Consulta sobre la independència de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vol que Catalunya esdevingui un Estat?
En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?
9 novembre 2014 percentatge
Sí-Sí
  
80.98%
Sí-No
  
10.02%
Sí-En blanc
  
0.97%
No
  
4.49%
En blanc
  
0.56%
Altres
  
3.05%

La consulta sobre el futur polític de Catalunya fou una consulta sobre la independència de Catalunya, motiu pel qual també és anomenada consulta sobre la independència de Catalunya, que se celebrà el 9 de novembre de 2014.

La consulta, inclosa en el marc d'un procés de participació ciutadana organitzat per la Generalitat de Catalunya, està formada per una pregunta amb dos apartats: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat?» i «En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?».[1][2][3][4][5]

Manifestants al Passeig de Gràcia.

L'anunci de la convocatòria d'aquesta consulta la dugué a terme el president Artur Mas, el 14 d'octubre de 2014 des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat de Catalunya, com a resultat del bloqueig realitzat per part del Govern d'Espanya. Aquest bloqueig es basà, en primer lloc, en la negativa del Govern d'Espanya a acceptar un referèndum sobre la independència sobre Catalunya, i en segon lloc, en la suspensió cautelar de la llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana i del decret de convocatòria de la consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya per part del Tribunal Constitucional d'Espanya, després d'admetre a tràmit dos recursos del Govern d'Espanya.[6]

La convocatòria d'una consulta era el principal acord del «Pacte per la Llibertat», pacte d'investidura signat el desembre del 2012 després de les eleccions al Parlament de Catalunya. La data i pregunta de la consulta van ésser anunciades pel President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas el 12 de desembre de 2013 amb el suport dels grups parlamentaris de Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa i la Candidatura d'Unitat Popular, que sumaven 87 dels 135 diputats del Parlament de Catalunya.[7][8][9][10][11][12][13][14][15]

La consulta comptà amb el suport de la major part de les institucions locals atès que 920 ajuntaments, 36 consells comarcals, el Consell General d'Aran i 4 diputacions aprovaren mocions a favor de la convocatòria de la consulta.[16]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La capçalera a la confluència de Passeig de Gràcia i carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall.

El procés independentista català és el conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació de Catalunya[17] que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del setembre de 2012 i fins avui.

L'origen d'aquest procés cal cercar-lo en l'augment del pes del moviment independentista català sobretot arran de la manifestació sobiranista de l'any 2010 que es realitzà com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional d'Espanya, en la qual aquest òrgan no judicial decidí retallar l'estatut que havia aprovat en referèndum el 2006 el poble català. Posteriorment, el procés ha estat propulsat a través de tres grans mobilitzacions independentistes que s'han succeït els anys 2012, 2013 i 2014, les tres fetes coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, les quals han posat la independència de Catalunya en el centre del debat social i polític, i a més, han fet canviar el mapa electoral.

El procés havia de desembocar en la celebració d'un referèndum d'independència d'aquest territori el 9 de novembre de 2014, que finalment no es pogué convocar per la no acceptació d'aquest per part del Congrés dels Diputats espanyol i que fou substituït per una consulta popular. Aquesta consulta fou impugnada pel Govern d'Espanya i suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol, per la qual cosa el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, la va substituir per un procés participatiu que inclou una consulta amb la mateixa pregunta i que es durà a terme el mateix dia.

Història[modifica | modifica el codi]

El president Artur Mas i el líder d'ERC Oriol Junqueras signen el 19 de desembre de 2012 un Acord per a la transició nacional (o Pacte per la Llibertat) pel qual es comprometen a convocar una consulta perquè el «poble de Catalunya» pugui decidir si vol constituir-se en un «nou Estat a Europa».
El president Artur Mas anuncia a l'octubre de 2014 la celebració d'un procés participatiu pel 9-N. Darrere apareixen Oriol Junqueras (centre), líder d'ERC, i Joan Herrera (dreta), líder d'ICV-EUiA.
Reunió dels alcaldes de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 en el Palau de la Genralitat amb el president Artur Mas per recolzar la consulta del 9-N suspesa cinc dies abans pel Tribunal Constitucional.
Municipis adherits a la plataforma Associació de Municipis per la Independència.
Resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya.

Anunci de la consulta (desembre de 2013)[modifica | modifica el codi]

La data i pregunta de la consulta van ésser anunciades pel President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas el 12 de desembre de 2013 a les dues del migdia, en una compareixença al Palau de la Generalitat conjunta amb els líders dels partits que li donaven suport, Jordi Turull (CDC), Joana Ortega (UDC), Ramon Espadaler (UDC), Oriol Junqueras (ERC), Marta Rovira (ERC), Joan Herrera (ICV), Joan Mena (EUiA) i David Fernàndez (CUP). També es va decidir reclamar al Congrés dels Diputats d'Espanya el traspàs de la competència per convocar un «referèndum consultiu».[18][19]

Mariano Rajoy, president del Govern d'Espanya, va respondre afirmant que «aquesta consulta no se celebrarà» perquè era «anticonstitucional».[18] Alfredo Pérez Rubalcaba, secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol i cap de l'oposició, va assegurar que coincidia amb el president espanyol en la manera com ha d'actuar l'estat espanyol i va dir: «El referèndum que planteja Mas està portant Catalunya a un carreró sense sortida».[18][20]

Demanda al Congrés dels Diputats (gener - abril de 2014)[modifica | modifica el codi]

El dijous 16 de gener es va votar al Parlament de Catalunya una petició al Congrés dels Diputats d'Espanya perquè la Generalitat de Catalunya pugui celebrar el referèndum sobre la independència. La votació va quedar aprovada amb els vots a favor de CiU, ERC i ICV-EUiA, que sumen 84 diputats, així com els diputats del PSC Joan Ignasi Elena, Núria Ventura i Marina Geli,[21] que fa un total de 87 vots a favor. La CUP, amb 3 diputats, es va abstenir tot i estar a favor de realitzar el referèndum, per considerar que no s'ha de demanar permís al Govern d'Espanya per realitzar-lo.[22] Els vots en contra van ésser els del PPC, C's i la resta dels membres del PSC, que sumaven un total de 43. Fins a l'últim moment no estava gens clar el vot del PSC; tot i que el consell nacional del partit havia decidit votar en contra, 5 dels 20 diputats pensaven a trencar la disciplina de vot, com havien fet amb la declaració de sobirania, i es plantejaven votar a favor de la petició: a més a més dels tres que finalment ho van fer, Àngel Ros i Rocío Martínez-Sampere també ho havien plantejat. El consell nacional va amenaçar amb l'expulsió en cas que tornessin a trencar la disciplina de vot.[23] Àngel Ros no va ocupar el seu lloc al Parlament de Catalunya durant la votació, perquè havia decidit renunciar al seu escó el dia anterior a la votació, per no acceptar votar-hi en contra.[24] Rocío Martínez-Sampere va dir que va votar que no en contra del seu cor i va anunciar després que renunciava, com també va fer l'extraparlamentària Laia Bonet, a càrrec seu en l'executiva del partit.[25]

El 8 d'abril de 2014 el Congrés dels Diputats del Regne d'Espanya votà sobre l'acceptació a tràmit d'una proposició de llei orgànica, aprovada pel Parlament de Catalunya, que demanava la delegació a la Generalitat de Catalunya «la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu perquè els catalans i les catalanes es pronunciïn sobre el futur polític col·lectiu de Catalunya», una competència contemplada a l'article 150.2 de la Constitució espanyola.[26][27] La proposició de la llei orgànica fou defensada per una delegació de diputats del Parlament de Catalunya formada per Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera. La proposició de llei no va ésser admesa a tràmit en ésser rebutjada amb 299 vots en contra (PP, PSOE, UPyD, UPN i Foro Asturias), 47 vots a favor (CiU, IU, ICV-EUiA, CHA, PNB, Amaiur, ERC, BNG, Nueva Canarias, Compromís i Geroa Bai) i 1 abstenció (Coalición Canaria).

Pocs minuts després de la votació, Artur Mas va comparèixer explicant que el «no del Congrés dels Diputats d'Espanya al traspàs de la competència per organitzar la consulta no podrà aturar la voluntat del poble de Catalunya» i que el procés seguirà segons el previst.[28] Anna Simó (ERC) va anunciar després del no del Congrés dels Diputats del Regne d'Espanya que el full de ruta seguiria endavant amb el treball sobre la llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, emparada per l'article 122 de l'Estatut d'Autonomia.[29]

Via Catalana (setembre de 2014)[modifica | modifica el codi]

Grafit realitzat a Mataró per part de l'organització Arran a favor de la independència
Article principal: Via Catalana 2014

Durant la Diada Nacional de Catalunya de 2014 l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural organitzaren una concentració a l'avinguda Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, formant una «V», per reivindicar la celebració de la consulta sobre la independència de Catalunya i la independència de Catalunya.[30][31]

Llei de consultes populars, decret de la consulta i procés de participació (setembre - octubre 2014)[modifica | modifica el codi]

La llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana va ésser aprovada el 19 de setembre en el ple del Parlament de Catalunya amb els vots a favor de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP que sumen el 79% del Parlament de Catalunya i els vots en contra de PP i C's.[32] El dia 27 de setembre, el president Mas signà el decret de convocatòria de la consulta.[33]

Tanmateix, el 29 de setembre el Govern d'Espanya aprovà, en un consell extraordinari, i presentà els recursos d'inconstitucionalitat en contra d'alguns articles de la llei de consultes i contra el decret de convocatòria de la consulta. Els dictàmens d'aquests recursos foren elaborats i aprovats per unanimitat pel Consell d'Estat d'Espanya, òrgan presidit per José Manuel Romay Beccaría, jurista que ocupà diferents càrrecs en el Govern d'Espanya durant la dictadura franquista.[34] El Tribunal Constitucional d'Espanya es reuní de forma extraordinària (per primera vegada en la història) el mateix 29 de setembre, després de la ràpida convocatòria feta pel seu president, l'exmilitant del Partit Popular Francisco Pérez de los Cobos i admeté a tràmit els recursos presentats pel Govern d'Espanya, cosa que implicava que tant els preceptes recorreguts de la llei com el decret quedessin automàticament suspesos de forma cautelar durant cinc mesos.[35]

Davant d'aquest bloqueig i després de diverses reunions amb els partits que donaven suport a la consulta popular, el president decidí, el 14 d'octubre, substituir aquesta consulta popular no referendària per un procés de participació ciutadana organitzat per la Generalitat de Catalunya que inclou una consulta amb la mateixa pregunta i que es duria a terme el mateix dia. De nou, la consulta va ésser suspesa el 4 de novembre pel Tribunal Constitucional d'Espanya a instàncies del Govern d'Espanya. Tanmateix, el Govern de Catalunya en va mantenir la convocatòria.

Organització[modifica | modifica el codi]

Papereta amb la pregunta de la consulta.

Data i participants[modifica | modifica el codi]

El dia de la votació fou el 9 de novembre de 2014, entre les 9 i les 20 hores, en el local i la mesa de participació assignada per raó de l'adreça de residència i del primer cognom. La participació fou personal i intransferible. Per poder participar calia inscriure's en el Registre de participants. La inscripció a aquest es feia efectiva moments abans de participar, signant en la llista numerada de participants, on calia indicar el nom i cognoms i el número del DNI o NIE.

Foren cridats a participar:

  • Els catalans i les catalanes majors de 16 anys el dia 9 de novembre de 2014, residents a Catalunya o a l'exterior.
  • Les persones majors de 16 anys el dia 9 de novembre de 2014, nacionals d'estats de la Unió Europea i d'altres estats part de l'Acord sobre l'Estat Econòmic Europeu i Suïssa, residents a Catalunya.
  • Les persones majors de 16 anys el dia 9 de novembre de 2014, nacionals de tercers Estats, residents a Catalunya.

Els catalans i les catalanes amb residència o que es trobaven temporalment a l'estranger, podien participar el dia 9 de novembre, entre les 9 i les 20 hores (hora local), en els punts de participació habilitats a l'exterior. Això és: delegacions de la Generalitat a l'exterior i a les seus de l'Agència per la Competitivitat de l'Empresa situades a l'estranger.

Entre el 10 i el 25 de novembre de 2014, s'habilità la votació a les delegacions territorials del Govern de Catalunya per a les persones que acreditin una causa major.

