Rebel sense causa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgRebel Without a Cause
Rebel sense causa
Rebel without a cause4322.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Nicholas Ray
Protagonistes James Dean
Natalie Wood
Sal Mineo
Direcció artística William Wallace
Producció David Weisbart
Disseny de producció Malcolm C. Bert
Guió Nicholas Ray (història)
Irving Shulman
Música Leonard Rosenman
Fotografia Ernest Haller
Muntatge William Ziegler
Productora Warner Bros. Pictures
Distribuïdora Warner Bros.
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1955
Durada 111 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Los Angeles i Santa Monica
Color color
Pressupost 1,5 milions de dòlars
Temàtica
Gènere Drama romàntic
Lloc de la narració Los Angeles
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor actriu secundària
Oscar al millor actor secundari
Academy Award for Best Story
Premis National Film Registry
Més informació
IMDB Fitxa 7.9/10 stars
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Rebel sense causa (títol original en anglès Rebel Without a Cause)[1] és una pel·lícula de Nicholas Ray estrenada el 1955 i doblada al català.

Natalie Wood i James Dean.

Argument[2][modifica | modifica el codi]

Jimmy Stark (James Dean), estudiant d'institut, és un noi particularment difícil: confús i desorientat, es veu freqüentment embolicat en baralles i conflictes, a conseqüència dels quals la seva família (és fill únic), es veu obligada a un permanent pelegrinatge d'una ciutat a l'altra. Arribat a una nova localitat, en la qual també trobarà nous sentiments fins llavors desconeguts, l'amor de Judy (Natalie Wood) i l'amistat admirativa de 'Platón' Crawford (Sal Mineo), un noi encara més jove que ell, no triga a sostenir el seu enèsim enfrontament, encara que, en aquesta ocasió, les conseqüències seran molt més terribles...

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • La pel·lícula es va estrenar un mes després de la defunció del seu actor principal, James Dean, per a qui es tractava només de la segona pel·lícula. La primera va ser A l'est de l'edèn. El tercer i últim film de l'actor, rodat l'any de la seva mort, el 1955, és Gegant.
  • Al principi, en la primera temptativa d'adaptació del llibre, la Warner havia pensat en Marlon Brando al paper principal. No serà fins alguns anys més tard que la pel·lícula es farà. Va ser Elia Kazan, que acabava de rodar A l'est de l'edèn, qui va fer que Nicholas Ray tries el jove James Dean pel paper de Jim Stark
  • Jayne Mansfield havia d'interpretar el paper de Judy. Però va ser finalment Natalie Wood, menys ingènua del que el realitzador es pensava en un principi, qui va aconseguir el paper. Ray hauria tingut una relació amb ella durant un temps.
  • És el primer verdader paper per a Dennis Hopper, que no havia fet fins llavors més que una aparició a l'anterior pel·lícula del director Johnny Guitar.
  • Altres dos actors que van actuar en aquesta pel·lícula van morir en circumstàncies estranyes: Natalie Wood es va ofegar el 1981 i Sal Mineo va ser assassinat el 1976 per raons que continuen sent fosques actualment.
  • Al principi, la pel·lícula havia de ser rodada en blanc i negre.
  • L'escena de la baralla amb ganivets va ser realitzada pels actors amb ganivets de veritat. Només una cota de malles els va protegir dels cops perduts. Frank Mazzola, que havia estar membre d'una banda de Hollywood, va ensenyar a James Dean com manejar un ganivet.
  • James Dean va ser ferit al puny en l'escena del quarter de la policia on picava fort amb el puny sobre el taulell. Va agafar a més la malària en el rodatge...
  • El nom de Stark ve de Trask, el nom del personatge de James Dean en el seu primer i precedent film, A l'est de l'edèn.
  • Una escena de petó entre Plato i Jim en el guió original va ser censurada.
  • L'escena amb el simi va ser una total improvisació de James Dean.
  • El director fa un cameo a l'última escena, caminant cap a l'edifici.
  • El tema musical de Leonard Rosenman té una estranya semblança amb el de Marnie d'Alfred Hitchcock, amb música de Bernard Herrmann estrenada el 1964

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rebel sense causa Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema