Normandia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Regió de Normandia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Normandia (desambiguació)».
Normandie
Bandera de Normandia Escut de Normandia
Capital Rouen
President
Regions Alta Normandia
Baixa Normandia
Superfície 29.906 km²
Població (2004)
 - Total

 - Posició
 - Densitat


3.200.000
18
107 hab./km²
Localització de Normandia a França.
Localització de Normandia a França.

Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una regió geogràfica del nord de França. L'Alta Normandia (Haute-Normandie) està composta pels departaments francesos de Sena Marítim i Eure. La Baixa Normandia (Basse-Normandie) està integrada pels d'Orne, Calvados i Manche. L'antic ducat de Normandia estava situat al nord de França i ocupava l'àrea baixa del riu Sena, el Pays de Caux i la regió d'oest a través del Pays d'Auge fins a la península de Cotentin. Històricament, Normandia va ser una província de França.

Les Illes Anglonormandes, tot i que pertanyen a Anglaterra, són culturalment i històrica part del ducat de Normandia.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Normandia és una creació de la història; no té una unitat geogràfica definida. Efectivament, es divideix en dues regions naturals ben diferenciades i d'origen geològic diferent que no es corresponen amb la divisió entre les dues regions normandes de Calvados i Orne, que fan de límit transversal de nord a sud. La diversitat geològica dóna com a resultat una gran variació en els paisatges. El bocage, petits camps amb altes voltes, paisatge típic de l'àrea de l'oest, va causar problemes a les forces invasores en la Batalla de Normandia. Les costes marítimes presenten també aspectes diferenciats: la regió està vorejada pel nord pel canal de la Mànega. Hi ha penya-segats de granit a l'oest i penya-segats de calcària a l'est, que emmarquen grans extensions de platja al centre de la regió.

Les principals regions naturals en són: Pays de Caux, Pays de Bray, Marais Vernier, Vexin normand, Suisse Normande, Roumois, Lieuvin, Li Neubourg, Evreux, Saint-André, Pays d'Ouche, Pays d'Auge, Hiémois, Houlme, Bessin, Bocage Virois, península de Cotentin i Avranchin. Els cursos d'aigua que es troben a Normandia són el Sena i els seus tributaris Epte, Andelle, Eure i Risle, així com una sèrie d'afluents menors com ara el Bresle, Touques, Dives, Orne, Vire, Sée, Sélune i Couesnon. En la regió, hi ha dos parcs naturals: el de Marais du Cotentin i de Bessin i el de Boucles de la Seine normande.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Normandia té 3.200.000 habitants, amb un terme mitjà de densitat poblacional de 107 hab/km², just per sota del terme mitjà nacional de França. Les principals ciutats en són Rouen (385.000 habitants, incloent-hi els suburbis), la capital de l'Alta Normandia i antigament de tota la província, Le Havre (247.000 habitants); Caen (200.000 habitants), la capital de la Baixa Normandia; i Cherbourg (89.000 habitants). Altres ciutats importants són: Alençon, Arromanches-els-Bains, Avranches, Bayeux, Dieppe, Honfleur i Lisieux. Dintre de la Unió Europea, Normandia es troba per sobre del nivell mitjà pel que fa a creixement demogràfic i immigració.

Història[modifica | modifica el codi]

Normandia va ser el lloc on van habitar els normands al començament de l'edat mitjana. Ells van ser els últims a envair amb èxit Anglaterra. Eren una barreja d'indígenes gals i víkings invasors sota el lideratge de Rol·ló (Gange Rolf), qui va assetjar París i li va ser concedida l'àrea de Normandia a canvi de defensar-la contra els atacs pirates, mitjançant el tractat de Saint-Claire-sud-Epte l'any 911. El descendent de Rol·ló, Guillem, duc de Normandia, va envair Anglaterra el 1066 i es va convertir en el rei Guillem I d'Anglaterra. Normandia es va mantenir associada amb Anglaterra fins al 1087, entre 1106 i 1144 i entre 1154 i 1204. La Batalla de Bouvines va tenir-hi lloc el 1214. Fou ocupada per forces angleses durant la Guerra dels Cent Anys entre 1346 i 1360, i novament entre 1415 i 1450. Les famílies normandes, com la de Tancred de Hauteville, van jugar un important paper en les croades.

