Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco
Part de Conjunt arqueològic de Tàrraco
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCamp de Tarragona
ComarcaTarragonès
CiutatTarragona
41° 07′ 09″ N, 1° 15′ 29″ E / 41.11911417°N,1.25803889°E / 41.11911417; 1.25803889Coord.: 41° 07′ 09″ N, 1° 15′ 29″ E / 41.11911417°N,1.25803889°E / 41.11911417; 1.25803889
Modifica les dades a Wikidata
A la dreta de la imatge es pot veure el recinte de culte que presidia el Fòrum Provincial

El recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco era la plaça que presidia el Fòrum Provincial de Tàrraco. Al centre de la plaça, hi havia un temple romà dedicat a l'emperador August. Es tractava d'un temple octàstil (amb un frontal de 8 columnes) de què es creu que l'amplada coincidia amb la de l'actual nau central i part de les laterals de la catedral de Tarragona. Va ser construït aproximadament al segle I dC. Es considera un joia arquitectònica romana.[1][2]

Descripció[modifica]

S'ubicava a la part alta de la ciutat de Tarragona. Concretament, sota la nau central de la catedral de Tarragona. La designació de Tàrraco com a capital de la província d'Hispania Citerior comportà un programa de monumentalització de la ciutat, d'acord amb la seva representativitat. La part alta fou objecte d'un llarg procés que desembocà en la conformació d'un conjunt de tres terrasses esglaonades, dins de les muralles, amb una funció ben definida. A la primera i més alta de les terrasses de Tàrraco, s'ubica el recinte de culte imperial, aproximadament on hi ha l'actual catedral.

Història[modifica]

Recreació de l'estàtua colossal d'August divinitzat que presidiria el recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco

L'historiador Tàcit esmenta que, l'any 15 dC, una representació de tarraconenses van demanar a l'emperador Tiberi autorització per aixecar un temple de culte al seu antecessor August. L'emperador August havia mort un any abans i va ser qui va atorgar a Tàrraco la capitalitat de la província Hispania Tarraconensis, la més gran de l'antic imperi, i qui va instaurar la teocràcia com a nou règim polític. L'emperador va romandre dos cops a la ciutat i hi va promoure importants reformes urbanes.

Els arqueòlegs indiquen que el temple de Tarragona podia haver estat el primer que se li dedicà fora de Roma, com ho indiquen les fonts clàssiques: «In omnes provincias exemplum».

La investigació arqueològica actual coincideix a creure que sota la catedral medieval es troba el temple romà. L'any 2007, després d'un acord entre l'arquebisbat de Tarragona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, es va excavar per primera vegada i en condicions al nord del claustre, sota les cases dels canonges. Les excavacions van localitzar el mur del recinte religiós, i bases de columnes i pilastres, capitells i inscripcions. La zona de culte té uns quaranta-cinc metres.[3]

Durant el 2010, es va dur a terme una segona excavació, on es van trobar caixes sepulcrals d'arquebisbes tarragonins del segle XVII i XIX.[4]

Referències bibliogràfiques[modifica]

  1. La Vanguardia 29 de Juliol de 2010
  2. La Vanguardia 2 de Juliol de 2010
  3. Masanés, Cristina (2007) "Descobert el temple d'August a Tàrraco", revista Sàpiens, maig de 2007, número 55, pàgina 6.
  4. Masanés, Cristina «Superposició d'edificis a Tarragona». Sàpiens [Barcelona], núm. 107, setembre 2011, p. 10. ISSN: 1695-2014.

Vegeu també[modifica]