Realimentació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sistema amb realimentació

En una organització, la realimentació (en anglès, feedback) és el procés de compartir informació, observacions, preocupacions i suggeriments amb una altra persona. La realimentació es un procés bidireccional.

La realimentació també és el senyal de la sortida d'un sistema que hi retorna per tal de controlar-lo. El bucle que forma s'anomena bucle de realimentació. Normalment un sistema de control té entrada i sortida al sistema; quan la sortida del sistema torna a entrar al mateix sistema, s'anomena "realimentació".

En cibernètica, la realimentació és un procés pel qual una certa proporció del senyal de sortida d'un sistema es redirigeix de nou a l'entrada. Això és d'ús freqüent per a controlar el comportament dinàmic del sistema. Els exemples de la realimentació es poden trobar en la majoria dels sistemes complexos, tals com enginyeria, arquitectura, economia, i biologia. Arturo Rosenblueth, investigador mexicà i mèdic en què el seu seminari de 1943 va fer una ponència anomenat "Behavior, Purpose and Teleology" ("comportament, propòsit i teleologia"), d'acord amb Norbert Wiener, va fixar les bases per a la nova ciència de la cibernètica i va proposar que el comportament controlat per la realimentació negativa, aplicada a un animal, a l'ésser humà o a les màquines era un principi determinant i directiu, en la naturalesa o en les creacions humanes.

Visió general[modifica | modifica el codi]

La realimentació és un mecanisme, un procés on el senyal es mou dintre d'un sistema, i torna al principi d'aquest sistema com en un bucle. Aquest bucle es diu "bucle de realimentació".

En un sistema de control, aquest té entrades i sortides del sistema; quan parteix del senyal de sortida del sistema, torna de nou al sistema com a part de la seva entrada, es diu a això "retroalimentació".

La realimentació i l'autorregulació estan íntimament relacionades. La retroalimentació negativa ajuda a mantenir estabilitat en un sistema a pesar dels canvis externs. Es relaciona amb l'homeòstasi. La realimentació positiva amplifica les possibilitats creatives (evolució, canvi de metes); és la condició necessària per a incrementar els canvis, l'evolució, o el creixement. Dóna al sistema la capacitat de tenir accés a nous punts de l'equilibri.

Per exemple, en un organisme viu, la realimentació positiva més forta, és la proporcionada per l'autoexcitació ràpida d'elements dels sistemes endocrí i nerviós (particularment, com resposta a condicions d'estrès) i ocupa un paper dominant en la regulació de la morfogènesi, del creixement, i del desenvolupament dels òrgans. Tots aquests processos són amb la finalitat de sortir ràpidament de l'estat inicial. L'homeòstasi és especialment visible en els sistemes nerviosos i endocrins quan es considera això a un nivell orgànic.

Llaç obert i llaç tancat[modifica | modifica el codi]

Hi ha dos tipus de sistemes, principalment. Els no realimentats o de llaç obert i els realimentats o de llaç tancat. Els sistemes de control realimentats es diuen de llaç tancat. El llaç tancat funciona de tal manera que fa que el sistema es realimenti: la sortida torna al principi perquè analitzi la diferència i en una segona operació ajusti més, així fins que l'error és acceptable (idealment zero). Qualsevol concepte bàsic que tingui com a naturalesa una quantitat controlada com ara temperatura, velocitat, pressió, cabal, força, posició, etc. són paràmetres de control de llaç tancat. Els sistemes de llaç obert no es comparen a la variable controlada amb una entrada de referència. Cada ajust d'entrada determina una posició de funcionament fix en els elements de control.

Tipus de realimentació[modifica | modifica el codi]

Els tipus de realimentació són:

  • Realimentació negativa: la que tendeix a reduir el senyal de sortida o a reduir l'activitat.
  • Realimentació positiva: La que tendeix a augmentar el senyal de sortida, o activitat
  • Retroalimentació bipolar: La que pot augmentar o disminuir el senyal o activitat de sortida.

La realimentació bipolar està present en molts sistemes naturals i humans. De fet generalment la realimentació és bipolar, és a dir, positiu i negatiu segons les condicions mediambientals, que, per la seva diversitat, produeixen respostes sinèrgiques i antagòniques com resposta adaptativa de qualsevol sistema.

Realimentació negativa[modifica | modifica el codi]

És la més utilitzada en sistemes de control Es diu que un sistema està realimentat negativament quan tendeix a estabilitzar-se.

Retroalimentació positiva[modifica | modifica el codi]

Un sistema està realimentat positivament si una variació en la seva sortida en determinada direcció provoca un desplaçament encara major en la mateixa direcció.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]