Referèndum sobre la permanència del Regne Unit dins la Unió Europea (2016)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Referèndum sobre la permanència del Regne Unit dins la UE
Ha de romandre el Regne Unit com a membre de la Unió Europea o ha d'abandonar la Unió Europea?
Ubicació Regne Unit i Gibraltar
Data 23 de juny de 2016 (2016-06-23)
Resultats
Vots %
Yes check.svg Romandre 16.141.241 &000000000000004810999948,11%
X mark.svg Abandonar 17.410.742 &000000000000005189000051,89%
Vots vàlids 33.551.983 &000000000000009992000099,92%
Vots nuls o en blac 26.033 &00000000000000000800000,08%
Total de vots 33.578.016 100.00%
Votants registrats/participació 46.501.241 &000000000000007220999972,21%
Resultats electorals per les àrees de votació
United Kingdom EU referendum 2016 area results.svg
  • Majoria del «Romandre»
  • Majoria del «Abandonar»
  • Modifica les dades a Wikidata

    Un referèndum va tenir lloc el 23 de juny de 2016 al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord i a Gibraltar, sobre la qüestió de si el Regne Unit ha de romandre dins del sí de la Unió Europea o no.[1] La pertinença britànica a la Unió Europea ha estat un tema controvertit des del 1973, any en què el país es va integrar dins de la Comunitat Econòmica Europea, amb debats recurrents des de l'inici, sobre la possibilitat d'una sortida del Regne Unit de la Unió Europea, que ha donat origen al terme "brexit", [a]

    El 2015 el Parlament britànic va aprovar l'acta "European Union Referendum Act 2015" que autoritza la celebració del referèndum. La llei de referèndum és fruit d'una iniciativa del govern del Partit Conservador, per tal de concloure el debat. Va ser la segona ocasió en què se celebri un referèndum d'aquest tipus després del "referèndum sobre la permanència del Regne Unit en la Comunitat Econòmica Europea" que es va celebrar el 1975 i en el qual el 67% dels electors es va mostrar partidari de romandre a la UE. S'espera que el referèndum del 2016 tingui uns resultats més atapeïts, afectant d'una manera directa l'estatus de Gibraltar que deixaria de ser "territori britànic d'ultramar pertanyent a la UE".[3][4]

    • Els partidaris de la "sortida de la UE" (el denominat Brexit) van assegurar que ser un Estat membre de la UE mina la sobirania del parlament, per la qual cosa el "Brexit" permetria un major control de la immigració, una millor posició britànica per a negociar acords comercials i un alliberament de la regulació i burocràcia comunitària.
    • Aquells que van votar per seguir sent membres de la UE van argumentar que qualsevol pèrdua de sobirania en un món amb diversos nivells d'organització supranacional es veu compensada amb els beneficis de pertànyer a la UE; van alertar dels riscos per a la prosperitat econòmica britànica d'una hipotètica sortida; amb la qual es veuria reduïda la influència internacional britànica i augmentarien les barreres comercials entre el Regne Unit i els estats de la UE.

    Una setmana abans del referèndum, la política britànica Jo Cox, membre del Partit Laborista i partidària de "romandre com a membre de la UE", va ser assassinada el 16 de juny de 2016 en plena campanya electoral pel.[5] El resultat del referèndum va ser abandonar la Unió Europea, amb un 51,9% dels vots.[6]

    Plantejament de Cameron[modifica]

    El principal objectiu del primer ministre David Cameron no era arrossegar el Regne Unit forta de la UE, però replantejar-ne els tractats que la conformaven: Tractat de Funcionament de la UE del 1957, Tractat de la Unió Europea del 1992 (ambdós esmenats pel Tractat de Lisboa del 2009), el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica del 1957 i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, vinculant legalment des del 2009. Amb això Cameron pretenia adaptar la UE als reptes del segle xxi, és a dir, fer-la més competitiva davant dels gegants asiàtics i dels EUA, a més de tornar-la més atractiva de cara als britànics mateixos.[7] Així doncs, els possibles acostaments amb Àsia de Cameron, podria veure's com a política de pressió cap a la UE.