Marc legal[modifica | modifica el codi]

El marc legal en el qual s'emparà la consulta fou l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 i la Llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana de 26 de setembre de 2014.[36]

Sistema de garanties i supervisió de la consulta[modifica | modifica el codi]

El sistema de garanties estava integrat pel Consell General de Participació, que és l'òrgan que tenia com a funció principal supervisar el procés i garantir-ne la transparència, i per les meses de participació, òrgans que els corresponia controlar el desenvolupament de la votació i recollir els vots dels ciutadans.[cal citació] El funcionariat era l'encarregat de supervisar el procés als punts de participació i de validar oficialment el recompte final.[cal citació]

D'altra banda, una comissió d'observadors internacionals analitzà el funcionament de la votació i comprovà que la consulta es realitzava d'acord amb els estàndards democràtics. Aquesta comissió fou encapçalada per Ian Duncan, diputat al Parlament Europeu.[37]

La pregunta[modifica | modifica el codi]

La consulta es basà en una pregunta amb dos apartats: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat?» i «En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?».

Difusió institucional[modifica | modifica el codi]

La difusió institucional començà el 15 d'octubre de 2014 mitjançant l'emissió de l'anunci informatiu «Tu hi participes, tu decideixes» en diferents mitjans audiovisuals.[38][39] El 25 d'octubre la difusió institucional es centrà en informar a la ciutadania sobre qui i com es pot participar.[40][41]

Campanya[modifica | modifica el codi]

Mural partidari de la consulta i la independència a Sant Celoni.

El període de deliberació participativa per tal de fomentar el debat i l'expressió de la pluralitat d'opcions existents tingué lloc entre el 30 d'octubre i el 8 de novembre, durant el qual les entitats i els partits podien fer campanya en els equipaments cívics i culturals.

Les organitzacions que participaren en la campanya a favor de la independència foren l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, que juntament amb l'Associació de Municipis per la Independència, formaren la plataforma Ara és l'hora. Els partits polítics CDC, ERC, CUP i SI també realitzaren campanyes a favor de la independència.[42] La resta de partits polítics apostaren per la llibertat de vot (UDC, ICV i EUiA) o bé es mostraren en contra de la independència (PSC-PSOE, PPC i C's).

Estudis i enquestes[modifica | modifica el codi]

En la metodologia emprada per a l'extrapolació del vot decidit només es té en compte els vots a favor i els vots en contra. La resta d'opcions de les enquestes (vots en blanc, vots nuls, abstenció, etc.) no es tenen en compte.

Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent? Extrapolació vot decidit
Data Mitjà A favor (%) En contra (%) Abstenció (%) Ns/Nc (%) A favor (%) En contra (%) Abstenció (%) Ns/Nc (%) Ref. Independència Sí (%) Independència No (%)
2013/12/14 El Periódico 52,3 30,4 17,3 - 84,3 11,1 4,6 - [43] 54,4 44,7
2013/12/14 El Mundo 43,0 39,1 9,0 8,9 81,9 15,8 - 2,3 [44] 43,4 56,6
2013/12/15 La Razón 48,2 32,2 10,7 9,0 83,0 13,9 - 3,1 [45] 50,8 49,4
2013/12/21 La Vanguardia 56,0 36,6 - 7,4 80,0 15,0 - 4,9 [46] 49,9 50,1
2014/02/06 8tv 48,1 24,4 - 27,5 84,7 8,0 - 7,3 [47] 59,1 40,1
2014/03/09 El Periódico 53,4 31,9 - 14,8 86,4 8,3 - 5,4 [48] 56,1 44,1
2014/04/30 CEO 56 19,3 11,1 11,2 81,8 14,9 0,8 2,5 [49] 62,9 37,2
2014/05/12 La Vanguardia 53,3 35,7 - - 81,5 14,7 - 3,8 [50]
2014/06/25 El Periódico 53,9 31,9 4,4 9,8 86,7 7,4 - 5,8 [51] 56,5 43,4
2014/07/19 El País 53,0 35,0 - 12,0 84,9 15,1 - - [52] 51,1 48,9
2014/08/08 La Razón 49,3 35,9 - 14,8 80,5 15,9 - 3,6 [53] 47,6 52,4
2014/08/08 El Mundo 41,3 39,5 - 19,2 82,3 17,7 - - [54] 42,1 57,9
2014/10/30 8tv 46,2 38,0 - 15,8 100,0[nota 1] 0,0 - - [55] 54,9 45,1
2014/10/31 CEO 74,2 19,7 6,9 9,3 76,9 19,6 0,6 2,8 [56] 60,2 39,8

Seguiment de l'esdeveniment[modifica | modifica el codi]

Carme Forcadell votant el 9 de novembre de 2014

Els col·legis, instituts i d'altres locals per a la participació van obrir les seves portes a les 9 del matí i van tancar a les 20h, sense gairebé cap incident remarcable al llarg de la jornada.

