Regina Jonas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRegina Jonas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 agost 1902 Modifica el valor a Wikidata
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 12 octubre 1944 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Auschwitz (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia per a la Ciència del Judaisme
Primo-Levi-Gymnasium (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciórabina Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLeo Baeck, Eduard Baneth (en) Tradueix i Max Dienemann Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
12 octubre 1944-14 octubre 1944Transport Eq from Theresienstadt Ghetto to Auschwitz Birkenau Extermination Camp on 12/10/1944 (en) Tradueix
6 novembre 1942-6 novembre 1942Transport I/77 from Berlin,Berlin (Berlin),City of Berlin,Germany to Theresienstadt,Ghetto,Czechoslovakia on 06/11/1942 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Regina Jonas (Berlín, 3 d'agost de 1902 - Auschwitz, 12 d'octubre/12 de desembre de 1944) va ser una sacerdotessa jueva alemanya, la primera dona ordenada rabina a Alemanya i, que se sàpiga, en el món, de manera oficial.[1] Durant la Segona Guerra Mundial es va negar a emigrar als Estats Units d'Amèrica i va preferir adherir-se a la Resistència contra el règim nazi. Va ser assassinada en el camp de concentració nazi d'Auschwitz.[2][3]

Orígens[modifica]

Jonas va néixer el 3 d'agost de 1902 a la ciutat de Berlín, Prússia, en el si d'una família jueva, empobrida i vinguda a menys però molt ortodoxa. Els seus pares van ser Wolf Jonas i Sara Hess, i va tenir un germà, Abraham Jonas, dos anys major que ella. El 1913 va morir el seu pare, però Regina va continuar els seus estudis perquè somiava a arribar algun dia a ser ordenada rabina.[4]

Trajectòria[modifica]

El 1923 es va graduar com a mestra, després de molta obstinació i aconseguir destacar pels seus coneixements i capacitats intel·lectuals, però ràpidament es va desil·lusionar de l'ofici. Tanmateix, es va inscriure a l'Institut Superior d'Estudis Jueus, a l'Acadèmia per a la Ciència del Judaisme, i va cursar seminaris per a educadors i rabins liberals durant 12 semestres. Gràcies a aquesta formació, el 27 de desembre de 1935, ser la primera dona ordenada oficialment com a rabina. El rabí Leo Baeck va ser un dels encarregats d'avaluar-la a l'examen final. Això va succeir en una cerimònia privada dirigida pel president de l'Associació General de Rabins a Alemanya, el rabí Max Dienemann.[5]

Mai una dona havia arribat a un càrrec tan alt en el si del judaisme alemany. Jonas va ser la primera dona en la història mundial a ser ordenada rabina, encara que ja abans havien existit altres dones que oficiaven com a rabines sense haver estat mai ordenades oficialment. D'aquesta forma, Jonas va marcar una fita en la història de la lluita de les dones per equiparar els seus drets als dels homes.[6][7]

Després de passar la inspecció de juny de 1944, diversos mesos d'estiu passarien amb relativa facilitat, fins que gairebé tots els membres del Consell Jueu, inclòs Jonas, van ser deportats del gueto de Theresienstadt al d'Auschwitz a mitjans d'octubre de 1944, on va ser assassinada menys d'un dia[8][9] o dos mesos[10][11] després, als 42 anys.

El seu treball en els camps de concentració nazi, en col·laboració amb el psicòleg Viktor Frankl, va reconfortar espiritualment a molts presoners, ajudant-los a prevenir el suïcidi. Molts supervivents van relatar com els seus sermons i el seu treball pastoral els van estimular i encoratjar durant la seva captivitat.[6][12]

Homenatges[modifica]

El juny de 2001 es va inaugurar una placa commemorativa a Krausnickstraße 6, Berlín-Mitte, on va ser casa seva.[13]

Hi ha un parc públic, dins del Büsing-Park, a la ciutat d'Offenbach am Main, a Hessen, que porta el seu nom. Així mateix, també porta el seu nom un camí que transcorre en paral·lel a la carretera i creua, simbòlicament, el camí rabí Max Dienemann.[14]

Referències[modifica]

  1. Kellenbach, Katharina von. «Denial and Defiance in the work of Rabbi Regina Jonas». A: In God's Name: Genocide and Religion in the Twentieth Century (en anglès). Nova York: Berghahn Books, 2001. ISBN 9781571813022. 
  2. Milano, Maria Teresa. Regina Jonas: vita di una rabbina, Berlino 1902-Auschwitz 1944 (en italià). Cantalupa: Effatà, 2012. ISBN 9788874027545. 
  3. Klapheck, Elisa. «Regina Jonas» (en anglès). Encyclopedia. Jewish Women Archive.
  4. «The Story of Rabbiner Regina Jonas» (en anglès). Yadvashem.org. Arxivat de l'original el 2018-01-30. [Consulta: 28 desembre 2014].
  5. «Rediscovering the First Woman Rabbi» (en anglès). TabletMag.com. [Consulta: 28 desembre 2014].
  6. 6,0 6,1 Major, Laura. «Without Regard to Gender: A Halachic Treatise by the First Woman Rabbi» (pdf) (en anglès). Hartman.org.il. [Consulta: 28 desembre 2014].
  7. Silverman, Emily Leah. Edith Stein and Regina Jonas: religious visionaries in the time of the death camps (en anglès). Durham: Acumen, 2013. ISBN 9781844657186. 
  8. «Regina Jonas» (en anglès). JWA.org. [Consulta: 23 juny 2017].
  9. «The First Woman Rabbi: Bringing Fraulein Rabbiner Regina Jonas into our Past and our Future» (en anglès). Ejewishphilanthropy.com, 08-10-2015. [Consulta: 23 juny 2017].
  10. «Regina Jonas» (en anglès). Jewishvirtuallibrary.org. [Consulta: 23 juny 2017].
  11. «Jewish Women in Berlin: Regina Jonas – The First Women Rabbi» (en anglès). Hagalil.com. [Consulta: 23 juny 2017].
  12. «Una mujer fuera de serie: Regina Jonas» (en castellà). Mozaika.es. Arxivat de l'original el 2014-12-28. [Consulta: 28 desembre 2014].
  13. «Krausnickstrasse 6, Gedenktafel für Regina Jonas» (en alemany). Berlin-Judentum.de. [Consulta: 28 desembre 2014].
  14. «Parallel zur Kaiserstraße verläuft nun der Regina-Jonas-Weg. Symbolträchtig kreuzt er den 1999 nach dem liberalen Offenbacher Rabbiner benannten Max-Dienemann-Weg» (en alemany). Dienemann-formstecher.de. [Consulta: 28 desembre 2014].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regina Jonas