Rebel·lió del Panís Verd

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentRebel·lió del Panís Verd
Map of Oklahoma highlighting Pontotoc County.svg
El comtat de Pontotoc, centre de la rebel·lió del Panís Verd
Tipus rebel·lió
Modifica dades a Wikidata

La rebel·lió del Panís Verd fou un aixecament armat que va tenir lloc a les zones rurals d'Oklahoma el 2 i 3 d'agost de 1917. L'aixecament va ser una reacció per agricultors arrendataris euroamericans, seminoles, Muscogee Creek i afroamericans radicalitzats quan s'intentà d'aplicar el projecte de Llei selectiu de 1917[1] i va dir així a causa dels suposats plans dels rebels per marxar a tot el país, menjant "panís verd" en el camí a la recerca de suport.[2] Traïts per un informant enmig d'ells, els rebels del camp es van reunir amb un posse ben armat d'habitants de les ciutats, amb els qui es van intercanviar trets i moriren tres persones. Arran de l'incident, es van realitzar desenes de detencions i el Partit Socialista d'Amèrica, anteriorment fort en la regió, va ser delmat a ulls del públic per haver intentat suposadament fomentar la revolució. L'incident també va ser utilitzat com a pretext per prendre represàlies nacionals contra la Industrial Workers of the World.

Història[modifica | modifica el codi]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El Secretari de Guerra Newton Baker dibuixa el primer número de la loteria creada el 1917 per la Selective Draft Act.

El 6 d'abril de 1916 el president Woodrow Wilson, recentment juramentat en un segon mandat per al qual havia corregut darrere de l'eslògan "Ell un manté fora de la guerra," va aparèixer entre una sessió conjunta del Congrés per demanar una declaració de guerra contra l'Imperi Alemany. El Congrés ràpidament obligat per la sol·licitud del President, votà per declarar la guerra a Alemanya per un marge de 373 a 50 a la Cambra de Representants i per 82 a 6 al Senat.[3]

Aquesta decisió del govern dels Estats Units d'entrar a Primera Guerra Mundial va ser recolzada amb legislació addicional per imposar la conscripció als personal de l'exèrcit i de la marina dels Estats Units durant la guerra. El 18 de maig de 1917 un projecte de selecció es va convertir en llei.[4] El projecte de llei crida a tots els joves elegibles arreu del país a inscriure's en el projecte en un sol dia, el 5 de juny de 1917.[5] Mentre que van sorgir punts aïllats d'activitat anti-reclutament en alguns centres urbans,[4] el procés de registre va ser en general un afer ordenata, amb la gran majoria dels joves nord-americans acceptant el seu destí amb "una tranquil·la resignació" característica.[5]

El 20 de juliol de 1917, amb els ulls embenats Newton D. Baker, Secretari de Guerra del govern de Wilson, va treure nombres triant alguns homes joves registrats per al servei militar obligatori. Els que s'oposaven a la participació nord-americana en la guerra van continuar els seus esforços per canviar el rumb del país, fent reunions i distribuint pamflets.[6]

Entre les principals forces organitzades en oposició a la conscripció i la guerra estava el Partit Socialista d'Amèrica, que en la seva Convenció Nacional d'abril de 1917 havia declarat la seva "oposició inalterable" a la guerra i va exhortar als treballadors del món a "rebutjar el suport als governs en les seves guerres."[7]

La situació a Oklahoma[modifica | modifica el codi]

Tot i que era un Estat jove, ja que fou admès a la unió el novembre de 1907, ja existia una forta tradició radical a Oklahoma, en la que els pobres agricultors arrendataris de la part sud-est de l'estat aprofitaven el fervor mil·lenarista del primer Partit Socialista en un intent de millorar les seves vides.[8] A les eleccions de 1916, tot i Woodrow Wilson va desviar una part del vot antimilitarista cap a la candidatura demòcrata, el Partit Socialista va obtenir més d'un quart dels vots emesos en les eleccions de 1916 al comtat de Seminole i el 22% en el veí comtat de Pontotoc.[9]

Tampoc va ser el Partit Socialista l'únic organitzador actiu a la zona. En 1916 a una organització d'agricultors inquilins radicals anomenada "Working Class Union (WCU)" va afirmar tenir 20.000 membres només a l'est d'Oklahoma.[10] La ideologia del grup barrejava el que un historiador ha anomenat "un confúd sindicalisme de branca amb les formes tradicionals del sud d'autodefensa i oposició a la conscripció" i va sorgir com a complement al sindicalisme radical de l'Industrial Workers of the World, una organització que no va tractar d'organitzar als agricultors arrendataris.[11]