Resultats[modifica | modifica el codi]

Vol que Catalunya esdevingui un Estat?
Vol que aquest Estat sigui independent?

Escrutat al 100%

Opció Vots %
Sí - Sí 1.897.274 80,98%
Sí - No 234.848 10,02%
Sí - En blanc 22.755 0,97%
No 105.245 4,49%
En blanc 13.201 0,56%
Altres 71.505 3,05%
Total 2.344.828 100,00%

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Aquesta enquesta recull únicament una pregunta: "Vostè vol que Catalunya sigui un estat independent?".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Govern de Catalunya. «President Mas: "El sentit de país ha fet possible el consens per acordar una pregunta inclusiva, majoritària i clara"». Govern de Catalunya. [Consulta: 17 desembre 2013].
  2. Govern de Catalunya. «La consulta, el 9 de novembre de 2014: "Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas de resposta afirmativa, vol que aquest Estat sigui independent?"». Govern de Catalunya. [Consulta: 17 desembre 2013].
  3. «El govern convoca un nou 9-N». VilaWeb. [Consulta: 15 octubre 2014].
  4. «President Mas’s new plan for independence (9-N) vote». VilaWeb. [Consulta: 18 octubre 2014].
  5. «Preparations for alternative independence vote kick off while Madrid hesitates to act against it». Catalan News Agency. [Consulta: 18 octubre 2014].
  6. «Consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya 2014». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 setembre 2014].
  7. Tugas, Quetglas, March, Roger, M.E., Oriol. «"Vol que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?"». Diari Ara. [Consulta: 12 desembre 2013].
  8. Redacció. «El referèndum serà el 9 de novembre i es preguntarà sobre la independència». Vilaweb. [Consulta: 12 desembre 2013].
  9. «La consulta i els pressupostos per al 2014 centren la darrera sessió de control de l'any». parlament.cat. Parlament de Catalunya. [Consulta: 18 desembre 2013].
  10. La consulta per la independència serà el 9 de Novembre de 2014 - AraGirona.cat
  11. Separatist Catalan Parties Announce Alliance The New York Times, 18 December 2012
  12. Agreement in Catalonia on date of independence referendum Euronews, 19 December 2012
  13. Catalonia referendum set for 2014 Financial Times, 19 December 2012
  14. «Catalonia is following Scotland towards independence referendum in 2014» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2013].
  15. «Catalonia Sets Independence Referendum» (en anglès). The Wall Street Journal. [Consulta: 13 juny 2013].
  16. Ja són 920 els municipis catalans que donen suport al 9-N, Ara.
  17. Lluis Llach: “Podemos y los independentistas son dos respuestas distintas a un estado caótico de perversión de la democracia”, LaSexta, Salvados, 9/11/14
  18. 18,0 18,1 18,2 A-Etxearte, O.; Bataller, M.. «La independència es podrà votar». El Punt Avui, 13 desembre 2013.
  19. «El Parlament ja tramita la petició al Congrés per convocar un "referèndum consultiu"». Ara, 13 desembre 2013.
  20. «Rajoy: “La consulta no es farà perquè és anticonstitucional”». El Punt Avui, 13 desembre 2013.
  21. http://www.vilaweb.cat/noticia/4167521/20140116/votacio-referendum-surt-cara-psc.html
  22. «La CUP s'abstindrà dijous perquè no vol "demanar permís a Madrid" per la consulta», 14 gener 2014.
  23. «El PSC expulsará a los diputados que no voten contra la consulta», 14 gener 2014.
  24. «Àngel Ros deixarà el seu escó per les discrepàncies amb la direcció del PSC». Ara, 16 gener 2014.
  25. «El PSC es trenca al Parlament per la consulta». Ara, 16 gener 2014.
  26. «La històrica votació d'avui al Parlament: sistema preguntis AMB Resposta». Ara, 16 gener 2014.
