Referèndum sobre la reforma política d'Andorra de 1978

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentReferèndum sobre la reforma política d'Andorra de 1978
Tipus referèndum
Data 16 gener 1978
Estat Andorra
Modifica les dades a Wikidata

El 16 de gener de 1978 se celebrà un segon referèndum sobre la reforma política a Andorra, després que el referèndum celebrat tres mesos abans acabés sense cap proposta amb una majoria clara. Aquest segon referèndum tampoc acabà amb cap majoria sobre cap proposta.

Antecedents[modifica]

El 28 d'octubre de 1977 se celebrà un referèndum amb 6 propostes per reformar el sistema polític, electoral i territorial andorrà, generat per causes com la sotsrepresentativitat d'algunes poblacions del Principat i pel fet de no existir separació entre el poder legislatiu i executiu.

El referèndum acabà sense cap resultat clar, perquè la proposta més votada tan sols va obtenir el 34,9% dels vots i la segona opció en nombre de sufragis foren els vots en blanc, amb un 31,21% de suport. Aquest fet va generar un impàs en la política del país, de manera que després de reunions entre el Consell General i les parts interessades, es va convocar aquest referèndum per trobar una solució definitiva.[1]

Opcions[modifica]

El Consell General va presentar un segon referèndum no vinculant per decidir el futur polític del país. A diferència del primer referèndum, en aquest només es van presentar tres propostes: la sisena, la setena (fusió de la 4a i 5a) i 'cap de les anteriors':[1][2]

Proposta Presentada per Detalls
6 Agrupament Democràtic d'Anorra
  • Representació proporcional en circumscripció nacional.
  • Assemblea de parròquies amb 4 representants per cadascuna.
  • Elecció directa del cap de govern i nomenament dels ministres pel cap de govern, sense importar les parròquies de procedència dels membres
7 Comú de la Massana i Quart de les Escaldes (fusió de les propostes 4 i 5)
  • Creació de la parròquia d'Escaldes-Engordany.
  • Elecció directa del cap de govern.
  • Les mocions de censura també dissolen el Consell General i porten a la convocatòria d'eleccions.
Cap de les anteriors

Resultats[modifica]

Opció Vots %
Opció 6 647 31,5
Opció 7 673 32,8
Cap de les anteriors 731 35,6
Vots en blanc i nuls 56
Total 2.107 100
Cens/participació 3.235 65,1
Font: La Vanguardia

La participació va ser del 65,1%. Els vots en blanc van ser considerats nuls. Com en el primer referèndum, aquest tampoc va generar cap majoria clara entre la població. De fet, l'opció amb més suports va ser la contrària a aplicar qualsevol de les propostes.[2]

Conseqüències[modifica]

Malgrat la continuació de l'impàs polític, les trobades entre partidaris de les propostes, el Consell General i els representants dels coprínceps van continuar. Alguns dels punts d'ambdues propostes van arribar a veure lluny i es van aprovar, com la creació de la parròquia d'Escaldes-Engordany el mateix any o la distinció entre el poder legislatiu i executiu i el conseqüent creació de càrrecs, com la figura del cap de govern, i canvi de la nomenclatura dels càrrecs l'any 1982. Altres propostes, com la conversió d'Andorra en un estat de dret van haver d'esperar fins a l'any 1993. També hi va haver altres propostes, com l'elecció directa del cap de govern, que no van arribar a prosperar. Pel que fa a les propostes de sistemes electorals, es va celebrar un referèndum el 1982.[3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Digital, La Vanguardia. «[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1978/01/10/pagina-23/33757862/pdf.html Edición del martes, 10 enero 1978, página 23 - Hemeroteca - Lavanguardia.es]» (en es). [Consulta: 19 agost 2018].
  2. 2,0 2,1 Digital, La Vanguardia. «[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1978/01/17/pagina-4/33762839/pdf.html Edición del martes, 17 enero 1978, página 4 - Hemeroteca - Lavanguardia.es]» (en es). [Consulta: 19 agost 2018].
  3. «Avui. 28/4/1978.». [Consulta: 19 agost 2018].