Si bé aquesta oració és d'autor desconegut, la tradició l'atribueix a Sant Gregori el Gran, el qual hauria sentit els tres primers versos cantats per àngels mentre caminava descalç un matí en una processó a Roma, i als que va afegir la quarta línia. També ha estat atribuïda a Gregori V, encara que amb poc fonament. En tot cas, se la coneixia al segle xii i els frares menors ja la resaven després de l'ofici de Completes durant la primera meitat del segle xiii, li va permetre popularitzar-la i expandir-la per tot el món cristià.
L'himne encara és un dels més populars i resat pels catòlics -fins i tot fora del preceptiu temps pasqual- fins al dia d'avui. Ha estat igualment font d'inspiració per a compositors musicals polifònics i moderns.[1]Mozart, per exemple, va compondre una peça amb el text del Regina coeli.
Deus, qui per resurrectionem Filii tui, Domini nostri Iesu Christi, mundum laetificare dignatus es: praesta, quaesumus; ut, per eius Genetricem Virginem Mariam, perpetuae capiamus gaudia vitae. Per eundem Christum Dominum nostrum. Amen.
V/
Reina del cel, alegreu-vos, al·leluia.
R/
Perquè aquell que meresquéreu portar, al·leluia.
V/
Ha ressuscitat tal com digué, al·leluia.
R/
Pregueu Déu per nosaltres, al·leluia.
V/
Alegreu-vos, Verge Maria, al·leluia.
R/
Realment el Senyor ha ressuscitat, al·leluia.
V/
Preguem:
Oh Déu, vós ompliu el món d'alegria amb la resurrecció del vostre Fill, Jesucrist, nostre Senyor. Per la intercessió de la seva Mare, la Verge Maria, concediu-nos d'arribar al goig de la vida eterna. pel mateix Jesucrist Senyor nostre. Amén.