    Després d'haver visitat els principals líders europeus, Cameron es va assegurar punts coincidents sobre la seva proposta. El primer ministre neerlandès, Mark Rutte, coincidia, per exemple, amb Cameron amb el punt 1 (els Països Baixos també són una economia oberta depenent del comerç internacional) i àdhuc amb el punt 3; en paraules del mateix Rutte, que dies més tard emprarà també Hammond: “European where necessary, national where possible”, fent clara referència a la necessitat de retallar en certa burocràcia legislativa comunitària.[7]

    Angela Merkel també es va mostrar d’acord en aquest punt, que altrament és un dels objectius de la nova Comissió Juncker, i va deixar a Cameron la porta oberta a una possible reforma dels Tractats, en el si del consens entre els 28 estats. Una reacció una mica paradoxal si tenim en compte que només uns dies abans Merkel i François Hollande havien arribat a un acord per impulsar una major integració política entre les diferents economies de l’Eurozona sense la perspectiva de canviar cap tractat. D’altra banda, Merkel també avalà la visió de Cameron de respectar aquells estats membres que no desitgen cedir més sobirania de cap tipus a les institucions comunitàries.[7]

    Per contra, l’executiu francès no es mostrà tan comprensiu amb les ambicions del primer ministre britànic. El ministre d’exteriors, Laurent Fabius, titllà els moviments de Cameron de “perillosos” en tant que suposaven un risc per a la unitat de la UE i donaven ales al “No” en un possible referèndum al Regne Unit. Per la seva banda, el president François Hollande afirmà que no aprovaria cap estatus especial per al Regne Unit.[7]

    L’encontre més tens, però, es produí a Varsòvia, on Cameron es topà amb el rebuig de la primera ministra, la liberal Ewa Kopacz, al seu pla de restringir la llibertat de circulació i reduir els incentius socials als treballadors d’origen europeu que viuen a Regne Unit. Actualment, hi ha al voltant de 800.000 ciutadans polonesos treballant al Regne Unit, i es creu que la xifra s’incrementarà substancialment durant els propers mesos.[7]

    Eventual Brexit[modifica]

    Un estudi de la consultora Global Counsel conclou que caldrien almenys 10 anys, comptant des que la “EU referendum Bill” (llei del referèndum, actualment en lectura a la Camara dels Comuns) és aprovada pel Parlament (tardor 2015), es produeix el referèndum (2016-2017) i eventualment el Regne Unit surt de la UE de forma oficial (2019). En cas que el resultat del referèndum sigui favorable al Brexit, el Regne Unit no pot marxar immediatament de la UE sinó que ha de mantenir obligatòriament dos anys de negociacions. La següent fase, a partir del 2019 i fins al 2025, hauria de permetre al Regne Unit tancar acords amb tercers països que substituïssin els actuals tractats de la UE. L’estudi del Global Counsel conclou que l’impacte del Brexit dependria, en bona part, de la relació que el Regne Unit establís amb la Unió Europea.[7] És en aquest punt, la cerca de països tercers, que pot explicar l'acostament amb l'Índia.

    Les negociacions que el primer ministre David Cameron va dur a terme amb la UE per tal que aquesta acceptés algunes de les prerrogatives que s'havia fixat van portar els seus fruits. Cameron, en vista de guanyar el referèndum i conservar el Regne Unit dins l'UE, van aconseguir que el Regne Unit accedís a tenir un "estatus" especial dins l'UE amb el qual, entre altres aspectes, es limitava la circulació d'immigració. El govern de David Cameron també va aconseguir que la resta de socis fessin una referència explícita a excloure el Regne Unit de la frase dels tractats que parla d’una Europa cada vegada més unida. A nivell financer, Cameron va poder incloure a l’acord una clàusula que dóna a un país el dret a imposar un fre a la regulació financera controvertida durant les reunions dels líders del Consell Europeu. De facto, un poder de ‘veto’ sobre regulació financera que descartava el president francès, François Hollande. El president del Consell, Donald Tusk, va assegurar en roda de premsa que l’acord és legalment vinculant i irreversible i reforça l’estatus especial del Regne Unit a la UE. El polonès va destacar que el Regne Unit necessita la UE, i la UE necessita el Regne Unit i que per això els líders europeus han fet tot el que han pogut perquè els britànics estiguin convençuts amb el nou acord. ‘Estimo el Regne Unit i estimo Brussel·les’, va dir el president del Consell, responent a Cameron, que a la seva compareixença va dir que no estima Brussel·les, sinó el seu país.[8] Amb tot, David Cameron va convocar el referèndum per al 23 de juny.[8]