  27. «Els grups proposen formalment que Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera defensin al Congrés dels Diputats el traspàs de la competència per convocar el referèndum». Parlament de Catalunya, 21 març 2014.
  28. «Mas crida Rajoy a posar "dia i hora" per al diàleg i repta el PP a plantejar una proposta de reforma constitucional». 3/24, 9 abril 2014.
  29. «Ara, la llei de consultes». RAC1, 9 abril 2014.
  30. «L'ANC proposa omplir la Diagonal de Barcelona de cap a cap per l'Onze de Setembre». 324.cat, 2 abril 2014. [Consulta: 5 abril 2014].
  31. «Catalans rally for independence referendum from Spain». BBC, 11 setembre 2014. [Consulta: 11 setembre 2014].
  32. «La llei de consultes s’aprovarà el 19 de setembre». El Singular, 10 setembre 2014.
  33. http://www.rtve.es/noticias/20140927/mas-firma-este-sabado-decreto-convocatoria-consulta-soberanista/1018621.shtml
  34. «El Consell d'Estat aprova per unanimitat els dictàmens per demanar la suspensió de la llei de consultes i el decret del 9-N». .
  35. «[El Tribunal Constitucional suspèn per unanimitat i en temps rècord la llei de consultes i la convocatòria del 9-N http://www.324.cat/noticia/2494419/politica/El-Tribunal-Constitucional-suspen-per-unanimitat-i-en-un-temps-record-la-llei-de-consultes-i-la-convocatoria-del-9-N]». 324.cat. [Consulta: 29 setembre 2014].
  36. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. «LLEI 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana». DOGC. [Consulta: 27 setembre 2014].
  37. «La declaració de la comissió internacional del 9-N». VilaWeb. [Consulta: 11 novembre 2014].
  38. Campanya institucional del 9N, YouTube.
  39. «Arrenca la nova campanya institucional del 9-N». VilaWeb. [Consulta: 15 octubre 2014].
  40. Campanya institucional del 9N: com participar, YouTube.
  41. Campanya institucional del 9N: qui pot participar, YouTube.
  42. CDC i ERC ja comencen la campanya pel sí-sí, Ara.
  43. «El 'sí' a la independència guanya sense arribar al 50%». el Periódico. [Consulta: 14 de desembre de 2013].
  44. «Un 35% de catalans votaria avui 'sí' a la independència». El Mundo. [Consulta: 14 de desembre de 2013].
  45. «No hi ha majoria per a la independència». La Razón. [Consulta: 15 de desembre de 2013].
  46. «Empat entre partidaris i contraris a la independència». La Vanguardia. [Consulta: 21 de desembre de 2013].
  47. «Una enquesta de 8TV mostra una Catalunya dividida davant el pla secessionista de Mas». [Consulta: 7 de febrer de 2014].
  48. «La mayoría de catalanes creen que no habrá referendo el 9-N». [Consulta: 20 de març de 2014].
  49. «El 'sí-sí' s'imposaria amb un 47% del cens, segons el CEO». [Consulta: 30 d'abril de 2014].
  50. «Crece la indecisión ante la consulta y la incertidumbre sobre su desenlace». [Consulta: 27 setembre de 2014].
  51. «La mitad de catalanes creen que el 9 de noviembre habrá consulta». [Consulta: 25 de jun de 2014].
  52. «La tercera vía se afianza entre los catalanes». [Consulta: 19 de juliol de 2014].
  53. «La independencia se desinfla en pleno «caso Pujol»». [Consulta: 8 d'agost de 2014].
  54. «La secesión divide a los catalanes...». [Consulta: 8 de setembre de 2014].
  55. «EXCLUSIVA enquesta Gesop: el 46,2% dels catalans votarien avui a favor de la independència». [Consulta: 30 d'octubre de 2014].
  56. «El sí-sí s'imposaria en la consulta amb el 49,4% dels vots i el no es quedaria en el 19,7%, segons el CEO». [Consulta: 31 d'octubre de 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]