Refugi de Rebost
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Refugi de muntanya  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Natural del Cadí-Moixeró | |||
| Construcció | 25 setembre 1955 | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 1.650 m | |||
| Hi passa | cavalls del vent, GR 150, GR 4 i Transpirinenca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bagà (Berguedà) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Capacitat màxima | 50 | |||
| Lloc web | refugirebost.cat | |||
El Refugi de Rebost és un refugi de muntanya de la Unió Excursionista de Catalunya que està situat a 1.640 metres d'altitud sota el Pedró dels Quatre Batlles (La Tosa), al vessant sud-est de Comabella, al terme municipal de Bagà, a la comarca del Berguedà, dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró.[1][2] Es troba guardat tot l'any amb una capacitat de fins a 50 places, però també disposa d'un edifici annex que serveix de refugi lliure amb una capacitat de 28 places.[3]
Es troba dins del circuit de la travessa Cavalls del vent,[3] i és un lloc de pas del GR-4-2 i del GR-150. Des del refugi es poden fer tota mena de sortides pel Parc Natural del Cadí-Moixeró i pujar a la Tosa, les Penyes Altes de Moixerò i el Puigllançada.[3] A més, és el principi i final del PR126. També té 10 Circuits Permanents d'Orientació. I es troba en el recorregut de la transpirinenca en BTT.[4]
Accés[modifica]
Les rutes d'accés al refugi són diverses:
- L'accés al refugi en vehicle propi és per la carretera asfaltada BV-4024 de Bagà a Coll de Pal i a peu (1 km) per pista forestal indicada que surt del Collet Roig fins al refugi.[3]
- L'accés a peu dependrà del punt d'inici:[5]
- Des de Bagà seguint la gran ruta GR-150 o GR-4.2 direcció a Puigcerdà. Duració: 3:30 hores.
- Des de La Molina seguint la gran ruta GR-4.2 direcció Bagà. Duració: 4 hores.
- Des del Refugi Sant Jordi. Duració: 4 hores.
- Des del Refugi Niu de l’Àliga. Duració: 2 hores.
- Des del Refugi Erols. Duració: 3:30 hores.
Història[modifica]
Ubicat en un edifici que antigament fou l'era d'una masia que treballava els camps de conreu dels voltants, propietat del senyor Casals de Solsona, més conegut com el Xarnego.[3] Actualment, aquella casa es troba en estat precari i serveix de magatzem del refugi, a pocs metres d'aquest. Ja aleshores aquell mas era conegut com "el Rebost", a causa de la gran quantitat i varietat de comestibles que s'hi guardaven.[6]
Els veïns del municipi de Bagà i els socis de la delegació de la UEC de Bagà van treballar tots a una perquè aquella antiga masia, abandonada després de la Guerra Civil espanyola i propietat de l'Ajuntament de Bagà des del 1948,[3] pogués ser reconvertida en un refugi de muntanya.
La UEC de Bagà (Unió Excursionista de Catalunya de Bagà) va liderar el projecte a partir que l'Ajuntament de Bagà, el 7 de desembre de 1954 li cedís l'antiga era i masia per un període de 25 anys, amb la condició que l'era es convertís en un refugi de muntanya i la masia en un refugi lliure. Les obres d'arranjament van anar a càrrec de la UEC de Bagà amb la col·laboració desinteressada de socis i voluntaris, que van tenir com a resultat l'obertura del refugi de muntanya i la seva inauguració oficial el 25 de setembre del 1955, tot i que fins a l'any 13 de setembre de 1974 no es posaren guardes al refugi de muntanya. Un any més tard començaren les obres de reforma per adequar l'antiga masia "el Rebost" com a refugi lliure, que no es va inaugurà fins al 2 de novembre de 1958. L'Ajuntament de Bagà va prorrogar el febrer de 1984 la cessió del refugi a la UEC de Bagà per 25 anys més amb la condició que el refugi havia d'estar sempre obert.[3]
El 1990 també és una data significativa en la història del refugi, ja que en aquell moment se'n va escometre una reforma i ampliació, aixecant-hi un pis, instal·lant dutxes i lavabos i ampliant-lo amb dos annexos adossats laterals, que va permetre que el 10 de juny de 1990 s'inaugurés el refugi amb una capacitat de fins a 70 places.[3] L'any 2001 es van fer càrrec del refugi els dos guardes actuals, l'Anna Mañach i el Marc Gascó. Actualment, el refugi disposa d'una capacitat de cinquanta places.[2][3]
Referències[modifica]
- ↑ «.xml Refugi de Rebost». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Fernández Sanvisens, Isaac. «El Refugi de Rebost». A: Cossetània Edicions. Cavalls del Vent: travessa senderista pel Parc Natural del Cadí-Moixeró, 2006, p. 57-58. ISBN 978-84-9791-172-6 [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Unió Excursionista de Catalunya : 75 anys de la història de l'excursionisme català. 1. ed. Barcelona: Publicacions de la UEC, 2007, p. 183-186. ISBN 978-84-85678-41-9.
- ↑ «Refugi de Rebost». Cavalls del Vent. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2019. [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «On som? – Refugi de Rebost». [Consulta: 12 novembre 2022].
- ↑ «refugi de Rebost | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 juliol 2020].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Refugi de Rebost |
- Refugis a UEC