Els arrendataris eren predominantment joves, el grup d'edat més afectat pel servei militar obligatori. El 76% dels agricultors d'Oklahoma menors de 24 anys llogaven la seva terra, mentre que el 45% de les persones entre 25 i 33 anys es van trobar els arrendataris.[12] la majoria dels agricultors arrendataris eren blancs[12] i afroamericans.[13] Molts d'aquests joves "agricultors bruts" van trobar les seves perspectives econòmiques desesperants, espremuts entre un sistema de crèdit d'usura practicada per les botigues i els gravàmens de cultius substancials imposats pels propietaris.[12] La condició d'esgotament de la terra d'Oklahoma va forçar l'entrada del doble de mà d'obra de parcers que a Mississipí i Louisiana per generar rendiments comparables.[12] El descontentament era comú i les propostes de solucions radicals van trobar oïdes preparats.[12]

Malgrat les afirmacions de membres altament qüestionables del WCU, van rebre 35.000 vots a tot l'estat d'Oklahoma,[2] en 1917 el grup tenia clarament establir un punt de suport sòlid entre els colons d'Oklahoma. L'organització no era mansa, prenia la forma de societat secreta, amb activitats que incloïen cavalcades nocturnes i l'ús de la violència física contra els seus oponents.[14]

Les hostilitats entre els radicals partidaris rurals de l'UMM i les forces conservadores dels pobles de la regió eren altes, amb l'ús de dinamita contra el bestiar d'immersió en tines a finals de 1915 en protesta per un ús obligatori de costosos insectivides que alguns pensaven eren tan letals per al bestiar d'encreuament com les paparres i altres paràsits que portaven.[15] La controvèrsia va ser interrompuda per un tret d'escopeta disparat per la finestra de la Fiscalia del comtat de Pontotoc a principis de 1916.[16] Les veus conservadores declararen que l'acció era un acte de terrorisme polític, mentre que els radicals afirmaren que el tret era una provocació, "part d'un pla ordit per part dels funcionaris i dos o tres diaris per arruïnar el Partit Socialista ordint un intent d'assassinat fals."[16]

Els habitants de les ciutats, que havien estat objecte d'atacs perennes com a "lladres, furtadors i malversadors" dels oradors radicals, eren plenament convençuts que els socialistes i la WCU secreta eren part d'una sola conspiració radical per posar en marxa una revolució tan desitjat en la seva pròpia localitat.[16]

La Nació Muscogee Creek en temps de la rebel·lió era controlada per només creeks mestissos i casats amb blancs.[17] El 3 d'agost marcava la fi de la Cerimònia del Blat de Moro Verd dels muscogee creek.[18]

A començaments d'agost de 1917, abans de la rebel·lió, grans nombres d'afroamericans, euroamericans i amerindis es van reunir a la granja de Joe i John Spears a Sasakwa per organitzar una marxa sobre Washington, DC per acabar la guerra.[2][19]

La rebel·lió[modifica | modifica el codi]

El riu Little, vora Sasakwa (Oklahoma), lloc d'una emboscada a un xèrif del comtat de Seminole.

Es pot dir que l'anomenada Rebel·lió del Panís Verd va començar el dijous 2 d'agost de 1917, quan un agutzil del comtat de Seminole i el seu adjunt van ser emboscats prop del riu Little, un afluent del riu Canadian.[20] Es formaren partides que talleren les línies telefòniques i cremaren ponts de ferrocarril.[20]

El divendres 3 d'agost, exactament dues setmanes després del sorteig de la lleva a Washington, DC, un grup armat es va reunir prop de les fronteres dels comtats de Pontotoc, Seminole, i Hughes al sud-est d'Oklahoma.[21] L'aixecament sembla haver estat impulsat per l'agitació de la Working Class Union, que es va informar en un diari com havia cridat als seus partidaris a les armes amb un manifest que declava:

« Ara és l'hora de rebel·lar-se contra aquesta guerra amb Alemanya, nois. Nois, ajuntam-nos i no hi anem. La guerra de l'home ric. La lluita de l'home pobre. S'ha acabat la guerra amb Alemanya si no vas i JP Morgan & Co és el perdedor. La seva gran especulació és l'única causa de la guerra."[22] »

