  • aprensió: una alta aprensió és sinònim de preocupacions, inseguretats o sentiment de culpa.
  • predisposició al canvi.
  • autosuficiència: l'individu autosuficient confia en els seus propis recursos i no té por a la solitud, enfront del qui depèn més dels altres i la seva opinió.
  • perfeccionisme.
  • tensió: la persona amb una puntuació elevada és impacient, acumula ansietat i pot caure en la frustració, i en canvi els que tenen poca tensió són més pacients, actuen lentament i són tranquils.

Tothom té en major o menor mesura aquests trets i, la combinació dels més dominants amb els menys desenvolupats és el que fa diferenciar la manera de ser de cadascú.

Obres[modifica | modifica el codi]

Les obres de Cattell, ja siguin articles o llibres, són les setenes més consultades a l’hora de portar a terme l’avaluació d’experts en diferents articles. Entre aquestes en destaquem les 5 més citades (clic per veure el llistat complet):

  • Cattell, R. B. (1966). The Scree Test for the number of factors. Multivariate Behavioral Research, 1(2), 245-276. (8484 citacions).
  • Cattell, R. B., Eber, H. W., & Tatsuoka, M. M. (1988). Handbook for the Sixteen Personality Factor Questionnaire (16 PF). Champaign IL: IPAT. (2895 citacions).
  • Cattell, R. B. (1971). Abilities: Their Structure, Growth, and Action. Boston, MA: Houghton Mifflin. (2566 citacions).
  • Cattell, R. B. (1963). Theory of fluid and crystallized intelligence: A critical experiment. Journal of Educational Psychology, 54, 1-22. (1965 citacions).
  • Cattell, R. B. (1957). Personality and Motivation Structure and Measurement. New York: World Book. (1897 citacions).

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Cattell, R. B. (1966). The Scree Test for the number of factors. Multivariate Behavioral Research, 1(2), 245-276.
  • Cattell, R. B., Eber, H. W., & Tatsuoka, M. M. (1988). Handbook for the Sixteen Personality Factor Questionnaire (16 PF). Champaign IL: IPAT.
  • Cattell, R. B. (1971). Abilities: Their Structure, Growth, and Action. Boston, MA: Houghton Mifflin.
  • Cattell, R. B. (1963). Theory of fluid and crystallized intelligence: A critical experiment. Journal of Educational Psychology, 54, 1-22.
  • Cattell, R. B. (1957). Personality and Motivation Structure and Measurement. New York: World Book.
  • Cattell, R. (1975). Factor analysis an introduction and manual for the psychologist and social scientist. 1st ed. Westport, Conn: Greenwood Press.
  • Cattell, R. (1987). Intelligence: Its structure, growth and action. 1st ed. Burlington: Elsevier.
  • Gallardo-Pujol, D. i Andres-Pueyo, A., coords. (2013). Psicologia de les diferències individuals. Ed. LU. Barcelona.