Referèndum d'independència

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un referèndum d'independència és un tipus de referèndum en el qual els ciutadans d'un territori, generalment un país amb cultura, llengua i història pròpies, decideixen si aquest territori s'hauria de convertir en un estat independent.

És un instrument democràtic de consulta popular que permet exercir un tipus de democràcia directa i participativa vers la ciutadania, ja que decideixen, sense intermediaris, quin ha de ser el futur jurídic del seu territori. Aquest tipus de referèndum gaudeixen de legitimitat i validesa legal, ja que el dret internacional recull el dret a l'autodeterminació dels pobles.

Referèndums d'independència anteriors[modifica]

1846[modifica]

  • El 27 d'octubre de 1846 el 52% dels liberians van votar a favor de la independència en un referèndum.[1][2] Libèria va declarar-se independent 9 mesos després, el 26 de juliol de 1847.[3]

1905[modifica]

  • 13 d'agost Referèndum d'independència de Noruega (que en aquells moments formava part de Suècia). El No va obtenir 184 vots (0,05%) i el Sí 368.208 vots (99,95%).[4]

1933[modifica]

  • 8 d'abril El govern d'Austràlia Occidental va convocar un referèndum per a la independència d'aquest estat australià el mateix dia que les eleccions al parlament. La pregunta de la butlleta era: Are you in favour of the State of Western Australia withdrawing from the Federal Commonwealth established under the Commonwealth of Australian Constitution Act (Imperial)? (Està vostè a favor que l'estat d'Austràlia Occidental es retiri de la Commonwealth Federal establerta sota la Llei de Constitució de la Commonwealth d'Austràlia (Imperial)?). Els vots emesos van ser 237.198, i el Sí en va obtenir el 68%. Malgrat la victorià del sí, la Cambra dels Comuns britànica, després de 18 mesos de deliberacions, va rebutjar la secessió.

1944[modifica]

  • Islàndia esdevé independent de Dinamarca el 17 de juny de 1944 després d'aconseguir més del 98% de vots favorables.

1946[modifica]

  • 14 de setembre; Referèndum d'independència feroès; guanyà el «sí» però la declaració d'independència que fou anul·lada per Dinamarca. El 2011, però, el primer ministre danès va fer saber al president feroès que, si ara Fèroe optés de nou per la independència, Dinamarca no s'hi oposaria.[5]

1967[modifica]

1958[modifica]

  • 28 de setembre: referèndum constitucional a la Polinèsia Francesa, a través del qual passava a formar part, amb un 64,40% dels vots a favor, de la Comunitat Francesa, descartant així la independència.[6]
  • Referèndum a Guinea, que esdevé independent de França el 2 d'octubre de 1958.

1974[modifica]

  • El desembre de 1974 es va celebrar a l'illa de Mayotte (oceà Índic) un referèndum que preguntava als illencs si es volien independitzar de França. El no a la independència va obtenir un 63,8% de suport.

1976[modifica]

  • Quinze mesos després, al febrer de 1976, un segon referèndum a Mayotte va donar un 99,4% de rebuig a la independència.

1980[modifica]

  • 20 de maig Primer referèndum quebequès: després que el Parti Québécois arribés al govern del Quebec, va convocar un referèndum per a la sobirania de la província. La pregunta de la butlleta era: "El govern del Quebec ha fet conèixer la seva proposta d'arribar, amb la resta del Canadà, a un nou acord fonamentat sobre el principi de la igualtat dels pobles. Aquest acord permetria al Quebec adquirir el poder exclusiu de fer les seves lleis, de fixar els seus impostos i establir relacions exteriors, o sigui, la sobirania, i a la vegada mantenir amb el Canadà una associació econòmica que comporti la utilització de la mateixa moneda. Tot canvi d'estatus polític resultant d'aquestes negociacions serà sotmès a la població per referèndum. En conseqüència, dona vostè el mandat al govern del Quebec de negociar l'acord proposat entre el Quebec i el Canadà?" Els resultats van ser els següents: No: 59,56% (2.187.991 vots); Sí: 40,44% (1.485.851 vots); índex de participació: 85,60%

1987[modifica]

  • El 13 de setembre es va celebrar un referèndum a Nova Caledònia on es preguntà a la població si volia ser independent o si volia seguir formant part de França. Un 1,7% de vots va ser a favor de la independència. 48.611 electors van votar a favor de romandre com a part de França i 842 a favor de separar-se'n, amb un 59% de participació. Aquests resultats es poden explicar perquè el principal partit independentista (el Front Kanac) va demanar el boicot al referèndum.

