Rebel·lió de Shimabara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Rebel·lió Shimabara)
Infotaula de conflicte militarRebel·lió de Shimabara
Shimabara-Battle-Map-c17th-century.png
Modifica el valor a Wikidata
Tipusrevolta pagesa Modifica el valor a Wikidata
Data17 desembre 1637 Modifica el valor a Wikidata
LlocHara Castle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EstatJapó Modifica el valor a Wikidata
ParticipantsItakura Shigemasa (en) Tradueix i Matsudaira Nobutsuna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La rebel·lió de Shimabara (島原の乱, Shimabara no ran) va ser un aixecament armat de camperols japonesos, principalment cristians, en el període Edo. Va ser una de les poques revoltes importants durant el relativament pacífic shogunat Tokugawa.[1]

La rebel·lió[modifica]

Els habitants descontents i els ronin van començar a tenir reunions secretes i planejar la revolta, que va esclatar a la tardor de 1637,[2] quan el daikan (recol·lector oficial d'impostos) va ser assassinat. Al mateix temps, altres es van revoltar a les illes Amakusa. Amakusa Shirō, un carismàtic noi de catorze anys, va ser escollit com el líder del moviment.[3]

Els rebels van assetjar els castells dels clans Teresawa i Fondo però, abans que els castells caiguessin, arribaren exèrcits dels dominis veïns de Kyūshū, obligant-los a retirar-se. Les forces rebels van creuar el Mar Ariake i van assetjar per un breu temps el castell Shimabara de Matsukura Katsuie però van ser repel·lits novament. En aquest punt les rebels es van reunir al castell Hara que havia estat desmantellat anteriorment.[4] Van construir palissades utilitzant la fusta dels ponts en els que havien creuat, a més que es van armar fortament amb les armes, municions i provisions que van saquejar dels magatzems del clan Matsukura.[5]

Referències[modifica]

  1. Borton, Japan's Modern Century, p. 18.
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Morton
  3. Naramoto, p. 395.
  4. Nihon no Meijōshū, pp. 168-169.
  5. Naramoto, p. 397; Perrin, Giving Up the Gun, p. 65.

Bibliografia[modifica]

  • ---- (2001). Nihon meijōshū. (Tokyo: Gakken).
  • Bellah, Robert N. (1957). Tokugawa Religion. (Nova York: The Free Press).
  • Bolitho, Harold (1974). Treasures Among Men; the Fudai Daimyo in Tokugawa Japan. New Haven: Yale University Press. ISBN 0-300-01655-7.
  • Borton, Hugh (1955). Japan's Modern Century. (Nova York: The Ronald Press Company).
  • Doeff, Hendrik (2003). Recollections of Japan. Translated and Annotated by Annick M. Doeff. (Victoria, B.C.: Trafford).
  • Harbottle, Thomas Benfield (1904). Dictionary of Battles from the Earliest Date to the Present Time. (London: Swan Sonnenschein & Co. Ltd.).
  • Harris, Victor (1974). Introduction to A Book of Five Rings. (Nova York: The Overlook Press).
  • Karatsu Domain on "Edo 300 HTML" Arxivat 2016-04-01 a Wayback Machine. (en japonés)
  • Morton, William S. (2005). Japan: Its History and Culture. (Nova York: McGraw-Hill Professional).
  • Murray, David (1905). Japan. (Nova York: G.P. Putnam's Sons).
  • Naramoto Tatsuya (1994). Nihon no kassen: monoshiri jiten. (Tokyo: Shufu to Seikatsusha).
  • Perrin, Noel (1979). Giving Up the Gun: Japan's Reversion to the Sword, 1543-1879. (Boston: David R. Godine, Publisher).