    L'euroescepticisme[modifica]

    Les eleccions al parlament Europeu del 25 de maig del 2014 van deixar un resultat insòlit, que permet entendre d'alguna manera la convocatòria del referèndum al Regne Unit: per primera vegada a França, Anglaterra, Dinamarca i Grècia guanyaven partits contraris a la construcció europea. Els uns clarament xenòfobs i d'extrema dreta, altres simplement en contra de les retallades i les polítiques d'austeritat de la Troika, a Europa pujava l'euroescepticisme. Les eleccions a Polònia i Àustria del 2016 així ho van confirmar.[9][10][11]

    Pregunta[modifica]

    Inicialment, la pregunta proposada davant el Parlament va ser:

    Anglès: Should the United Kingdom remain a member of the European Union?

    Gal·lès: A ddylai’r Deyrnas Unedig aros yn aelod o’r Undeb Ewropeaidd?

    Ha de romandre el Regne Unit com a membre de la Unió Europea?

    Amb les següents opcions de resposta:

    Anglès: Yes / No

    Gal·lès: Dylai / Na ddylai

    / No

    Posteriorment, la Comissió Electoral va recomanar que la pregunta proposada es canviés per una altra més clara i directa per als votants i que s'expressés d'una manera més neutral. Finalment, es va decidir que la pregunta que els ciutadans britànics, "nord-irlandesos" i la resta de ciutadans de la Commonwealth, contestarien el dia del referèndum sobre la permanència de Regne Unit dins la Unió Europea seria:

    Anglès: Should the United Kingdom remain a member of the European Union or leave the European Union?
    Gal·lès: A ddylai’r Deyrnas Unedig aros yn aelod o’r Undeb Ewropeaidd neu adael yr Undeb Ewropeaidd?
    Ha de romandre el Regne Unit com a membre de la Unió Europea o ha d'abandonar la Unió Europea?

    Amb dues possibles respostes:

    Anglès: Remain a member of the European Union / Leave the European Union
    Gal·lès: Aros yn aelod o’r Undeb Ewropeaidd / Gadael yr Undeb Ewropeaidd
    Romandre com a membre de la Unió Europea / Abandonar la Unió Europea

    Posicionaments[modifica]

    Partits polítics[modifica]

    Postura Partits polítics
    Romandre a la UE Partit de l'Aliança d'Irlanda del Nord
    Partit Verd Anglaterra i Gal·les
    Irlanda del Nord
    Escòcia
    Partit Laborista
    Liberal Demòcrates
    NI21
    Plaid Cymru
    Partit Nacional Escocès
    Sinn Féin
    Partit Socialdemòcrata i Laborista
    Partit Unionista de l'Ulster
    Abandonar la UE
    Partit Unionista Democràtic
    Veu Unionista Tradicional
    Partit de la Independència del Regne Unit
    Neutral Partit Conservador

    Entre els partits minoritaris: el Respect Party, la "Coalició Sindicalista i Socialista", el partit "Independència d'Europa" i el Partit Nacional Britànic recolzen la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, en canvi el Partit Socialista Escocès es mostra a favor del fet que el Regne Unit continuï sent membre de la Unió Europea.