Lamentablement, no s'han conservat ha documents escrits per membres WCU i la mentalitat dels que van prendre les armes s'ha considerat especulativa.[23] No obstant això, els historiadors especulen. L'historiador Garin Burbank argumenta que el reclutament amenaçava de delmar l'economia familiar mitjançant l'eliminació dels joves sense discapacitat necessaris per a la collita de cotó.[24] D'altra banda, Burbank argumenta, les idees socialistes havien trobat el seu marc a Oklahoma, amb molts agricultors pobres que creien ferventment en les seves experiències quotidianes de la realitat de l'"explotació" i acceptaven la idea que la guerra europea era poc més que una empresa comercial capitalista a escala més gran.[23]

La gent del camp, en fi, va veure el servei militar obligatori com una invasió dels seus drets, i es van rebel·lar en un intent d'evitar que el govern els llevés llurs fills.[25]

S'estima que de 800 a 1000 rebels armat a si mateixos, "la gran majoria d'antics valors nord-americans," es van reunir a la vora del riu South Canadian i van planejar dirigir-se cap a l'est, vivint de la terra mentre marxaven.[26] Menjarien "panís verd" i carn a la brasa prl camí, com es va dir més tard, i finalment d'unirien a milers i milers de companys amb idees afins que podrien marxar junts a Washington, DC, enderrocarien "Big Slick" Woodrow Wilson, derogarien el projecte de llei i posarien fi a la guerra.[27]

Aquests plans, si és que poden rebre aquest nom tal esquema capritxós, a l'instant van ser traïts per informant a les autoritats locals.[27] Es va formar un posse d'habitants de les ciutats i es va dirigir a les ribes del riu per trobar als revolucionaris. L'anomenada revolta va resultar anticlimàtica, com assenyala l'historiador Garin Burbank:

"En veure avançar els habitants de les ciutats, els camperols van disparar alguns trets inconnexes i van fugir en desordre. Aquest va ser el final patètic de la seva resistència oberta a les incursions de l'autoritat política exterior."[27]

L'incident havia acabat en unes poques hores i es van iniciar les detencions en massa dels participants.[28]

Conseqüències i llegat[modifica | modifica el codi]

El riu Canadian al sud-est d'Oklahoma, no gaire lluny de la ubicació de l'avortada rebel·lió del Panís Verd.

Un total de tres persones van morir en la rebel·lió del Panís Verd d'agost de 1917,[2] [28] un dels quals fou Clifford Clark, un arrendatari agrícola afroamericà.[29] Vora 450 persones foren detingudes en relació amb l'incident, de les quals 266 foren alliberades per no presentar-se càrrecs.[28] Es van presentar càrrecs contra 184 participants, dels quals 150 van ser condemnats o es van declarar culpables, van rebre penes de presó que van de 60 dies a deu anys.[30] Els considerats líders de l'aixecament van rebre les penes més dures.[31]

Mentre que la majoria acabaren en llibertat condicional o indultats després d'un curt període, cinc homes van romandre a la presó federal de Leavenworth (Kansas), en febrer de 1922.

L'anomenada "rebel·lió" va ser utilitzada com una arma en contra del Partit Socialista d'Oklahoma, que fou culpat per l'incident malgrat els seus orígens en gran part espontanis i externs.[2] Aquest va ser una en una sèrie d'esdeveniments que va soscavar el moviment socialista americà i va alimentar la Por Roja.[32]

L'Industrial Workers of the World compartí el pes de la indignació popular, tot i que l'organització no va prendre part en la revolta del Panís Verd i estava relacionat amb la WCU només en virtut que aquest últim grup s'havia format en resposta a la negativa de l'IWW d'organitzar els arrendataris.[11] L'IWW encara va ser culpat de cada acció de la WCU, però, i la rebel·lió del Panís Verd es va utilitzar en última instància com una justificació per a noves mesures contra l'IWW a nivell nacional.[33]

Una anciana seminola-muscogee creek relatà a Roxanne Dunbar-Ortiz que el seu oncle havia estat empresonat després de la rebel·lió. Ella va dir, "La lluna plena de finals de juliol, a principis d'agost que era, la Lluna del panís verd. No va ser fàcil convèncer d'aixecar-se als nostres germans pobres blancs i negres a aixecar-se. Els vam dir que si ens alcem dempeus, siguin quines siguin les conseqüències, inspiraria a les generacions futures. La nostra valentia, el nostre coratge, seria recordat i copiat. Aquesta ha estat la via dels indis durant segles, des de les invasions. Lluita i explicar la història de manera que els que vinguin després o els seus descendents s'aixequin una vegada més. Poden passar mil anys, però així és com seguim i finalment prevaldrà."[18]

Un relat fictici de l'avortada revolta es pot trobar a la novel·la de William Cunningham The Green Corn Rebellion, publicada per Vanguard Press en 1935. La novel·la fou reeditada per la University of Oklahoma Press en 2010.[34]

