Raymond Depardon
 Raymond Depardon (16 de juny de 2012, París) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 juliol 1942  (81 anys)Villefranche-sur-Saône (França) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  França |
| Activitat | |
| Ocupació | fotògraf, guionista, director de fotografia, fotoperiodista, director de cinema, realitzador de documentals |
| Ocupador | Gamma, fundador (1966–) Paris Match |
| Membre de | Agència Magnum (1978–) |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Claudine Nougaret |
Premis
| |
       | |
Raymond Depardon (6 de juliol de 1942, Villefranche-sur-Saône, França) és un fotògraf, realitzador i fotoperiodista francès, cofundador de l'agència de fotografia Gamma.[1]
Als dotze anys s'inicia en el món de la fotografia prenent fotos de la granja familiar.[2] L'any 1956 entra a treballar com a ajudant a l'estudi de fotografia i òptica del seu poble i posteriorment inicia un curs per correspondència fins que l'any 1958, amb setze anys, es trasllada a París i comença a col·laborar, com a fotògraf independent, amb l'agència Dalmas.
A 1966 coneix a Gilles Caron i funda amb ell i d'altres fotògrafs l'agència Gamma, fet que els portarà a viatjar junts per tot el món, començant per l'Àfrica i Orient Pròxim.
El 1969 realitza el seu primer documental dedicat al txec, Jan Palach[1] i el següent any és fet presoner al Txad amb en Gilles Caron, qui desapareixerà poc després a Cambodja, fet que porta a en Raymond a abandonar el reportatge fotogràfic durant un parell d'anys.
L'any 1973 es fa càrrec de la direcció de l'agència Gamma i realitza un llibre, en col·laboració amb Chas Gerretsen i David Burnett, dedicat al Xile de Pinochet amb el que guanyaran el premi Robert Capa. Entre els anys 1974 i 1977, va cobrir el segrest de l'etnòloga francesa, Françoise Claustre, al nord del Txad.[2] L'any 1978 deixa Gamma i s'uneix a Magnum Photos
El 1984 és convidat a participar en un important projecte consistent en inventariar el paisatge rural i urbà francés (DATAR).
Com a director de cinema, ha rebut tres Premis César i ha estat candidat als Oscar.
Filmografia[modifica]
- 1963: Venezuela
- 1967: Israel
- 1968: Biafra
- 1969: Jan Palach
- 1970: Tchad 1 - l'Embuscade
- 1973: Iemen - Arabie heureuse
- 1974: 1974, una festa al camp
- 1975: Tchad 2
- 1976:
- Tibesti Too
- Tchad 3
- 1980:
- Dix minutes de silence pour John Lennon
- Numéros zéro
- 1981: Reporters
- 1982:
- Piparsod
- Sant Clement
- 1983: Faits divers
- 1984: Els Années déclic
- 1985: Una dona a Àfrica (Une Femme en Afrique)
- 1986: New York, N.I.
- 1988: Urgences
- 1989: Une Histoire très simple
- 1990:
- Contacts
- La Captive du désert
- 1991: Contre l'oubli (segment, "Pour Alirio de Jesus Pedraza Becerra, Colombie")
- 1994:
- Montage
- Délits flagrants
- 1995: À propos de Nice, la suite
- 1996:
- Malraux
- Afriques, Comment ça va avec la douleur ?
- Lumière et compagnie
- 1998: Paris
- 1999: Muriel Leferle
- 2001: Profils paysans, l'approche
- 2002: Un homme sans l'Occident
- 2004:
- Quoi de neuf au Garet ?
- 10i chambre, instants d'audience
- 2005: Profils paysans, le quotidien
- 2007: col·lectiu: Chacun son cinéma, amb Theodoros Angelopoulos, Olivier Assayas, Bille August, Jane Campion, Youssef Chahine, Chen Kaige, Michael Cimino, Ethan Coen, Joel Coen, David Cronenberg, Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne, Manoel d'Oliveira, Atom Egoyan, Amos Gitai, Alejandro González Iñárritu, Hou Hsiao-hsien, Aki Kaurismäki, Abbas Kiarostami
- 2008: La vida moderna
- 2012: Journal de France
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Raymond Depardon (en castellà). Editorial Salvat, S.L., 2006, p. 44. ISBN 9788447105489.
- ↑ 2,0 2,1 Magnum (en castellà). Lunwerg Editores, 2011, p. 128. ISBN 9788497858281.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raymond Depardon |