Tant Robert Wace com Orderic Vitalis són importants escriptors normands de la història de la província. Durant la Segona Guerra mundial, la ciutat de Dieppe va ser el lloc on va tenir lloc la Batalla de Dieppe al 1942, atac de les forces aliades (principalment canadenques i britàniques) contra els ocupants alemanys.

La regió va ser, més tard, el lloc de la Batalla de Normandia o Operació Overlord, que va començar el 6 de juny del 1944, la data del qual és també coneguda com "el dia D", que va obrir un segon front contra l'exèrcit nazi. El 2004, amb motiu de seixantè aniversari del desembarcament, el canceller d'Alemanya, Gerhard Schröder, visità la regió i això marcà una fita en les relacions francoalemanyes.

També hi ha algunes reivindicacions autonomistes encapçalades pel Moviment Normand.

Cultura[modifica | modifica el codi]

El normand, una parla regional, és viu en una minoria de la població, especialment a la península de Cotentin, a l'oest, i al Pays de Caux, a l'est.

Entre els artistes que van néixer a Normandia es troben: Nicolas Poussin, Jean-François Millet, Marcel Duchamp, Fernand Léger, André Breton, Raoul Dufy, Théodore Géricault, Maurice Boitel i Jean Dubuffet.

  • Música: els compositors Erik Satie, François Adrien Boieldieu i Arthur Honegger van néixer a Normandia.
  • Moda: el dissenyador de moda Christian Dior va néixer a Granville. La model i actriu Laetitia Casta va néixer a Pont-Audemer.
  • Gastronomia: Normandia és famosa pel seu camp ric, el qual proveeix espais amples per a pasturatge i hortes fruiteres, especialment de pomes. La producció de lactis de la regió té molta anomenada: els formatges són mundialment coneguts, entre els quals es troben: el camembert, livarot i el pont-l'évêque. El sagí de Normandia és molt apreciat, igual que la crema, ambdós molt usats en especialitats gastronòmiques locals. Normandia és el major productor de sidra de la regió. També s'hi produïx sidra de peres, però en quantitats menys importants i hi ha poca producció de vins. La varietat de brandi de poma més conegut és el calvados. El costum dit trou normand és una pausa entre el transcurs del menjar durant la qual els comensals prenen calvados, i és encara practicat en moltes llars i restaurants. El pommeau és un aperitiu produït mitjançant la barreja de suc de poma sense fermentar amb brandi de poma.

Les pomes també són emprades en la cuina: per exemple, moules à la normande són musclos cuinats amb pomes i crema, bourdelots són pomes fornejades amb bescuit. Un pastís clàssic de la regió és el flam normand, una variant del pastís de poma però amb una pasta fullada. Normandia és la principal regió de França en el cultiu d'ostres.

Religió[modifica | modifica el codi]

Les catedrals de Normandia han exercit gran influència en qüestions de fe i política al llarg dels segles. El Mont Saint Michel és un històric centre de peregrinació. Durant segles, a Normandia s'han reverenciat molts sants, entre els quals s'inclouen:

  • Teresa de Lisieux, el culte de la qual a Lisieux és el centre de devoció religiosa.
  • Joana d'Arc, que va ser martiritzada a Rouen, i és especialment recordada en aquesta ciutat.
  • Saint Marcouf i Saint Lô són sants importants a la Baixa Normandia
  • Thomas Becket, un anglonormand els pares del qual eren de Rouen.

Normandia no té un sant patró generalment acceptat, encara que aquest títol ha estat atribuït a sant Miquel Arcàngel i a sant Ouen.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 49° 12′ N, 0° 01′ E / 49.200°N,0.017°E / 49.200; 0.017