1990[modifica]

1991[modifica]

  • 31 de març Referèndum d'independència georgià. La pregunta de la butlleta era: "Dona suport a la restauració de la independència de Geòrgia d'acord amb l'Acta de Declaració de la Independència de Geòrgia del 26 de maig de 1918?" La participació va ser del 90,5% i el sí va obtenir quasi un 99% dels vots.
  • 19 de maig Referèndum d'independència croat, independència de Croàcia.
  • 8 de setembre Referèndum d'independència macedoni, independència de la República de Macedònia.
  • 1 de desembre Referèndum d'independència ucraïnès. La pregunta de la butlleta va ser: "Dona suport a l'Acta de Declaració de la Independència d'Ucraïna?" amb el text de l'Acta imprès primer. L'índex de participació va ser d'un 84,18%, i el sí va obtenir un 90,32% dels vots.
  • 1 de desembre Referèndum d'independència de Transnístria.
  • 10 de desembre Referèndum d'independència de l'Alt Karabakh. L'opció independentista va guanyar amb un 99,89%.
  • Uzbekistan. El desembre de 1991 van donar un suport a la independència en referèndum el 98,2% dels votants.

1992[modifica]

1993[modifica]

  • Referèndum d'independència d'Eritrea, del 23 al 25 d'abril, supervisat per l'ONU. La pregunta era "Desitja que Eritrea sigui un país independent i sobirà?". El sí va obtenir un 99,79% dels vots, i el no un 0,17%. L'ONU va considerar el referèndum lliure i just. Eritrea es va proclamar independent d'Etiòpia el 27 d'abril.
  • Segon referèndum de Puerto Rico.

1995[modifica]

  • Segon referèndum quebequès. Celebrat el 30 d'octubre, la pregunta era: "Està vostè a favor de la llei adoptada per l'Assemblea Nacional declarant la sobirania del Quebec?" El No va obtenir un 50,56% del vots i el Sí el 49,44%. La diferència a favor del No va ser de 52.645 vots, amb un índex de participació del 94,5%

1998[modifica]

  • 10 d'agost L'illa de Nevis va celebrar un referendum per independitzar-se de la Federació de Saint Kitts i Nevis, un estat insular del Carib. Els resultats van ser els següents. Vots emesos: 3935. Vots nuls: 10. Vots vàlids: 3925. Sí: 2427 (61,8%). No: 1498 (38,2%). Malgrat els més de 23 punts percentuals de diferència, la minoria unionista van imposar la seva voluntat a la majoria independentista, ja que aquesta necesitava 2/3 dels vots per tal que un resultat independentista fos vinculant.
  • Tercer referèndum de Puerto Rico. Índex de participació: 71%. Resultats de les diferents opcions: Esdevenir territori de la Commonwealth: 0,1%. Mantenir la situació actual (territori lliurement associat als Estats Units d'Amèrica): 0,3%. Esdevenir un estat independent: 2,5%. Esdevenir un estat dels Estats Units d'Amèrica: 46,5%. Cap de les possibilitats anteriors: 50,3%. Puerto Rico segueix avui dia en la mateixa situació (la que va obtenir un 0,3% dels vots) que abans que se celebrés el referèndum.

1999[modifica]

  • 30 d'agost Referèndum d'independència del Timor Oriental. Independència assolida el 2002. Amb l'arribada de la democràcia a Indonesia, Timor Oriental va poder autodeterminar-se en un referèndum auspiciat per l'ONU. A la butlleta de vot hi posava: Accepta vostè l'autonomia especial proposada per a Timor Oriental dins de l'Estat Unitari de la República d'Indonèsia? ACCEPTO o Rebutja vostè l'autonomia especial proposada per a Timor Oriental, comportant la separació de Timor Oriental d'Indonèsia? REBUTJO (a més a més a les butlletes hi apareixien símbols per tal de facilitar el vot a la població analfabeta). La població amb dret a vot eren persones de disset anys o més, nascudes a Timor Oriental, nascudes fora de Timor Oriental però amb almenys un pare nascut a Timor Oriental, i persones els cònjuges de les quals compleixin alguna de les dues condicions anteriors. En total, 451.792 persones. Només la població del cens podia fer campanya refrendatària. Ni els polítics indonesis ni els portuguesos podien prendre part a la campanya. L'índex de participació en el referèndum va ser del 98,5%. A favor d'ACCEPTO van votar-hi 94.388 persones (21,5%), i a favor de REBUTJO 344.580 (78,5%).

2006[modifica]

  • Referèndum d'independència a Ossètia del Sud de 2006.[8] L'any 2006 el govern d'Ossètia del Sud va celebrar un referèndum el 12 de novembre preguntant a la població si estaven d'acord que Ossètia del Sud fos independent. La Comissió Electoral Central va dir que la participació havia sigut del 95,2% i que el Sí va obtenir el suport del 99% dels votants. Cap membre de l'ONU va reconèixer el referèndum en aquells moments, però el 2008 Rússia i Nicaragua van reconèixer Ossètia del Sud com a país independent. El 2009 van reconèixer la seva independència Veneçuela i Nauru. El 2011 va fer-ho Tuvalu.
  • 21 de maig Referèndum de Montenegro, en el qual es preguntava "Vol que la República de Montenegro sigui un estat independent amb ple reconeixement legal i internacional?". Montenegro formava aleshores part de la federació de Sèrbia i Montenegro (anomenada República Federal de Iugoslàvia fins a l'any 2003), la constitució de la qual reconeixia el dret d'ambdues repúbliques a separar-se’n si així ho decidien. A més a més la Unió Europea havia imposat com a condició per a reconèixer la independència de Montenegro que més de la meitat de l'electorat votés i que el Sí obtingués més d'un 55% dels vots. La població estimada total (març 2006) era de 620145 habitants, dels quals tenien dret a vot (el 21-5-2006) 484718. Els vots emesos van ser 419236 (86,49% de l'electorat), el Sí va obtenir 230711 vots (55,5%) i el No 184954 vots (44,5%).

2011[modifica]

  • El 9 de gener del 2011 es va celebrar al Sudan del Sud un referèndum d'independència. La papereta de vot contenia dues opcions: «unitat» i «secessió» (amb dibuixos corresponents, per a la població analfabeta), i calia marcar-ne una o altra mitjançant l'empremta dactilar. El 'Sí' es va imposar amb un 98,83% dels vots. El Sudan del Sud es convertí oficialment en un nou país independent el dia 9 de juliol del 2011.

2012[modifica]

  • El 6 de novembre del 2012, coincidint amb les eleccions presidencials als Estats Units, Puerto Rico va celebrar un referèndum d'autodeterminació no vinculant. Es van fer dues preguntes: la primera consultava si els porto-riquenys volien continuar amb el mateix estatus territorial (fins aleshores un estat lliure associat als EUA). La segona va ser si volien ser el 51è estat dels EUA, si volen la independència o si volen seguir com fins aleshores. A la primera pregunta (sense comptar els vots blancs, nuls i abstencions) un 54% va dir que "no", amb un 46% de vots afirmatius. A la segona pregunta, un 62% estaven a favor de ser un estat dels Estats Units, un 32% volien seguir sent un estat lliure associat, i un 5% volia la independència.[9]

2014[modifica]

  • El 18 de setembre se celebrà a Escòcia un referendum vinculant amb la pregunta "Should Scotland be an independent country?" (Escòcia hauria d'ésser un país independent?). El no va obtenir un 55,3% i el sí un 44,7% dels vots no blancs.
  • Catalunya - La consulta sobre la independència de Catalunya se celebrà el 9 de novembre de 2014. La pregunta estava formada en dos apartats: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat?» i «En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?».[10][11][12][13][14][15]

2016[modifica]

  • Sud Brasil: Descrit com a "Plebisul", la participació va ser només del 2,91%.

