Reginard de Lieja

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaReginard de Lieja
 Bisbe de Lieja
1025 – 1037
Durand
Dades biogràfiques
Naixement fi del segle X
Lotaríngia
Mort 5 de desembre del 1037
Lieja
Sepultura Abadia de Sant Llorenç
50° 38′ 28.1″ N, 5° 33′ 36.21″ E / 50.641139°N,5.5600583°E / 50.641139; 5.5600583
Altres noms Reginhard von Lüttich, Reginardus, Réginard de Liège
Religió Catolicisme
Activitat professional
Ocupació Sacerdot
Altres dades
Títol Príncep-bisbe de Principat de Lieja
Modifica dades a Wikidata

Reginard de Lieja (altres ortografies Reginhard, Reginardus, Réginard…) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1025 al 5 de desembre de 1038.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tot i provenir de Lotaríngia Reginard no va eixir de la cort del rei. Era un col·laborador de l'arquebisbe de Colònia, Heribert, de 999 a 1021 i després degà de Bonn. Per a la seva investidura pel papa Joan XIX va fruir del suport de l'arquebisbe de Colònia. D'antuvi va refusar la nominació però tres dies més tard Joan va tornar a anomenar-lo.[1]

El 1026 va fundar l'abadia de Florennes. El 1030 (25 de juliol, 8 o 25 d'agost) va consagrar l'església abacial de Sant Jaume (Lieja) a la qual vint-i-cinc monjos benedictins van instal·lar-se. El 1032 el principat va conèixer una gran fam endèmica i segons els cronistes de l'època, en Reginard va mostrar la seva caritat en distribuir aliments a tres-cents pobres de Lieja tant com a Huy, Fosses-la-Ville i Dinant.[2]

El 1033 va construir-se el primer pont des Arches (trad.: pont de les arcades), el primer pont al Mosa de Lieja, que va connectar la Place du Marché (plaça del mercat) passant per Neuvice (uns dels carrers més vells de la ciutat) amb Outre-Meuse, el barri enllà del Mosa.[3] El 12 d'agost de 1039, va exaltar els sants Monulf i Gondulf a Maastricht i consagrar-hi la nova església dedicada a Servaci. Reginard va completar l'església fundada per Èracli dedicada a Llorenç al Publémont vers 968 i va afegir-hi els edificis conventuals on van residir uns trenta monjos de l'Orde de Sant Benet, vinguts de l'abadia de Saint-Valve prop de Verdun. Reginard va atorgar al convent terres que van assegurar-li els ingressos necessaris.[4]

El 1037, va aliar-se amb Gotelò de Lotaringia[5] i el comte Albert II de Namur per a formar un exèrcit per a defendre els interessos de l'emperador Conrad II a la batalla contra Odò II de Blois del 15 de novembre a la plana d'Honol, entre Bar-le-Duc i Verdun. Tot i que les milícies conduïdes per Reginard van tenir un paper important en la victòria, Reginard va ferir-se a la batalla i morir el 5 de desembre del mateix any.

Els monjos de l'abadia de Sant Llorenç de Lieja van dedicar-li un mausoleu prop de l'altar major de la seva església.

Vegeu també: Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja


Precedit per:
Durand
Príncep-bisbe del Principat de Lieja
1025 - 1037
Succeït per:
Nitard de Lieja

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Regesta Imperii
  2. «Famine à Liège sous Réginard en 1032» (en francès). extret de Torfs, Lodewyk, Fastes des calamités publiques survenues dans les Pays-Bas et particulièrement en Belgique…, Paris, 1859. Liège-citations, 23 març del 2008. [Consulta: 18 juliol del 2015].
  3. Muller, Fabrice. «Liège d'hier en cartes postales: Les ponts» (en francès), 2005. [Consulta: 18 juliol del 2015].
  4. Haarländer, Stephanie. «Lüttich, Reginhard von». A: Neue Deutsche Biographie (en alemany). vol. 21. (en línia). Berlín: Duncker & Humblot, 2003, p. 266-267. ISBN 3-428-11202-4. 
  5. «L'église impériale : de Baldéric II à Otbert» (en francès). La Principauté de Liège, Essai de chronologie, 7 gener del 2013. [Consulta: 18 juliol del 2015].