Regió de Hlučín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de la Regió de Hlučín

L'Àrea de Hlučín (txec: Hlučínsko (familiarment Prajzsko), en alemany Hultschiner Ländchen; polonès: Kraik hulczyński) és una part de la Silèsia txeca a la Regió de Moràvia i Silèsia de la República Txeca. El nom prové de la ciutat més gran, Hlučín. La seva superfície és de 316,9 km² i l'any 2001 estava habitada per 73.914 habitants.[1] Per tant, la densitat de població era de 233 habitants per km².

Història[modifica | modifica el codi]

Els descobriments arqueològics suggereixen que l'àrea estava habitada des de 4500 - 2500 AC.

Els bisbats medievals d'Olomouc i Wrocław (l'antiga Breslau alemanya) van tractar de controlar el territori. Al final Olomouc va guanyar la disputa i l'àrea es va convertir en part del Marcgravi de Moràvia. El 1269 Hlučín pertanyia a les terres que van ser escindides a Moràvia pel rei Ottokar II de Bohèmia com el Ducat d'Opava, governat pel seu fill il·legítim Nicolau I. Les diferències en la cultura, les tradicions i el desenvolupament econòmic de la resta de Moràvia van créixer amb el temps, principalment a causa de la germanització durant el procés de l'Ostsiedlung. Des del 1526, el Ducat de Troppau juntament amb les Terres de la Corona de Bohèmia varen ser part de la monarquia dels Habsburg.

La història de Hlučínsko com a entitat comença amb el Tractat de Breslau signat l'11 de juny del 1742 entre el Rei Frederic II de Prússia i l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria. El 1740 Prússia havia començat la Primera Guerra de Silèsia i va conquerir la major part de Silèsia. Segons els termes del tractat, el Ducat de Troppau es dividia en dos: mentre que el sud de les terres del riu d'Opava continuaven en mans de la Silèsia austríaca, la part del nord al voltant de Hlučín passava a Prússia i s'incorporava a la Província de Silèsia. El 1816 s'incorporava a la nova Regierungsbezirk Oppeln (l'actiual Opole polonesa) fins a la fi de la I Guerra Mundial amb la derrota alemanya.

Amb la desfeta germànica arran de la Gran Guerra, la regió de Hlučín es converteix en el centre d'una disputa internacional, ja que bona part dels seus habitants parlaven txec. El 4 febrer 1920 Hlučínsko va ser lliurat sense referèndum a Txecoslovàquia, d'acord amb l'art. 83 del Tractat de Versalles, encara que les enquestes suggerien que la seva gent se sentia més com Alta silesians i, sobretot, haurien preferit unir-se a la República de Weimar.

L'1 d'octubre de 1938 Hlučínsko va ser ocupada per l'Alemanya Nazi com a part del territori dels Sudets annexionada a Alemanya d'acord amb l'Acord de Munic. Tanmateix, a diferència d'altres territoris perduts txecoslovacs, no es va adjuntar a la Reichsgau Sudetenland sinó a la província prussiana de Silèsia (Alta Silèsia des de 1941). Després de la Segona Guerra Mundial Hlučínsko com la resta de "Sudetenland" va ser retornada a Txecoslovàquia. Amb la dissolució de Txecoslovàquia el 1993, la regió de Hlučín passa a formar part de la República Txeca.

Municipis[modifica | modifica el codi]

Les ciutats es mostren en negreta.

Bělá (Bielau) - Bohuslavice (Buslawitz) - Bolatice (Bolatitz) - Darkovice (Groß Darkowitz) - Dolní Benešov (Beneschau) - Hať (Haatsch) - Hlučín (Hultschin) - Hněvošice (Schreibersdorf) - Chlebičov (Klebsch) - Chuchelná (Kuchelna) - Kobeřice (Köberwitz) - Kozmice (Kosmütz) - Kravaře (Deutsch Krawarn) - Ludgeřovice (Ludgierzowitz) - Markvartovice (Markersdorf) - Oldřišov (Odersch) - Píšť (Pyschcz / Sandau) - Rohov (Rohow) - Služovice - Strahovice (Strandorf) - Sudice (Zauditz) - Šilheřovice (Schillersdorf) - Štěpánkovice (Schepankowitz) - Třebom (Thröm) - Velké Hoštice (Groß Hoschütz) - Vřesina (Wreschin) - Závada (Zawada bei Beneschau)

Aquests municipis cooperen en la microregió Sdružení obcí Hlučínska des de 1992.

A la regió va pertànyer també antics municipis de Malé Hoštice (Klein Hoschütz), ara districte d'Opava, i Hosálkovice (Hoschialkowitz), Lhotka (Ellguth), Petkovice (Petershofen), Koblov (Koblau) i Antosovice (Antoschowitz), ara districtes o parts d'Ostrava.

Atraccions[modifica | modifica el codi]

Hlučínsko és entre el Beskids (a l'est) i Hrubý Jeseník (cap a l'oest). El Riu d'Opava flueix a través de Hlučínsko. La zona atrau els turistes, sobretot per les seves rutes amb bicicleta. Hi ha molts edificis històrics, una arquitectura única i costums populars.

Les atraccions principals són:

  • reserva natural Dařanec a prop de Vřesina
  • castells a Hlučín, Kravaře, Šilheřovice, Dolní Benešov, Velké Hoštice, Chuchelná i Oldřišov
  • museus a l'aire lliure a Bolatice i Kobeřice
  • museu de fortifications a Hlučín
  • edificis d'església a in Ludgeřovice, Hněvošice, lloc de pelegrinatge a Píšť
  • Llac Hlučín i uns altres llocs per nedar

Regions associades[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. . «Historický lexikon obcí ČR 1869 - 2005 - 1. díl» (PDF) (en czech) p. 728 to 735. Český statistický úřad. [Consulta: 1 setembre 2010].


Literatura[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regió de Hlučín Modifica l'enllaç a Wikidata


Coord.: 49° 52′ 48″ N, 18° 11′ 35″ E / 49.88000°N,18.19306°E / 49.88000; 18.19306