Razón y Fe
.jpg)  | |
| Tipus | revista |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | castellà |
| Data d'inici | 1901 |
| Propietat de | Companyia de Jesús |
| Lloc de publicació | Madrid |
| Estat | Espanya |
| Identificadors | |
| ISSN | 0034-0235 i 2659-4536 |
| OCLC | 614054913 |
| Lloc web | razonyfe.org |
Razón y Fe és una revista cultural de la Companyia de Jesús. És la revista de pensament i cultura més antiga de l'Estat espanyol. S'ha publicat ininterrompudament des de la seva fundació, tot i els períodes de l'expulsió de la Companyia de Jesús. Des de la seva fundació ha intentat concordar els dos elements que componen el seu títol, facilitant el diàleg entre la fe cristiana i les diferents racionalitats que es manifesten a la cultura.[1]
Una trajectòria centenària
[modifica]Razón y Fe fou fundada en 1901 per la Companyia de Jesús. Miquel Batllori relaciona la seva creació amb tres factors: l'influx de la doctrina social del papa Lleó XIII que instava als catòlics a fer-se presents i a comprometre's a la societat, els nous plantejaments que el pare Luís Martín donà a la Companyia de Jesús a Espanya i, en tercer lloc, per la situació de crisi social, política i religiosa que vivia la societat espanyola després del desastre de 1898.[2] La revista va ser influenciada evidentment pel moviment regeneracionista coetani a la seva fundació.[3]
Però al costat del tarannà fundacional obert a la consideració racional i crítica de tots els productes del coneixement, Razón y Fe es constituí en un baluard apologètic de la doctrina catòlica des de la seva fundació. En l'editorial del seu primer número s'afirma que “han detectat inequívocament que a les ciències humanes comença a delinear-se la imatge d'un paradigma general que no és acceptable: el paradigma materialista clamoreig de la falsa ciència, la mentida filosòfica i la literatura corruptora, d'aquí, doncs, la necessitat de combatre-les”.[4]
En fundar-se Razón y Fe s'establí que comprendria a cada número seccions dedicades a religió, apologètica i moral; filosofia, ètica i ciències juridicosocials; un àmbit politicoreligiós que tractarà de qüestions d'actualitat i la relació Església-Estat entre altres qüestions.[3] En fundar-se la revista el català Narcís Noguer, formà part de la seva redacció i en fou un dels seus més destacats membres dedicant-se especialment al camp de la sociologia
La revista, com s'ha dit, havia nascut per a la lluita apologètica i per a reivindicar les prerrogatives papals, els drets de l'Església i la llibertat d'ensenyament dels ordes religiosos. Qüestions que formen el nucli del seu programa en una època de dificultats i crítiques a la Espanya eclesiàstica al primer terç del segle XX. Els jesuïtes són objecte d'especial crítica en una societat amb un important sector anticlerical que culminarà, el 24 de gener de 1932, amb la seva dissolució per part de la Segona República. Malgrat tot, la revista es continuarà publicant formalment desvinculada a la Companyia de Jesús.[5]
En finalitzar-se la Guerra Civil espanyola i l'inici de la dictadura franquista, la revista amb el retorn dels jesuïtes desterrats per Europa també incorpora joves pensadors que, malgrat la censura prèvia oficial, donen un aire nou i europeista en l'estil i en el contingut. Sense que Razón y Fe deixi d'exposar criteris tradicionals.
Els anys cinquanta del segle XX la revista acull signes de canvis a l'Església com ara l'apostolat seglar, el moviment ecumènic i la relació entre protestantisme i catolicisme, el sacerdoci i el laïcat, la llibertat religiosa, l'opinió pública dins l'Església o els sacerdots-obrers. Una època que clausura la mort de Pius XII i l'elecció, el 1958, de Joan XXXIII com a papa.[6]
Una nova etapa de la publicació la marcà el Concili Vaticà II que acabà els seus treballs el 1965. Per consegüent els articles i reflexions sobre el cristianisme i l'Església foren notables a Razón y Fe. En acabar-se el franquisme, les cròniques polítiques i socials i la reflexió des del cristianisme ocuparen espais destacats a la publicació.[7]
Durant el pontificat de Joan Pau II (1978-2005) i amb Pedro Arrupe y Gondra com a general del jesuïtes, les planes de la revista reflecteixen les preocupacions del cristianisme del moment amb temes com ara la situació de l'ecumenisme postconciliar, el principi de subsidiarietat, la teologia de l'alliberament, el diaconat, la teologia feminista, l'ordenació de la dona, el nou catecisme, o els continguts dels sínodes dels bisbes que es van celebrar en aquell temps.[8]
En complir-se el centenari de la revista Jesús Sanjosé valora que a través de tota la seva llarga existència, Razón y Fe ha estat i és una aportació des d'una entitat d'Església com són el jesuïtes per a la construcció de la societat civil. I com la revista és un medi per manifestar públicament les opinions que té aquest grup de cristians a l'hora de construir reflexivament la societat.[9]
La conversió en revista acadèmica
[modifica]El 2018 Razón i Fe es va incorporar a la Càtedra Hana i Francisco José Ayala de Ciència, Tecnologia i Religió (Càtedra CTR) de la Universitat Pontifícia de Comillas, i des del 2023 es va transformar en una revista acadèmica de periodicitat semestral.
Orientant-se com a una revista científica que té com a objectiu el diàleg interdisciplinari entre les diverses ciències —naturals, socials i humanes— i la reflexió filosòfica i teològica.
Razón i Fe es caracteritza per ser una revista de recerca i difusió del coneixement, que contribueixi al progrés científic i al diàleg entre disciplines. Mirant que el seu contingut versin sobre temes de vigència actual que siguin rellevants per al diàleg interdisciplinari en matèria de ciència i religió.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Razón y Fe». Revistas Comillas.
- ↑ Batllori, Miquel «Ambientación histórica y cultural de 1900.». Razón y Fe núm..1000, 1981, pàg. 140.
- ↑ 3,0 3,1 Sanz de Diego, Rafael María «Una aportación regeneracionista de los jesuitas españoles: la revista 'Razón y Fe' (1901)». Anuario Filosófico, núm 31, 1998, pàg. 147-177.
- ↑ Citat per Montserrat, Javier. "Cien años de psicología en los cien años de Razón y Fe." Razón y fe 245.1241 (2002): p. 233-253.
- ↑ Madrigal, Santiago «Al hilo del «siglo de la Iglesia» Cien años de «Razón y Fe» (1901-2001)». Razón y Fe, tom 244, 2001, pàg. 34-37.
- ↑ Madrigal, Santiago ««Al hilo del «siglo de la Iglesia» Cien años de «Razón y Fe» (1901-2001)».». Razón y Fe, tom 244,, 2001, pàg. 40-41.
- ↑ Santos-Escudero, Ceferino. «Cien años de filosofía, en los cien años de Razón y fe.». Razón y Fe, n. 246.1245-1246, 2002, pàg. 23-33..
- ↑ Madrigal, Santiago «Al hilo del «siglo de la Iglesia» Cien años de «Razón y fe» (1901-2001)». Razón y Fe, tomo 244, 2001, pàg. 44-46.
- ↑ Sanjosé, Jesús «Ante el Centenario de «Razón y Fe»(1901-2001)». Razón y Fe n. 243.1230, 2001, pàg. 367-368.