Referèndum sobre la reforma política d'Andorra de 1977

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula eleccionsReferèndum sobre la reforma política d'Andorra de 1977
Data28 octubre 1977 Modifica el valor a Wikidata
Tipusreferèndum Modifica el valor a Wikidata
Resultat electoral Modifica el valor a Wikidata
Andorra Modifica el valor a Wikidata 1978 Modifica el valor a Wikidata  → 

El 28 d'octubre de 1977 es va celebrar un referèndum sobre la reforma política a Andorra.

El referèndum no era vinculant i tenia 6 opcions de resposta. Cap d'aquestes va obtenir la majoria dels vots. L'any següent se celebrà un referèndum de desempat entre l'opció més votada i una de nova proposada pel Consell General.

Opcions[modifica]

El referèndum organitzat preveia sis propostes diferents sobre l'organització administrativa per pàrroquies, del poder executiu i legislatiu del Principat d'Andorra i del sistema electoral. Les propostes foren realitzades pel Consell General, Consells de Comú, quarts (subdivisions de les parròquies) i agrupacions polítuques (en aquell moment no estaven legalitzats els partits polítics).

En total es van realitzar 6 propostes:[1]

Proposta Proposada per Detalls
1 Consell General
2 Consell General
  • Cada parròquia escull 8 consellers generals.
  • El cap de govern s'escull en eleccions.
  • El cap de govern escull el vicepresident i 4 ministres.
  • Amb la dimissió del cap de govern, es dissol el Consell General i es convoquen eleccions.
3 Consell General
  • Instauració d'un sistema bicameral
  • 16 consellers s'escullen proporcionalment a la població (amb un mínim de 2 per parròquia) i 12 consellers s'escullen en circumscripcions parroquials (2 per parròquia).
  • Govern format per 6 membres (1 per parròquia) i escollit per les cambres legislatives.
  • Legalització de la moció de censura, amb nova elecció del govern per part de les cambres legislatives.
4 Comú de la Massana
  • Creació de la parròquia de les Escaldes.
  • Cada parròquia està representada per 4 consellers.
  • Cada parròquia té un membre al govern o a la sindicatura.
  • Amb la dimissió del cap de govern, es dissol el Consell General i es convoquen eleccions.
5 Quart de les Escaldes
  • Creació de la parròquia de les Escaldes.
  • Cada parròquia està representada per 4 consellers.
  • El cap de govern s'escull en eleccions i els ministres serien nomenats pel cap de govern.
  • Legalització de la moció de censura.
6 Agrupament Democràtic d'Andorra
  • Representació proporcional en circumscripció nacional.
  • Assemblea de parròquies amb 4 representants per cadascuna.
  • Elecció directa del cap de govern i nomenament dels ministres pel cap de govern, sense importar les parròquies de procedència dels membres.

Resultats[modifica]

Opció Vots %
Opció 1 28 1,5
Opció 2 41 2,1
Opció 3 13 0,7
Opció 4 173 9,0
Opció 5 393 20,5
Opció 6 668 34,9
Vots en blanc 597 31,2
Vots nuls 24
Total 1.937 100
Cens/participació 3.206 60,4
Font: Avui

Cap opció va esdevenir majoritària. L'opció amb més vots va obtenir un 34,9% dels vots. La segona opció en nombre de vots van ser els vots en blanc, que van suposar un 31,2% dels vots totals. Les opcions que aspiraven a la redistribució de la representativitat, bé recolzant la creació de la parròquia d'Escaldes-Engordany o bé instaurant un sistema de representació proporcional, van ser les que sumades van obtenir més vots. D'altra banda, les propostes presentades pel Consell General van obtenir només un 4,3% dels vots.[2]

Al quart d'Andorra la Vella va guanyar l'opció 6 amb el 63,3% dels vots. A les Escaldes va guanyar l'opció proposada pel Quart (número 5) amb el 67,3% dels vots. La parròquia de Sant Julià de Lòria va ser la que va registrar el percentatge de vots en blanc més elevat, concretament amb un 51,6% dels vots.[3]

Conseqüències[modifica]

L'opció 6 va resultar guanyadora, però no es va acabar aplicant la proposta. Per una banda, els resultats d'aquesta opció no tenia suficients vots per ser considerada guanyadora. D'altra banda, tampoc era un referèndum vinculant.

Tot i això, es va planificar un segon referèndum per trobar alguna solució a la situació generada pels resultats. Aquest referèndum es va celebrar l'any següent. Es va mantenir la proposta número 6 i es va crear una setena opció entre les propostes 4 i 5, que havien arribat a punts en comú.[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. La Vanguardia Digital. «Edición del jueves, 27 octubre 1977, página 26 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). [Consulta: 19 agost 2018].
  2. Premsa digitalitzada. «Avui. 29/10/1977». [Consulta: 19 agost 2018].
  3. La Vanguardia Digital. «Edición del sábado, 29 octubre 1977, página 4 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). [Consulta: 19 agost 2018].
  4. La Vanguardia Digital. «Edición del martes, 10 enero 1978, página 23 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). [Consulta: 19 agost 2018].