2017[modifica]

2018[modifica]

2019[modifica]

2020[modifica]

Futurs referèndums d'independència[modifica]

Possibles futurs referèndums d'independència[modifica]

  • Anguilla. El primer ministre ha expressat el desig d'independitzar-se de la Gran Bretanya.[21]
  • Flandes - El partit Vlaams Belang presentà el setembre del 2007 al Parlament flamenc una proposta de referèndum d'autodeterminació, que va ser rebutjada pel ple.[22]
  • Groenlàndia - Donats els resultats de les eleccions del Groenlàndia del 2009, en què el partit independentista Inuit Ataqatigiit ha recuperat el poder, la possibilitat d'un nou referèndum es manté vigent.[23] El govern danès ha reconegut el dret d'autodeterminació de Groenlàndia i de les illes Feroe.
  • Republika Srpska - El líder serbobosnià Milorad Dodik ha dit diverses vegades que la República Srpska hauria de decidir sobre la seva independència respecte a Bòsnia i Hercegovina.[24]
  • Sàhara Occidental: Proposat pel Pla Baker i aprovat per unanimitat en el Consell de Seguretat de l'ONU. Ajornat indefinidament degut als impediments que hi ha posat el Marroc.
  • Escòcia[25]
  • Vèneto[26]

Resum[modifica]

Estat proposat Estat sobirà Referèndum % Sí % No Participació Declaració
Xile Espanya 1817 V Declarada el 1818, obtinguda després de la guerra d'independència xilena
Libèria Estats Units 27/10/1846 52% 48% 26/07/1847
Maryland Estats Units 31/01/1853 100% 0% 08/06/1854
Noruega Noruega-Suècia 13/08/1905 99,95% 0,05% 85.42% 26/10/1905
Austràlia Occidental Austràlia 08/04/1933 66,23% 33,77% 100% No aplicada
Islàndia Dinamarca 19/10/1918 99,5% 0,5% 98,36% 01/12/1998
Schleswig nord Alemanya 10/02/1920 74,86% 25,14% 90,12% Passa a soberania danesa
Schleswig central Alemanya 14/03/1920 19,84% 80,16% 90,76% Permaneix a Alemanya, rebutja passar a Polónia
Prússia Oriental Alemanya 11/06/1920 2,11% 97,89% 87,31% Permaneix a Alemanya, rebutja passar a Polónia
Caríntia Àustria 10/10/1920 40,96% 59,04% 95,79% Permaneix a Àustria, rebutja passar a Iugoslàvia
Alta Silèsia Alemanya 20/03/1921 40,39% 59,61% 97,57% Permaneix a Alemanya, rebutja passar a Polónia
Àustria Àustria 10/04/1938 0,27% 99,73% 99,71% S'integra a l'Imperi Alemany
Cambodja França 03/10/1945 100% 0% 80,3% 09/11/1953
Mongòlia Xina 20/10/1945 100% 0% 98,5% 05/01/1946
Illes Fèroe Dinamarca 14/09/1946 50,74% 49,26% 95,9% No reconegut per Dinamarca
Sarre França 23/10/1955 32,29% 67,71% 96,73% 15/12/1947, després s'integrà a Alemanya Occidental
Polinèsia Francesa França 28/09/1958 35,6% 64,4% -
Dahomey França 28/09/1958 2,16% 97,84% 55,65% Permaneix a la Comunitat Francesa
Djibouti França 28/09/1958 24,76% 75,24% 72,78% -
Costa d'Ivori França 28/09/1958 0,01% 99,99% 97,56% Permaneix a la Comunitat Francesa
Sudan Francés França 28/09/1958 2,46% 97,54% 45,38% Permaneix a la Comunitat Francesa, hui Mali
Gabon França 28/09/1958 7,42% 92,58% 78,67% Permaneix a la Comunitat Francesa
Guinea França 28/09/1958 95,22% 4,78% 85,47% 02/10/1958
Comores França 28/09/1958 2,67% 97,33% 92,72% Permaneix a la Comunitat Francesa, independent el 06/07/1975
República del Congo França 28/09/1958 0,62% 99,38% 78,99% Permaneix a la Comunitat Francesa
Madagascar França 28/09/1958 22,36% 77,64% 82,02% Permaneix a la Comunitat Francesa
Mauritània França 28/09/1958 5,96% 94,04% 84,22% Permaneix a la Comunitat Francesa
Caledònia França 28/09/1958 1,88% 98,12% 76,86% Permaneix a la Comunitat Francesa
Níger França 28/09/1958 21,57% 78,43% 37,42% Permaneix a la Comunitat Francesa
Alt Volta França 28/09/1958 0,82% 99,18% 74,74% Permaneix a la Comunitat Francesa, hui Burkina Faso
Polinèsia Francesa França 28/09/1958 35,6% 64,4% 81,57% Permaneix a la Comunitat Francesa
Saint Pierre i Miquelon França 28/09/1958 1,94% 98,06% 92,72% Permaneix a la Comunitat Francesa
Senegal França 28/09/1958 2,45% 97,55% 80,71% Permaneix a la Comunitat Francesa
Txad França 28/09/1958 1,71% 98,29% 66,19% Permaneix a la Comunitat Francesa
Somàlia França 28/09/1958 24,76% 75,24% Permaneix a la Comunitat Francesa
Camerun França 28/09/1958 3,4% 96,6% Permaneix a la Comunitat Francesa
Guinea França 02/10/1958 V
República Centreafrricana França 1958 1,23% 98,77% 79,38%
Sud-àfrica Regne Unit 05/10/1960 52,3% 47,7% 90,77% 31/05/1961
Samoa Nova Zelanda 10/05/1961 85,4% 14,6% 01/01/1962
Algèria França 01/07/1962 99,72% 0,28% 91,9% 03/07/1962
Malta Regne Unit 02-04/05/1964 54,5% 45,5% 79,7% 21/09/1964
Rhodèsia del Sud Regne Unit 05/11/1964 90,51% 9,49% 61,87% 11/11/1965, avui part de Zimbabwe, abans Rhodesia
Djibouti França 19/03/1967 39,4% 60,6% 95%
Anguilla Regne Unit 11/07/1967 99,72% 0,28% 75% Es separa de Saint Kitts i Nevis però roman sota el Regne Unit
Puerto Rico Estats Units 23/071967 0,6% 99,4% 65,9% Estat lliure associat
Gibraltar Regne Unit 10/09/1967 0,36% 99,64% 96,57% Permaneix al Regne Unit, rebutja passar a Espanya
Anguilla Regne Unit 06/02/1969 99,71% 0,29% 75% 12/1980
