Refugi antiaeri de la Font Gran

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Refugi antiaeri de la Font Gran
Imatge
Dades
TipusRefugi antiaeri Modifica el valor a Wikidata
Construcció1938 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud25 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBenissanet (Ribera d'Ebre) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça de la Font Gran Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 03′ 25″ N, 0° 38′ 01″ E / 41.056857°N,0.633678°E / 41.056857; 0.633678
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC39596 Modifica el valor a Wikidata

El Refugi antiaeri de la Font Gran és un refugi antiaeri subterrani de Benissanet (Ribera d'Ebre) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat dins del nucli urbà de la població de Benissanet, al bell mig del terme, a la plaça de la Font Gran.[1]

Descripció[modifica]

És un refugi antiaeri subterrani format per dues llargues galeries o passadissos, amb l'accés actual situat al subsol de la plaça, darrere la font. De fet, tant aquest accés com el que està situat sota la casa coneguda com a ca Lleixà (plaça Catalunya, 8), actualment tapiat, es construïren amb posterioritat als accessos originals, aquests últims situats al sòl del carrer de la Creu (a la cantonada sud-oest de la plaça) i al subsol de la casa Bonfill (plaça Catalunya, 22-carrer de les Eres). Des de l'accés actual al refugi s'accedeix a la primera galeria, d'uns 35 metres de longitud. A la part final d'aquesta, al subsol de l'avinguda de Sant Jordi, es divideix en dos trams.[1]

El tram de l'esquerra, d'uns quatre metres de longitud, s'acaba a la boca de la casa Bonfill, i s'hi ubiquen dues petites sales actualment museitzades. El de la dreta, d'uns 33 metres de longitud, finalitza a la boca de ca Lleixà. Les galeries presenten les parets laterals bastides amb maons disposats a cantell, mentre que la volta és de mig punt i està bastida amb maons disposats a pla. Hi ha trams on la galeria no ha estat construïda, deixant així el subsol geològic de la zona vist. En general, aquests passadissos amiden un metre d'amplada per 1,70 metres d'alçada aproximada. Tot el recorregut combina trams rectilinis amb d'altres curvilinis. Per arribar als accessos hi ha escales.[1]

Història[modifica]

Després de l'inici de la Batalla de l'Ebre, el 25 de juliol de 1938, i com a conseqüència dels bombardejos constants de l'aviació enemiga, les autoritats municipals i militars republicanes decidiren bastir diversos refugis antiaeris.[1]

En el cas del refugi de la Font Gran es va construir gràcies a l'ajuda dels soldats republicans i de les noies joves del municipi, una vintena d'entre 14 i 16 anys, que treballaren nit i dia durant els mesos d'agost, setembre i octubre de l'any 1938, fins que ho varen enllestir.[1]

Benissanet es convertí, al llarg de gairebé tota la batalla, en rereguarda de l'exèrcit republicà i en un dels eixos de comunicacions a través del riu. Cal esmentar que hi va haver un destacament de potabilització d'aigües, que analitzava l'aigua que es repartia als soldats. Durant l'agost i l'octubre l'estat Major de Líster també s'instaurà en Benissanet.[1]

Actualment el refugi ha estat rehabilitat com a memorial democràtic per recuperar la memòria històrica dels diferents espais de la Batalla de l'Ebre i és visitable prèvia visita concertada amb l'Ajuntament.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Refugi antiaeri de la Font Gran». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Refugi antiaeri de la Font Gran