Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN
12 de març de 1986
Considera convenient per a Espanya romandre en l'Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la Nació?
Sí o no Vots Percentatge
Yes check.svg 9.054.509 53,09%
X mark.svg No 6.872.421 40,3%
En blanc 1.127.673 6,61%
Vots vàlids 17.054.603 98,89%
Vots invàlids 191.855 1,11%
Vots totals 17.246.458 100,00%
Participació: 59,42% (electorat: 29.024.494)
Resultats electorals per províncies
Mapa del Referéndum de España de 1986.png
  •  Majoria del «sí»
  •  Majoria del «no»
1978 Flag of Spain.svg 2005

El dimecres 12 de març de 1986 se celebrà a Espanya un controvertit referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN, organització a la qual pertanyia des del 30 de maig de 1982.[1] Fou convocat pel govern presidit per Felipe González i hi foren cridats els espanyols majors de 18 anys, als quals se'ls presentava una papereta amb el següent text i pregunta:

« El Govern considera convenient, per als interessos nacionals, que Espanya romangui en l'Aliança Atlàntica, i acorda que aquesta permanència s'estableixi en els següents termes:
  • 1r. La participació d'Espanya en l'Aliança Atlàntica no inclourà la seva incorporació a l'estructura militar integrada.
  • 2n. Es mantindrà la prohibició d'instal·lar, emmagatzemar o introduir armes nuclears en territori espanyol.
  • 3r. Es procedirà a la reducció progressiva de la presència militar dels Estats Units a Espanya.

Considera convenient per a Espanya romandre en l'Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la Nació?[2]

»

La consulta va tenir un caràcter consultiu, no vinculant, conforme a l'article 92 de la Constitució Espanyola. El resultat va ser el "sí" a la permanència, gràcies al suport del 52,5% dels votants, enfront del 39,8% que va votar a favor del "no". El "no" va triomfar en totes les províncies de les comunitats autònomes de Catalunya, Navarra, el País Basc i a la província de Las Palmas, a Canàries. La participació va ser del 59,4%.

El president de la plataforma cívica que propugnava el «no» a l'ingrés d'Espanya a l'OTAN fou l'escriptor Antonio Gala.[3]

Controvèrsia[modifica | modifica el codi]

Cartell d'Unitat del Poble Valencià a favor del No.

Un dels motius pels quals aquest referèndum va resultar polèmic va ser el fet que el PSOE s'havia manifestat en contra de la permanència a l'OTAN abans d'entrar al Govern, usant l'eslògan "OTAN, d'entrada no". En el referèndum va proposar el sí. D'altra banda, Coalició Popular, que sempre havia estat partidària de l'entrada a l'OTAN, va recomanar l'abstenció en el referèndum.

Un altre dels motius va ser la redacció de la pregunta, la qual molts van considerar tendenciosa per encaminar als ciutadans cap al "sí".

Pregunta[modifica | modifica el codi]

La pregunta formulada als votants va ser la següent:

« El Govern considera convenient, per als interessos nacionals, que Espanya mantingui la permanència a l'Aliança Atlàntica, i acorda que aquesta permanència se situï en els següents termes:
  • 1.º La participació d'Espanya a l'Aliança Atlàntica no inclourà la seva incorporació a l'estructura militar integrada.
  • 2.º Es mantindrà la prohibició d'instal·lar, emmagatzemar o introduir armes nuclears en territori espanyol.
  • 3.º Es procedirà a la reducció progressiva de la presència militar dels Estats Units a Espanya.

Considera convenient per a Espanya pertànyer a l'Aliança Atlàntica en els termes acordats per el Govern de la nació?[4]

»

Resultats[modifica | modifica el codi]

  • Cens: 29.024.494 electors
  • Vots comptabilitzats: 17.246.458 votants (59,42%)
  • Vots a favor: 9.054.509 (52,5%)
  • Vots en contra: 6.872.421 (39,8%)
  • Vots en blanc: 1.127.673 (2,01%)
  • Vots nuls: 191.855 (1,09%)

Resultats per comunitat autònoma[modifica | modifica el codi]

Percentatge modificat, un cop eliminat el vot en blanc.

Comunitat autònoma Cens Participació Symbol OK.svg1 N No
Vots  % Vots  %
Andalusia 4.810.221 61,55% 1.868.623 67,38 904.635 32,62
Aragó 952.361 60,17% 318.640 61,72 197.608 38,28
Astúries 907.599 56,36% 273.074 57,28 203.622 42,72
Cantàbria 402.339 59,64% 140.251 63,96 79.031 36,04
Castella i Lleó 2.071.409 56,44% 627.633 61,54 392.251 38,46
Castella-La Manxa 1.283.563 58,30% 451.729 68,42 208.484 31,58
Catalunya 4.614.731 62,80% 1.263.416 46,28 1.466.639 53,72
Comunitat de Madrid 3.591.044 60,91% 1.135.636 56,77 864.700 43,23
Extremadura 823.281 61,96% 305.219 65,79 158.723 34,21
Galícia 2.220.686 38,51% 465.103 59,10 321.809 40,90
Illes Balears 524.710 52,03% 151.881 61,11 96.663 38,89
Illes Canàries 1.003.385 55,39% 242.015 46,31 280.639 53,69
La Rioja 202.523 59,97% 69.405 63,92 39.174 36,08
Múrcia 723.287 61,39% 254.572 62,08 155.469 37,92
Navarra 396.841 62,64% 99.815 43,28 130.828 56,72
País Basc 1.644.108 65,41% 336.518 32,45 700.539 67,55
País Valencià 2.776.354 66,33% 1.027.648 60,73 664.465 39,27
Total 29.024.494 59,42% 9.054.509 56,85 6.872.421 43,15

Font: Ministeri de l'Interior[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]