Papua Occidental Indonèsia 07-08/1969 0% 100%
Guam Estats Units 04/11/1969 41,95% 58,05% 36% Negatiu per a unir-se amb les Illes Marianes del Nord
Illes Marianes del Nord Estats Units 09/11/1969 0,59% 99,41% 65,26% Integració amb Guam (EUA), rebutjat per Guam en altre referèndum
Bahrein Regne Unit 1970 V 14/08/1971
Irlanda del Nord Regne Unit 1973 1,1% 98,9% Permaneix al Regne Unit, rebutja passar a Irlanda
Niue Nova Zelanda 03/09/1974 65,4% 34,6% Autogovern en associació lliure
Mayotte França 12/1974 36,2% 63,8% -
Comores França 22/12/1974 94,57% 5,43% 93,3% 06/07/1975, Mayotte permaneix amb França
Chuuk, Kosrae, Phonpei i Yap Estats Units 08/07/1975 59,1% 40,9% altres opcions 35-53% 3/11/1986, avui Micronèsia, Palau i Illes Marshall
Illes Marshall Estats Units 08/07/1975 5,2% 94,8% altres opcions Mancomunitat no territorial
Palau Estats Units 08/07/1975 34,37% 65,63% altres opcions 42,22% Associació amb EUA
Mayotte França 02/1976 0,6% 99,4% -
Guam Estats Units 04/09/1976 6% 94% Millora l'statu quo
Aruba Països Baixos 25/03/1977 95,17% 4,83% 70,08% Prevista per a 1996, abandonada en 1994
Djibouti França 27/06/1977 99,8% 0,2% 77,2% 27/06/1977
Nevis Sant Kitts i Nevis 18/08/1977 99,66% 0,34% 57,99% No reconegut
Sant Vicent i les Granadines Regne Unit 1979 V 27/10/1979
Quebec Canadà 20/05/1980 40,44% 59,56% 85,6% -
Ciskei Sud-àfrica 04/12/1980 99,45% 0,55% 60% 4/12/1981, avui part de Sud-àfrica des de 27/04/1994
Guam Estats Units 30/01/1982 3,82% 96,18% altres opcions 37,53% Lliure associació
Guam Estats Units 04/09/1982 72,82% 27,18% 81,34% Lliure associació, no s'assol les 3/4 parts
Palau Estats Units 10/02/1983 37,9% 62,1% 71,26% Relació amb els EUA, pero sota els auspicis de la RFA
Micronèsia Estats Units 21/06/1983 58,04% 41,96% altres opcions 63,17% 03/11/1986
Illes Marshall Estats Units 07/09/1983 42% 58% Estat adjunt
Illes Cocos Austràlia 06/04/1984 3,47% 96,53% 100% Integrat amb Austràlia
Palau Estats Units 04/09/1984 32,9% 67,1% Relació amb els EUA, pero sota els auspicis de la RFA
Illes Malvines Regne Unit 02/04/1986 1,66% 98.34% altres opcions 88,19% Permaneix al Regne Unit
Nova Caledònia França 13/09/1987 1,7% 98,3% 59% Permaneix a França
Eslovènia Iugoslàvia 23/12/1990 88.5% 11,5% 93,5% 25/06/1991
Lituània Unió Soviètica 09/02/1991 93,2% 6,8% 84,7% 11/03/1990
Estònia Unió Soviètica 03/03/1991 78,4% 21,6% 82,9% 20/08/1991
Letònia Unió Soviètica 03/03/1991 74,9% 25,1% 87,6% 04/05/1990
Geòrgia Unió Soviètica 31/03/1991 99,5% 0,5% 90,6% 09/04/1991
Croàcia Iugoslàvia 19/05/1991 93,24% 6,76% 83,56% 25/06/1991
Macedònia Iugoslàvia 08/09/1991 96,4% 3,6% 75,74% 1993
Macao Xina 08/09/1991 96,46% 3,54% 75,7% 08/09/1991
Armènia Unió Soviètica 21/09/1991 99,51% 0,49% 95,05% 21/09/1991
Kosovo Iugoslàvia 30/09/1991 99,98% 0.02% 87,01% 17/02/2008, controvertit internacionalment
Turkmenistan Unió Soviètica 26/10/1991 94,06% 5,94% 97,38% 27/10/1991
Ucraïna Unió Soviètica 01/12/1991 92,3% 7,7% 84,18% 24/08/1991
Transnítria Moldàvia 01/12/1991 97,7% 2,3% Controvertit internacionalment
Alt Karabakh Azerbaidjan 10/12/1991 99,89% 0,11% 82,17% 02/09/1991
Azerbaidjan Unió Soviètica 29/12/1991 99,8% 0,2% 95.3% 25/12/1991
Uzbekistan Unió Soviètica 29/12/1991 98,3% 1,7% 94,1% 31/08/1991
Ossètia del Sud Geòrgia 19/01/1992 99,91% 0,09% 96,9% 21/12/1991, controvertit internacionalment, s'integra a Rússia de facto
Montenegro Iugoslàvia 01/03/1992 4,04% 95,96% 66,03% Permaneix a Iugolàvia
Bòsnia i Hercegovina Iugoslàvia 04/03/1992 99,7% 0,3% 63,4% 01/03/1992
Tatarstan Rússia 22/03/1992 V No aplicat
Eritrea Etiòpia 23-25/04/1993 99,83% 0,17% 98,52% 27/04/1993
Illes Verges dels EUA Estats Units 11/10/1993 4,96% 95,04% altres opcions 27,49% Part dels EUA