    Tots els partits que tenen representació al Parlament de Gibraltar recolzen que el Regne Unit continuï sent membre de la Unió Europea: Socialdemòcrates de Gibraltar, el Partit Socialista Laborista de Gibraltar i el Partit Liberal de Gibraltar.

    Consell de Ministres[modifica]

    Postura Ministre/a
    Romandre dins la UE David Cameron (Primer Ministre)
    Philip Hammond (Ministre d'Afers exteriors i de la Mancomunitat)
    Jeremy Hunt (Ministre de Salut)
    Michael Fallon (Ministre de Defensa)
    Sajid Javid (Ministre de Negocis, Innovació i Habilitats)[12]
    Theresa May (Ministra de l'Interior)
    Patrick McLoughlin (Ministre de Transport)
    Nicky Morgan (Ministra d'Educació, de la Dona i d'Igualtat)
    David Mundell (Ministre per a Escòcia)
    George Osborne (Primer Secretari d'Estat i Canceller d'Hisenda)
    Liz Truss (Ministra de Medi ambient, Alimentació i Assumptes Rurals)
    Abandonar la UE Iain Duncan Smith (Ministre de Treball i Pensions)
    Michael Gove (Ministre de Justícia)
    Chris Grayling (President del Consell i Capdavanter de la Cambra dels comuns)
    Priti Patel (Ministra d'Ocupació)
    Theresa Villiers (Ministra per a Irlanda del Nord)
    John Whittingdale (Ministre de Cultura, Mitjans de comunicació i Esport)

    Sondejos[modifica]

    Sondejos

    Al mes de desembre del 2011 el diari Mail on Sunday publicava una enquesta segons la qual el 66% dels britànics estava a favor que es consultés el poble sobre la sortida del Regne Unit de la UE mitjançant un referèndum. També, segons el mateix diari, si es plantegés una consulta sobre abandonar la UE, un 48% dels britànics hi votarien a favor, i un 33%, en contra.[13]

    Al mes de juny del 2015 Sky News publicava un altre sondeig segons el qual el 46% dels britànics no estaria d'acord en marxar de la UE si aquest fet tingués un impacte negatiu sobre l'economia del país, mentre que el 28% hi estaria d'acord.[14]

    Al mateix juny del 2015 el diari London Evening Standard donava un resultat clarament favorable a seguir dins de la UE, amb un 66% dels enquestats a favor i un 22% en contra.[15]

    Al mes de febrer del 2016 la cadena escocesa de televisió STV News va fer una enquesta en la qual el resultat reflectia que el 62% dels escocesos estaven disposats a quedar-se dins de la Unió Europea contra el 55% dels britànics. Segons l'enquesta, una hipotètica sortida de la UE impulsaria el moviment independentista escocès, però si el referèndum sobre la independència d’Escòcia se celebrés el mes de febrer mateix del 2016, els votants estarien molt més dividits: un 49% votaria ‘sí’ a la independència, un 45% votaria ‘no’ i un 5% assegura no tenir-ho clar.[16]

    Resultats[modifica]

    [17]

    Flag of the United Kingdom.svg

    Referèndum sobre la permanència del Regne Unit en la Unió Europea
    Resultats globals

    Opció Vots %
    Romandre a la Unió Europea 16.141.241 48,1 %
    Abandonar la Unió Europea 17.410.742 51,9 %
    Vots vàlids 33.551.983 99,92 %
    Vots nuls 26.033 0 %
    Vots en blanc 0 0 %
    Participació 0 72,1 %
    Abstencions 0 0 %
    Votants registrats 46.501.241 0 %
    Font: Ministeri de l'Interior del Regne Unit

    Resultats per districte electoral[modifica]

    Resultats per Nacions[modifica]

    En aquesta taula es presenta el resultat final del referèndum en cada nació constitutiva i en la totalitat del Regne Unit, expressat en nombre de vots i amb el percentatge corresponent. A més, es mostra una columna amb la diferència de vots entre una opció i l'altra.

