Real Academia Galega

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióReal Academia Galega
Coruña, Real Academia Galega 02-01b.JPG
Edificio da Real Academia Galega, A Coruña.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització, acadèmia, acadèmia de llengua i acadèmia nacional Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació30 setembre 1906 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaVíctor Fernández Freixanes Modifica el valor a Wikidata

Lloc webacademia.gal Modifica el valor a Wikidata

La Real Academia Galega o RAG (en català: Reial Acadèmia Gallega) és una institució científica creada el 1906 que té com a objectiu l'estudi de la cultura gallega, i en especial de la llengua.[1]

Elabora les normes gramaticals, ortogràfiques i lèxiques, així com la defensa i promoció de la llengua. A més decideix la personalitat literària a la qual se li dedica el Dia de les Lletres Gallegues.

Com a oposició a la Real Academia Galega hi ha la Comissom Lingüística da AGAL (Associaçom Galega da Língua) que defensa la unitat lingüística galaico-portuguesa promogué unes normes essencialment comuns a les de la resta de les variants del galaico-portuguès (la portuguesa i la brasilera), mantenint les característiques pròpies de la variant gallega.

Els seus membres són personalitats influents del món de la cultura gallega, en particular de la llengua. Des d'abril de 2013, el seu president és Xesús Alonso Montero,[2] el qual va substituir a l'anterior president, Xosé Luís Méndez Ferrín.[3]

Història[modifica]

El 1905 es constituí a l'Havana l'Associació Iniciadora i Protectora de l'Acadèmia Gallega, gràcies a l'impuls de Manuel Curros Enríquez i Xosé Fontenla Leal, cosa que va permetre l'inici de la Real Academia Galega el 20 de setembre de 1906 presidida per Manuel Murguía.2019[cal citació]

Per la feina feta, el rei Alfons XII li va concedir el títol de Real el 25 d'agost de 1906.[4]

Amb el temps va tindre diverses seus, totes A Coruña:[4]

  • Carrer de Riego de Agua, 38, 1er pis
  • Des de 1919: Palau Municipal, 2na planta
  • Des de 1979: Mansió de la comtessa Pardo Bazán, al carrer Tabernas, 11 i carrer Parrote, 6.

El mateix 1906 es van nomenar 15 acadèmiques corresponents: Filomena Dato, Sofía Casanova, Ramona de la Peña y Salvador, Carmen Beceiro de Pato, Emilia Calé,  Sarah Lorenzana, Rita Corral Aller, Clara Corral Aller, Mercedes Vieito, Fanny Garrido, Hipólita Moíño, Carolina Michaëlis de Vasconcelos, Mercedes Tella i María Vinyals.[5]

Organització[modifica]

L'acadèmia s'organitza en diverses seccions:[6]

  • Biblioteca acadèmica
  • Hemeroteca: Conté periòdics i revistes referides a Galícia.
  • Arxiu de la Real Acadèmia Gallega: Conté documents dels segles XIII al XV.
  • Museu Acadèmic
  • Secció de lexicografia: Per la Llei de 1983 de Normalització de la Xunta de Galícia, la RAG té el cirteri d'autoritat en normalització de la llengua.
  • Secció de sociolingüística
  • Publicacions: Inclou el Butlletí (1906-1981) i Cadernos de Lingua (1990-).
  • Día das Letras Galegas: Dia instituït per la RAG el 1963.

Presidents de la Reial Acadèmia Gallega[3][modifica]

Referències[modifica]

  1. «Real Academia Galega». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Victoria ajustada de Alonso Montero para presidir la Real Academia Galega». El País, 20-04-2013 [Consulta: 29 juny 2016].
  3. 3,0 3,1 «Xesús Alonso Montero». Membros da Academia. Real Academia Galega. [Consulta: 29 juny 2016].
  4. 4,0 4,1 Pérez de Lama, 1998, p. 553.
  5. Fernan Bello, Miguel Anxo. «Mulleres na Academia» (en gallec). El Correo Gallego, 08-04-2001. [Consulta: 20 agost 2020].
  6. Pérez de Lama, 1998, p. 554.
  7. «Víctor F. Freixanes, elixido novo presidente da Real Academia Galega» (en gallec). Real Academia Galega. [Consulta: 7 abril 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998. ISBN 84-930048-0-4. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Real Academia Galega


Premis i fites
Precedit per:
Luis Tosar
Consell Comarcal del Bierzo
Premi Xarmenta
2006
Compartit amb Amancio Prada
Succeït per:
Manuel Rivas Barros
Xunta de Galícia/Junta de Castella i Lleó