Puerto Rico Estats Units 14/11/1993 4,5% 95,5% altres opcions 73,5% Estat lliure associat
Curaçao Països Baixos 19/11/1993 0,49% 99,51% 56,8% Reestructuració de les Antilles Neerlandeses
Moldàvia Moldàvia 06/03/1994 97,9% 2,1% 75,1% Confirmació
Saba Països Baixos 14/10/1994 0,5% 99,5% altres opcions Permanència als Països Baisos
Sant Eustasi Països Baixos 14/10/1994 0,2% 99,8% 44% Permanència als Països Baisos
Bonaire Països Baixos 21/10/1994 0,22% 99,78% altres opcions 66,52% Permanència als Països Baisos
Sint Maarten Països Baixos 10/1994 6,2% 93,8% altres opcions 65,15% Permanència als Països Baisos
Bermudes Regne Unit 16/08/1995 25,88% 74,12% 58,76%
Quebec Canadà 30/10/1995 49,44% 50,56% 94,5% -
Seborga Itàlia 1995 98,7% 1,3% Microestat privat
Anjouan Comores 26/10/1997 99,68% 0,32% 94,79% No reconeguda, de facto fins 2008
Nevis Saint Kitts i Nevis 10/08/1998 61,83% 38,17% 57,99% No aplicat (calia 2/3)
Puerto Rico Estats Units 13/12/1998 2,5% 97,5% altres opcions 71,3% Rebuig de totes les opcions
Timor Oriental Indonèsia 30/08/1999 78,5% 21,5% 98,5% 20/05/2002
Sint Maarten Països Baixos 22/06/2000 14,44% 85,56% altres opcions 55,7% País del Regne dels Països Baixos
Gibraltar Regne Unit 07/11/2002 1,03% 98,97% 87,91% Permaneix al Regne Unit, rebutja soberania compartida amb Espanya
Bonaire Països Baixos 10/09/2004 0,51% 99,49% altres opcions 57,11% Part directa dels Països Baixos
Saba Països Baixos 05/11/2004 0,79% 99,21% 77,8% Part directa dels Països Baixos
Kurdistan del Sud Iraq 30/01/2005 99,88% 0,12%
Curaçao Països Baixos 08/04/2005 4,81% 95,19% altres opcions 55,04% País del Regne dels Països Baixos
Sant Eustasi Països Baixos 08/04/2005 0,63% 99,37% altres opcions 55,98% Part directa dels Països Baixos
Tokelau Nova Zelanda 15/02/2006 60,07% 39,93% 94,96% No aplicat, calia 2/3
Ossètia del Sud Geòrgia 12/11/2006 98.85% 0,12% 95,2% De facto, no reconeguda per Geòrgia
Montenegro Sèrbia i Montenegro 21/05/2006 55,5% 44,5% 86,49% 03/06/2006
Transnítria Moldàvia 17/09/2006 98,07% 1,93% 78,55% De facto
Tokelau Nova Zelanda 24/10/2007 64,4% 35,6% 87,71% No aplicat, calia 2/3
Groenlàndia Dinamarca 2008 V No aplicat
Tamil Sri Lanka 2009-2010 V De facto, després reintegrat a Sri Lanka
Catalunya Espanya 2009-2011 V 19% Sèrie de consultes populars municipals
Sudan del Sud Sudan 09/01/2011 98,83% 1,17% 97,58% 09/07/2011
Puerto Rico Estats Units 06/11/2012 5,49% 94,51% altres opcions 78,19% No es converteix en estat dels EUA
Gagaúsia Moldàvia 02/02/2014 98,9% 1,1% No aplicat, reconegut el dret d'autodeterminació per Moldàvia
Crimea Ucraïna 16/03/2014 95,5% 4,5% 82% Anexío a Rússia, no reconegut per Ucraïna
Donetsk i Lugansk Ucraïna 11/05/2014 89,07% 10,19% 32-85% No reconegut internacionalment
Escòcia Regne Unit 18/09/2014 44,7% 55,3% 84,59%
Catalunya Espanya 09/11/2014 80,76% 19,24% altres opcions 37-42% No reconegut per Espanya
Sant Eustasi Països Baixos 17/12/2014 0,44% 99,56% altres opcions 45,4% No assolit el quórum de participació
Vèneto Itàlia 2014 89,1% 10,9% 63,23% No reconegut
Chuuk Micronèsia 03/03/2015
Sud Brasil Brasil 01/10/2016 95,76% 4,26% 2,91% No reconegut
Puerto Rico Estats Units 11/06/2017 2,82% 97,18% altres opcions Estat dels EUA
Kurdistan del Sud Iraq 25/09/2017 92,01% 7,99% 70% No declarat
Catalunya Espanya 01/10/2017 90,09% 9,91% 43,03% No reconegut per Espanya
Sud Brasil Brasil 2017 96,26% 3,74% 1,72% No reconegut
Caledònia França 04/11/2018 43,6% 56,4% 80,36% Roman a França
Boungainville Papua Nova Guinea 23/11-7/12/2019 98,31% 1,69% 87,59% 2027
Caledònia França 4/10/2020 45,55% 51,91% 85,59% Roman a França
Chuuk Micronèsia 2022
Anguilla Regne Unit
Flandes Bèlgica
Groenlàndia Dinamarca
Repúblika Srpska Bòsnia i Hercegovina
Sàhara Occidental Marroc
Escòcia Regne Unit
Vèneto Itàlia