    Nació Romandre % Abandonar % Diferència %
    Flag of Scotland.svg Escòcia 1.661.191 62,00% 1.018.322 38,00% 642.869 24,0%
    Flag of Wales (1959–present).svg Gal·les 772.347 47,47% 854.572 52,53% 82.225 5,06%
    Flag of Gibraltar.svg Gibraltar 19.322 95,9% 823 4,1% 18.499 91,8%
    Flag of England.svg Anglaterra 13.266.996 46,6% 15.188.406 53,4% 1.921.410 6,8%
    Ulster Banner.svg Irlanda del Nord 440.437 55,76% 349.442 44,24% 90.995 11,52%
    Flag of the United Kingdom.svg Total 16.141.241 48,1% 17.410.742 51,9% 1.269.501 3,6%

    Resultats per Regions[modifica]

  • Abandonar
  • Romandre
  • Anglaterra[modifica]

    Region Romandre % Abandonar %
    Est d'Anglaterra 1.448.616 43,52% 1.880.367 56,48%
    Gran Londres 2.263.519 59,93% 1.513.232 40,07%
    Midlands de l'Est 1.033.036 41,18% 1.475.479 58,82%
    Midlands de l'Oest 1.207.175 40,74% 1.755.687 59,26%
    Nord-est d'Anglaterra 565.595 41,96% 778.103 58,04%
    Nord-oest d'Anglaterra 1.699.020 46,35% 1.966.925 53,65%
    Sud-est d'Anglaterra 2.391.718 48,22% 2.567.965 51,78%
    Sud-oest d'Anglaterra 1.503.019 47,37% 1.669.711 52,63%
    Yorkshire i Humber 1.158.298 42,29% 1.580.937 57,71%

    Escòcia[modifica]

  • Abandonar
  • Romandre
  • Region Romandre % Abandonar %
    Aberdeen 63.985 61,1% 40.729 38,9%
    Aberdeenshire 76.445 55,0% 62.516 45,0%
    Angus 32.747 55,3% 26.511 44,7%
    Argyll i Bute 29.494 60,6% 19.202 44,7%
    Clackmannanshire 14.691 57,8% 10.736 42,2%
    Dumfries i Galloway 43.864 53,1% 38.803 46,9%
    Dundee 39.688 59,8% 26.697 40,2%
    East Ayrshire 33.891 58,6% 23.942 41,4%
    East Dunbartonshire 44.534 71,4% 17.840 28,6%
    East Lothian 36.026 64,6% 19.739 35,4%
    East Renfrewshire 39.345 74,3% 13.596 25,7%
    Na h-Eileanan Siar 8.232 55,2% 6.671 44,8%
    Edimburg 187.795 74,4% 64.498 25,6%
    Falkirk 106.754 58,6% 75.466 41,4%
    Glasgow 168.335 66,6% 84.474 33,4%
    Highland 70.308 56,0% 55.349 44,0%
    Inverclyde 24.688 63,8% 14.011 36,2%
    Midlothian 28.217 62,1% 17.251 37,9%
    Moray 24.114 50,1% 23.992 49,9%
    North Ayrshire 38.394 56,9% 29.110 43,1%
    North Lanarkshire 95.549 61,7% 59.400 38,3%
    Illes Òrcades 7.189 63,2% 4.193 36,8%
    Perth i Kinross 49.641 61,1% 31.614 38,9%
    Renfrewshire 57.119 64,8% 31.010 35,2%
    Scottish Borders 37.952 58,5% 26.962 41,5%
    Shetland 6.907 56,5% 5.315 43,5%
    South Ayrshire 39.265 59,0% 29.241 41,0%
    South Lanarkshire 102.568 63,1% 60.024 36,9%
    Na h-Eileanan Siar 8.232 55,2% 6.671 44,8%
    Stirling 33.112 67,7% 15.787 32,3%
    West Dunbartonshire 26.794 62,0% 16.426 38,0%
    West Lothian 51.560 58,3% 36.948 41,7%

    Gal·les[modifica]