Sam Marcy, fundador de Workers World Party va confirmar la Rebel·lió del Panís Verd com la classe treballadora ideal, lluita contra la guerra al seu llibre "The Bolsheviks and War" publicat en 1985.[35]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Chang 187
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Sellars, Nigel Anthony. "Green Corn Rebellion." Oklahoma Historical Society's Encyclopedia of Oklahoma History and Culture. Accessed 1 Sept 2011
  3. Francis Wickware (ed.), The American Year Book: 1918. Volume 8. New York: D. Appleton and Co., 1918; pg. 10.
  4. 4,0 4,1 H.C. Peterson and Gilbert C. Fite, Opponents of War, 1917-1918. Madison: University of Wisconsin Press, 1957; pg. 23.
  5. 5,0 5,1 Peterson and Fite, Opponents of War, pg. 24.
  6. Peterson and Fite, Opponents of War, pg. 31.
  7. David A. Shannon, The Socialist Party of America: A History. New York: Macmillan, 1955; pg. 95.
  8. Garin Burbank, When Farmers Voted Red: The Gospel of Socialism in the Oklahoma Countryside, 1910-1924.
  9. Burbank, When Farmers Voted Red, pg. 303.
  10. Bertha Hale White, "The Green Corn Rebellion in Oklahoma," The New Day [Milwaukee], v. 4, no. 9, whole no. 91 (March 4, 1922), pg. 68.
  11. 11,0 11,1 Sellars (1998) Oil, Wheat, and Wobblies, pg. 78.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Sellars (1998) Oil, Wheat, and Wobblies, pg. 80.
  13. Sellars (2002), Treasonous Tenant Farmers," pp. 2-3
  14. Burbank, When Farmers Voted Red, pg. 135.
  15. Burbank, When Farmers Voted Red, pg. 136.
  16. 16,0 16,1 16,2 Burbank, When Farmers Voted Red, pg. 140.
  17. Sellars (2002), Treasonous Tenant Farmers," p. 13 (1108)
  18. 18,0 18,1 Joyce and Harris, 224
  19. Sellars (2002), Treasonous Tenant Farmers, p. 3
  20. 20,0 20,1 Sellars (1998), Oil, Wheat, and Wobblies, pg. 77.
  21. Burbank, When Farmers Voted Red, pg. 144.
  22. Harlow's Weekly, August 15, 1917. Quoted in Burbank, When Farmers Voted Red, pg. 145.
  23. 23,0 23,1 Burbank, When Farmers Voted Red, pg. 145.
  24. Burbank, When Farmers Voted Red, pg. 146.
  25. Burbank, When Farmers Voted Red, pp. 144-145.
  26. Les paraules i les estimacions per al nombre de participants són les de James Weinstein, The Decline of American Socialism, 1912-1925. New York: Monthly Review Press, 1967; pg. 139. Other estimates are lower.
  27. 27,0 27,1 27,2 Burbank, When Farmers Voted Red, pg. 134.
  28. 28,0 28,1 28,2 Sellars, Oil, Wheat, and Wobblies, pg. 90.
  29. Chang 186
  30. Sellars (1998) Oil, Wheat, and Wobblies, pp. 90-91.
  31. Sellars, Oil, Wheat, and Wobblies, pg. 91.
  32. "Communist Party." Oklahoma Historical Society's Encyclopedia of Oklahoma History and Culture. Accessed September 1, 2011.
  33. Sellars, Oil, Wheat, and Wobblies, pp. 78-79.
  34. The Green Corn Rebellion: A Novel, by William Cunningham. Norman,OK: University of Oklahoma Press, 2010. OCLC no. 427704506.
  35. Marcy, Sam. The Bolsheviks and War. World View Forum, 1985.

Referències[modifica | modifica el codi]

Lectures[modifica | modifica el codi]

  • Charles Bush, "The Green Corn Rebellion." M.A. thesis, University of Oklahoma, 1932.
  • James R. Green, "Socialism and the Southwestern Class Struggle." Ph.D. dissertation, Yale University, 1972.
  • Stephen M. Kohn, American Political Prisoners: Prosecutions under the Espionage and Sedition Acts. Westport, CT: Greenwood Press, 1994.
  • Sellars, Nigel Anthony. “'With Folded Arms? Or With Squirrel Guns?' The Green Corn Rebellion,” The Chronicles of Oklahoma, no. 77 (Summer 1999).
  • Sherry H. Warrick, "Antiwar Reaction in the Southwest During World War I." M.A. thesis, University of Oklahoma, 1973.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]