Referèndum sobre la llei electoral d'Andorra de 1982

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentReferèndum sobre la llei electoral d'Andorra de 1982
Tipusreferèndum
Data28 maig 1982
EstatAndorra
Modifica les dades a Wikidata

El 28 de maig de 1982 es va celebrar un referèndum sobre la llei electoral a Andorra.

Els electors podien optar entre tres opcions diferents. Finalment, com que cap opció va obtenir la majoria dels vots i com que tampoc es tractava d'un referèndum vinculant, es va mantenir el sistema electoral fins a l'any 1993, quan es va aprovar per referèndum la Constitució.

Antecedents[modifica]

Vegeu també: Referèndum sobre la reforma política d'Andorra de 1977 i Referèndum sobre la reforma política d'Andorra de 1978

El sistema electoral andorrà estava vigent des de l'any 1867, data en què es va aprovar la Nova Reforma. El sistema s'havia anat modificant durant el segle XX per implementar alguns canvis, com el sufragi universal masculí (1933), el sufragi femení (1970), un rebaixament de l'edat de vot de 25 a 21 anys (1971), la creació d'una circumscripció addicional per la nova parròquia d'Escaldes-Engordany (1978) o la separació d'eleccions generals i comunals amb renovacions completes dels càrrecs (1981). No obstant, el sistema d'elecció continuava essent el mateix: eleccions parcials per renovar la meitat dels membres dels consells (Consell General i consells de comú) cada 2 anys amb un escrutini majoritari en circumscripcions plurinominals. En el cas de les eleccions al Consell General, cada parròquia formava una circumscripció amb 4 consellers, independentment de la població d'aquesta.

A finals dels anys 70 van començar a sortir veus crítiques sobre sistema electoral, que en proposaven una reforma. Els arguments exposats pels partidaris d'un canvi de sistema eren: [1][2]

  • Sots-representació de les parròquies grans: fins a l'any 1978, Escaldes-Engordany formava part de la parròquia d'Andorra la Vella, que escollia el mateix nombre de consellers generals que la resta de parròquies. A les eleccions de 1977, Andorra la Vella tenia el 50,6% dels electors del país però només el 16,7% dels representants del Consell General. Amb la segregació d'Escaldes-Engordany, la nova parròquia va formar una circumscripció nova, de manera que aquesta desproporció es va rebaixar, però no de manera suficient: Andorra la Vella i Escaldes-Engordany van passar a tenir el 53,8% del cens electoral i només el 28,6% dels consellers generals.[3][4]
  • No-representació de les minories: amb el sistema majoritari plurinominal, cada votant tenia tants vots com escons s'haguessin de cobrir. Sortien escollits els candidats amb més vots, sempre que sobrepassessin el 50% dels vots vàlids. En cas contrari, passaven a una segona volta, on sortien escollits els candidats per majoria simple. Normalment sortien escollits tots els candidats d'una mateixa candidatura, de manera que les candidatures que quedaven en segona posició no obtenien cap escó.
  • Cos electoral reduït: el sufragi electoral estava limitat a les persones amb nacionalitat andorrana, que corresponia a una minoria del total de població d'Andorra. Per exemple: l'any 1979, el país tenia 30.000 habitants, però només tenien dret a vot unes 3.000 persones.[1]

L'any 1977 i 1978 es van celebrar dos referèndums sobre el futur polític d'Andorra, en el qual es feien propostes sobre el nombre de parròquies, la separació entre el poder legislatiu i el poder executiu i sobre el sistema electoral. No obstant, al tractar-se d'un referèndum amb més de dues respostes, no es va generar cap tipus de majoria i finalment no es va aplicar cap canvi important al sistema electoral.[5]

Opcions[modifica]

El govern andorrà va presentar un referèndum no vinculant amb tres opcions:

  • Proposta 1: mantenir el sistema vigent (majoritari).
  • Proposta 2: introduir un sistema proporcional a nivell parroquial.
  • Proposta 3: introduir un sistema proporcional a nivell nacional.

Resultats[modifica]

Opció Vots %
1. Majoritari 616 32,0
2. Proporcional parroquial 450 23,4
3. Proporcional nacional 813 42,2
Vots en blanc i nuls 47 2,4
Total 1.926 100
Cens/participació 3.660 52,6
Font: Avui, La Vanguardia

La participació fou del 52,6%. La parròquia amb més abstenció va ser Ordino, on només van votar al voltant del 30% del cens. Per contra, la parròquia amb més participació va ser Encamp, amb el 71,6% de participació.[6]

Els votants de les parròquies es van decantar segons l'opció que els garantiria més representativitat. Així doncs, les parròquies amb menys població van decantar-se per la proposta majoritària (número 1) i les més poblades, per la número 3 (sistema proporcional a nivell nacional). Concretament, l'opció 1 va guanyar a Canillo, Encamp, Ordino i la Massana; la proposta 2 a Sant Julià de Lòria i la 3 a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.[6]

Conseqüències[modifica]

Cap de les tres opcions va aconseguir la majoria absoluta. Al tractar-se d'un referèndum no vinculant, no es va aplicar de manera directa cap de les propostes. El Consell General va redactar un informe dels resultats als coprínceps.[7]

Finalment no es va acabar aplicant cap modificació al sistema electoral pel que fa a la repartició d'escons. No obstant, el 1985 es va reduir l'edat de vot de 21 a 18 anys. El sistema electoral fou canviat completament amb l'aprovació de la Constitució de 1993, a favor d'un sistema mixt, on la meitat dels escons van passar a ser escollits proporcionalment en una circumscripció nacional i l'altra meitat per sistema majoritari en circumscripcions parroquials.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Digital, La Vanguardia. «Edición del martes, 11 diciembre 1979, página 37 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). [Consulta: 19 agost 2018].
  2. «Crisi política imminent. Avui. 15/2/1977.». [Consulta: 19 agost 2018].
  3. Digital, La Vanguardia. «Edición del martes, 13 diciembre 1977, página 29 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). [Consulta: 19 agost 2018].
  4. «La parròquia de Canillo haurà de repetir la votació. Avui. 15/12/1979.». [Consulta: 19 agost 2018].
  5. Els coprínceps treballen en la reforma institucional. Avui. 28/4/1978
  6. 6,0 6,1 Digital, La Vanguardia. «Edición del sábado, 29 mayo 1982, página 4 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). [Consulta: 19 agost 2018].
  7. Digital, La Vanguardia. «Edición del domingo, 30 mayo 1982, página 27 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). [Consulta: 19 agost 2018].