  • Abandonar
  • Romandre
  • Region Romandre % Abandonar %
    Anglesey 16.618 49,1% 19.333 50,9%
    Blaenau Gwent 13.215 38,0% 23.587 62,0%
    Bridgend 33.726 45,4% 40.622 54,6%
    Bro Morgannwg 36.681 50,3% 35.628 49,1%
    Cardiff 101.788 60,0% 67.816 40,0%
    Caerffili 39.178 42,4% 53.295 57,6%
    Castell-nedd Port Talbot 32.651 43,2% 43.001 56,8%
    Ceredigion 21.711 54,6% 18.031 45,4%
    Conwy 30.147 46,0% 35.357 54,0%
    Gwynedd 35.517 58,1% 25.665 41,9%
    Merthyr Tudful 12.574 43,6% 16.291 56,4%
    Monmouthshire 28.061 50,4% 27.569 49,6%
    Newport 32.413 44,0% 41.326 56,0%
    Powys 36.762 46,3% 42.707 53,7%
    Rhondda Cynon Taf 53.973 46,3% 62.590 53,7%
    Sir Benfro 29.367 42,9% 39.155 57,1%
    Sir Ddinbych 23.955 46,0% 28.117 54,0%
    Sir Gaerfyrddin 47.654 46,3% 55.381 53,7%
    Sir y Fflint 37.867 43,6% 48.930 56,4%
    Swansea 58.307 48,5% 61.936 51,5%
    Torfaen 19.363 40,2% 28.781 59,8%
    Wrecsam 28.822 41,0% 41.544 59,0%

    Vegeu també[modifica]

    Notes[modifica]

    1. Els termes Brexit i Brixit aparentment es van encunyar per primera vegada el juny de 2012; Brixit va ser utilitzat per primera vegada per un columnista a The Economist, mentre que Brexit va ser utilitzat per primera vegada per un grup nacionalista britànic. Els termes van ser probablement inspirats per la paraula Grexit, abreviatura de Greek withdrawal from the eurozone (retirada grega de l'eurozona). El terme Brexit es va convertir en una paraula de moda àmpliament utilitzada a partir del 2013.[2]

    Referències[modifica]

    1. «Cameron anuncia que el referéndum sobre el ‘Brexit’ será el 23 de junio». El País, 20-02-2016. [Consulta: 20 febrer 2016].
    2. BuzzWord: Brexit also Brixit, Macmillan Dictionary (12 Febrer 2013).
    3. Adrian Williamson, The Case for Brexit: Lessons from the 1960s and 1970s, History and Policy (2015)
    4. «CONFIRMED: Gibraltar to vote in European referendum». Gibraltar Panorama, 26-05-2015 [Consulta: 8 desembre 2015].
    5. «Jo Cox MP dead after shooting attack», 16-06-2016. [Consulta: 16 juny 2016].
    6. «EU referendum results live: Brexit wins as Britain votes to leave European Union», 24-06-2016. [Consulta: 24 juny 2016].
    7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta focuseuropablog
    8. 8,0 8,1 «Cameron convoca el referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la UE pel 23 de juny». [Consulta: 17 febrer 2017].
    9. «El liberal Komorowski guanya les eleccions presidencials a Polònia» (en català). Nació Digital.
    10. «El Punt Avui». [Consulta: 17 febrer 2017].
    11. http://elecciones.mir.es/resultados2014/99PE/DPE09999CM.htm
    12. En anglès: Business, Innovation and Skills
    13. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/la-crisi-de-leuro/britanics-recolzen-postura-cameron-1264481
    14. http://news.sky.com/story/1507772/economy-key-to-eu-vote-sky-survey-suggests
    15. http://www.standard.co.uk/news/politics/we-want-to-stay-in-eu-voters-tell-pm-10331462.html
    16. http://news.stv.tv/politics/1342223-stephen-daisley-finds-58-of-scots-would-back-independence-if-uk-quits-eu
    17. «Results EU Referendum». BBC [Consulta: 24 juny 2016].

    Enllaços externs[modifica]