Referèndum de Bielorússia de 2022

De Viquipèdia
Referèndum de Bielorússia de 2022Referèndum de Bielorússia de 2022
Data27 febrer 2022 Modifica el valor a Wikidata
Tipusreferèndum Modifica el valor a Wikidata

«Accepta les esmenes i addicions a la Constitució de la República de Bielorússia?» Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat6.815.667 Modifica el valor a Wikidata
Q189760 noun 84860 ccReJeanSoo vote.svg5.359.471
   78.63٪
Punt percentual 11.65
Nombre de vots vàlids5.126.978    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
4.440.813   86.62٪
Guanyador
No
686.165   13.38٪
 ← 2004 Modifica el valor a WikidataBielorússia Modifica el valor a Wikidata

El referèndum constitucional de Bielorússia de 2022 es va celebrar a Bielorússia el 27 de febrer de 2022.

El referèndum va ser ordenat pel president Aleksandr Lukaixenko el gener de 2022. L'objectiu a esmenar la constitució bielorussa pretenia consolidar el poder del règim de Lukaixenko després de les protestes massives de 2020 i 2021, que van desafiar el govern de Lukaixenko i van ser reprimides per la policia, amb la detenció de més de 35.000 persones. Els canvis van permetre al president romandre en el càrrec fins a 2035 i van donar poder a l'Assemblea Popular de tota Bielorússia, un òrgan extraparlamentari dominat pels partidaris del govern.[1][2] Els canvis també van renunciar a la condició de zona desnuclearitzada de Bielorússia, permetent que el país albergués armes nuclears per primera vegada des de la caiguda de la Unió Soviètica; els preparatius del referèndum es van produir mentre Rússia acumulava les seves tropes tant a Rússia com a Bielorússia en el preludi de la invasió russa d'Ucraïna en 2022, i les mateixes eleccions es van celebrar diversos dies després que Rússia iniciés la seva ofensiva militar a Ucraïna.[3][4][5]

La Comissió Electoral Central del govern bielorús va anunciar que el 65,2% de l'electorat va votar a favor de les esmenes.[5]

El referèndum es va dur a terme en un ambient de repressió; no es va permetre a l'oposició bielorussa fer campanya, i les eleccions no es van considerar lliures ni justes.[6] El referèndum va ser denunciat com una farsa per l'oposició bielorussa i la seva líder exiliada Sviatlana Tsikhanóuskaia,[5] per la Unió Europea[7] i pels Estats Units.[8]

Referències[modifica]