Regiment de Reials Guàrdies Catalanes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesReials Guàrdies Catalanes
Coat of Arms of Archduke Charles of Austria Claim to the Spanish throne (SpanishTerritories of the Crown of Aragon).svg
escut d'armes de «Carles III»
Tipus Guàrdia de Corps
Data de lleva novembre de 1705
Dissolució juliol de 1713
País Espanya
Branca Exèrcit Regular Austriacista
Arma Infanteria
Mida Regiment
2 batallons
Comandants
Coronel Antoni de Peguera i d'Aimeric
Heinrich von Hessen-Darmstadt
Oficials destacats Antoni Meca i de Cardona
Josep Bellver i Balaguer
Pau de Thoar i Grec
Guerres i batalles
Guerra de Successió Espanyola
* Setge de Barcelona de 1706
* Batalla d'Almenar
* Batalla de Monte de Torrero
* Batalla de Brihuega
* Batalla de Villaviciosa de Tajuña
Cultura militar
Patró catòlic Immaculada Concepció
Divisa groc
Lema Donec Perficiam
Modifica dades a Wikidata

El Regiment de Reials Guàrdies Catalanes fou una unitat militar d'elit de l'Exèrcit Regular Austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.[1]

El Regiment núm. 2 Reials Guàrdies Catalanes, creat el novembre de 1705, agrupà els partidaris més durs de l'Arxiduc Carles, els vigatans, que van signar el pacte de Gènova, i fou la Guàrdia de Corps de l'Arxiduc Carles.

Primerament anomenada oficialment la Reial Guàrdia Catalana, hauria d'haver estat composta per un regiment d'Infanteria i un regiment de cavalleria. El Regiment d'Infanteria va arribar a tenir 900 soldats dividits en dos batallons, un total de deu companyies de fusellers i una de granaders. El seu primer coronel fou Antoni de Peguera i d'Aimeric, mort a València el 1707 i rellevat pel coronel Heinrich von Hessen-Darmstadt, germà del príncep Jordi, mort durant la Batalla de Montjuïc a Barcelona, i el comandament fou pel general de batalla Antoni Meca i de Cardona.

El Regiment de Reials Guàrdies Catalanes va participar en diversos combats durant la guerra de Successió Espanyola: el setge de Barcelona de 1706, l'ocupació de Madrid, la Batalla d'Almenar i la Batalla de Monte de Torrero, la segona ocupació de Madrid, la Batalla de Brihuega i la Batalla de Villaviciosa de Tajuña.

El 1713, amb la firma del Tractat d'Utrecht les tropes imperials són obligades a evacuar Catalunya i el regiment es trasllada al Regne de Nàpols, però la majoria de la seva tropa es queda, enquadrant-se en el Regiment de Nostra Senyora del Roser.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mata, Jordi; Alcoberro, Agustí «10 arguments per rebatre els equívos històrics més habituals sobre Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.127, Març 2013, p.24-35. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]