Referències[modifica]

  1. ↑ Njoh, Joseph. Liberia: the path to war (en anglès). Spectrum Books Limited, 2007. ISBN 978-978-029-747-3. 
  2. ↑ «Elections in Liberia» (en anglès). African Elections Database.
  3. ↑ Armitage, David. The Declaration of Independence: A Global History (en anglès). Harvard University Press, 2009, p. 123. ISBN 978-0-674-02027-6. 
  4. ↑ O'Leary, Margaret Hayford. Culture and Customs of Norway (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p. 33. ISBN 0313362491. 
  5. ↑ «Dinamarca demana a les Fèroe que clarifiquin si volen ser independents». Vilaweb, 08-07-2011 [Consulta: 9 juliol 2011].
  6. ↑ «Frankreich, 28. September 1958 : Verfassung» (en alemany). Direct Democracy. [Consulta: 22 febrer 2013].
  7. ↑ La República del Tatarstan Arxivat 2007-12-02 a Wayback Machine., Món Divers
  8. ↑ Rússia reconeix la independència d'Ossètia del Sud i d'Abkhàzia Arxivat 2010-07-01 a Wayback Machine., Món Divers
  9. ↑ «Puerto Rico vota a favor de anexión con EU en referendo no vinculante» (en castellà). Mèxic: Milenio.com, 07-11-2012. [Consulta: 26 gener 2013].
  10. ↑ «Mas i Junqueras acorden fer la consulta el 2014». Ara, 18-12-2012. [Consulta: 18 desembre 2012].
  11. ↑ Separatist Catalan Parties Announce Alliance The New York Times, 18 December 2012
  12. ↑ Agreement in Catalonia on date of independence referendum Arxivat 2013-06-17 a Wayback Machine. Euronews, 19 December 2012
  13. ↑ Catalonia referendum set for 2014 Financial Times, 19 December 2012
  14. ↑ «Catalonia is following Scotland towards independence referendum in 2014» (en anglès). Arxivat de l'original el 2 de juliol 2013. [Consulta: 13 juny 2013].
  15. ↑ «Catalonia Sets Independence Referendum» (en anglès). The Wall Street Journal. [Consulta: 13 juny 2013].
  16. ↑ [enllaç sense format] http://www.vilaweb.cat/noticia/4201241/20140702/kurdistan-lirac-fara-referendum-dindependencia.html
  17. ↑ País, Ediciones El. «Puigdemont anuncia un referéndum para septiembre de 2017» (en castellà), 28-09-2016. [Consulta: 28 setembre 2016].
  18. ↑ «Se impone el no a la independencia en Nueva Caledonia» (en castellà). RFI, 04-11-2018. [Consulta: 19 juliol 2020].
  19. ↑ «Bougainville celebra el referèndum d'autodeterminació, però la independència tardarà (si arriba)». Nationalia, 15-11-2019. [Consulta: 11 desembre 2019].
  20. ↑ «Chuuk ajorna el referèndum per a independitzar-se de la Micronèsia». Vilaweb, 28-02-2020. [Consulta: 19 juliol 2020].
  21. ↑ «CM Hugues has two questions for anguillians: “Do You Want Complete Internal Self-Government Or Independence?”» (en anglès). The Anguillian Newspaper, 19-04-2013.
  22. ↑ El Parlament de Flandes rebutja una proposta dels independentistes per convocar un referèndum d'autodeterminació, 3cat24.
  23. ↑ El partit independentista guanya les eleccions a Grenlàndia Arxivat 2014-11-01 a Wayback Machine., directe.cat.
  24. ↑ Tensió a Bòsnia pel debat del Parlament serbobosnià sobre una llei per convocar referèndums, Nationalia.
  25. ↑ [enllaç sense format] https://www.naciodigital.cat/noticia/178292/sturgeon/es/compromet/fer/segon/referendum/escocia/abans/dos/anys
  26. ↑ [enllaç sense format] http://www.abc.es/internacional/20140317/abci-referendum-independentista-venecia-impuestos-201403171911.html

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Referèndum_d%27independència&oldid=32545176»