Red Skelton
 Red Skelton | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
Richard Bernard Skelton 18 de juliol de 1913 Vincennes, Indiana (EUA) |
| Mort |
17 de setembre de 1997 (als 84 anys) Rancho Mirage, Califòrnia (EUA) |
| Causa de mort | Pneumònia |
| Lloc d'enterrament | Forest Lawn Memorial Park |
| Nacionalitat | Estats Units |
| Activitat | |
| Ocupació | Comediant, compositor, pintor, artista de circ, cantant, actor de televisió, locutor de ràdio, actor de cinema i guionista |
| Partit | Partit Republicà dels Estats Units |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Cònjuge |
Lothian Toland (1973-1997) Georgia Davis (1945-1971) Edna Marie Stilwell (1931-1943) |
| Premis | |
| Globus d'Or | |
|
Millor programa de televisió 1959 - The Red Skelton Show Premi Cecil B. DeMille 1978 - Trajectòria cinematogràfica | |
|
| |
| Lloc web | Lloc web oficial |
   | |
 | |
Richard Bernard Eheart o Red Skelton (Vincennes, Indiana, 18 de juliol de 1913 - Rancho Mirage, Califòrnia, 17 de setembre de 1997) fou un actor de cinema, ràdio, teatre i televisió estatunidenc.
Tota una celebritat de la ràdio, el cinema, el teatre i la televisió, Red Skelton era fill d'un pallasso de circ que morí dos mesos abans de néixer ell. El color del seu cabell (era pèl-roig) li'n valgué el malnom de Red (roig).[1] Als 15 anys inicià una carrera professional que el portaria a intervenir en espectacles ambulants, vodevils, comèdies paròdiques, representacions teatrals a bord de vaixells i shows circenses.
S'inicià com a professional en la ràdio amb el The Rudy Valle Show, encara que el seu debut oficial fou el 1937, i es convertí en un assidu del programa de la NBC Avalon Time, de 1939. La cadena li oferí el 1941 el seu propi programa, i hi va romandre fins al 1949, en què signà per la NBC. El 1940 signà un contracte amb la MGM i aparegué en tota una sèrie de comèdies i musicals. Fou protagonista en comèdies de misteri com Whistling in the Dark (1941), Whistling in Dixie (1942) i Whistling in Brooklyn (1943). Els musicals inclouen Lady Be Good (1941), Panama Hattie (1942), Du Barry Was a Lady (1943) i Zigfeld Follies (1946).
A mitjan 1950, Skelton s'havia convertit en una estrella de la TV. La CBS l'havia introduït en el nou mitjana el 1951, i va romandre en aquest durant 20 anys. Interpretà una sèrie d'arquetipus, com el pillet Freddy the Frealoder, al nano saberut Junior, l'artista del timó San Fernando Red i el pagerol Clem. També s'especialitzà en la pantomima. Pels any 1970 es retirà i desenvolupà una exitosa carrera com a pintor, especialment de pallassos. Els seus llenç assoliren cotitzacions per sobre dels 80.000 dòlars. En els anys 80 tornà als espectacles en viu, i reaparegué en el Carnegie Hall de Nova York.
Contingut
Deia[modifica]
| « | Vull que hem recordin com un pallasso, perquè per a mi aquest és el cim de la meva professió. | » |
Filmografia bàsica[modifica]
- Those Magnificent Men in their Flying Machines (1965)
- Ocean's Eleven, en català La quadrilla dels onze (1960)
- Around the World in Eighty Days, en català La volta al món en vuitanta dies (1956)
- The Clown (1953)
- Texas Carnival (1951)
- The Fuller Brush Girl, en català Els problemes de la Sally (1950)
- Neptune's Daughter (1949)
- Ziegfeld Follies (1946)
- Bathing Beauty (1944)
- Whistling in Brooklyn (1943)
- Du Barry Was a Lady (1943)
- I Dood It (1943)
- Whistling in Dixie (1942)
- Panama Hattie (1942)
- Ship Ahoy (1942)
- Lady Be Good (1941)
- Dr. Kildare Wedding Day (1941)
- Whistling in the Dark (1941)
- Flight Command (1940)
- Having Wonderful Time (1938)
Premis i nominacions[modifica]
Premis[modifica]
- 1952: Primetime Emmy al millor còmic
- 1959: Globus d'Or al millor programa de televisió per The Red Skelton Show
- 1961: Primetime Emmy al millor guió de comèdia per The Red Skelton Show
- 1978: Premi Cecil B. DeMille
Nominacions[modifica]
- 1962: Primetime Emmy al millor guió de comèdia per The Red Skelton Show
- 1963: Primetime Emmy al millor guió de comèdia per The Red Skelton Show
- 1965: Primetime Emmy al millor actor d'entreteniment per The Red Skelton Show
Referències[modifica]
- Grijalbo 501 estrellas de Cine de Steven Jay Schneider, pàg. 232 (ISBN 978-84-253-4265-3)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Red Skelton |
- Lloc web oficial (anglès)
- Red Skelton a Internet Movie Database (anglès)
- Red Skelton a TCM Movie Database (anglès)
- Red Skelton a Allmovie (anglès)
- Red Skelton a TV.com (anglès)
- Red Skelton a Find A Grave (anglès)
- ↑ «Red Skelton» (en anglès). Carson Tonight Show, 1983. [Consulta: 1r setembre 2019].
